tag:blogger.com,1999:blog-24679334527402886162024-03-05T21:18:09.423+01:00PERE SÀBATLA VERITAT ÉS RELATIVA, DEPÉN DE LA FINESTRA DES D'ON LA MIRISPere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.comBlogger699125tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-73530437792001860412012-05-26T19:08:00.001+02:002012-05-26T19:10:02.734+02:00Després del Polònia<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGUPorfFLi2Sl8J6A4ItKnW1OB4R0EFQQi-TS7RVql9tLZnCsLiyMWCgjndKix_lhXrMjhT8IwHEjf6r1pZ61ez5fk9R4Ew_6VS56RIyGr_Q9YdGIeultm6xtOxMxTCpuxYFtcTgbKkng/s1600/navarro5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGUPorfFLi2Sl8J6A4ItKnW1OB4R0EFQQi-TS7RVql9tLZnCsLiyMWCgjndKix_lhXrMjhT8IwHEjf6r1pZ61ez5fk9R4Ew_6VS56RIyGr_Q9YdGIeultm6xtOxMxTCpuxYFtcTgbKkng/s1600/navarro5.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">Mònica
Terribas va dir que “mentre jo sigui directora de TV3 hi haurà Polònia”. Ara,
ja no ho és. Diuen que el Polònia és car, diuen que calen retallades. Bé, doncs
si l’enviat del Godó aposta per carregar-se el Polònia –per car, no per
incòmode eh!- m’atreveixo a fer una proposta: Un combat de monòlegs. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">El pilot el
farien dues persones que dia rere dia intenten superar-se. Per una banda hi hauria
el primer secretari del PSC (encara es diuen així, oi?), en Pere Navarro que en
una conferència va assegurar que “una Catalunya independent seria un país més
petit i més pobre”. Dedueixo que la ment pensant que li va ensenyar algun
informe que argumenti tal afirmació deu ser tan audaç com aquell que va dir que
el sistema financer espanyol era el millor del món. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">Aquest primer monòleg segur
que faria enfilar les audiències. Ara, crec que per acabar de fer un gran
programa i per acontentar els socis de CiU al Parlament i a TV3 -el PP- caldria un petit monòleg en castellà. Sí,
Esperanza Aguirre la gran ‘lideresa’ de la dreta ultra espanyola que pretén
suspendre la final de Copa si l’afició vasco-catalana xiula l’himne espanyol
seria l’escollida. Seria un combat renyit, cos a cos, a veure qui la diu més
grossa. Seria un digne successor del Polònia, només amb la diferència que en
comptes d’actors hi actuarien els mateixos polítics. En fi...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><i>Publicat
al 3 de Vuit al 25-5-2012</i><o:p></o:p></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-61381545744347708272012-05-26T19:03:00.001+02:002012-05-26T19:03:13.117+02:00Parlem de Justícia...<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwBnNMQbXX0UCA3mfHSWI4v3ix3b5Kow88pz3jRnxfAo0GhjmeDDJOC0CKTo_HtAccaMpgcji6uRxXSwkLjm7l785cB3gSVjvajaDcEljFVV7xF_PHsmCfF33kiuIODvrBUfg-y9EC-04/s1600/rato_rata.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwBnNMQbXX0UCA3mfHSWI4v3ix3b5Kow88pz3jRnxfAo0GhjmeDDJOC0CKTo_HtAccaMpgcji6uRxXSwkLjm7l785cB3gSVjvajaDcEljFVV7xF_PHsmCfF33kiuIODvrBUfg-y9EC-04/s1600/rato_rata.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Aquesta
setmana el Tribunal Suprem –sí, aquell que vol obligar a les escoles catalanes
a ensenyar en castellà- ha rebaixat les sentències pels condemnats del cas “Bateragune”
de deu a sis anys i mig de presó pel ‘delicte’ d’intentar reconstruir
l’esquerra abertzale. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">No
deixa de ser curiós que la justícia espanyola lluiti aferrissadament per
mantenir a la presó aquelles persones que han fet els passos que des de la
societat d’Hispanistan es demanava: que l’esquerra abertzale no defensi la
violència d’ETA. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Mentre
el TS i els jutges del Tribunal d’Ordre Públic estan entretinguts perseguint
Arnaldo Otegi en un cas clar de ‘caça de bruixes’, resulta que a uns altres
senyors se’ls expulsa dels seus càrrecs de Bankia per mala gestió, amb una
pensió milionària, i a sobre el govern espanyol pretén rescatar-la amb deute
públic, és a dir, amb diners dels ciutadans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Qui
hauria d’estar a la presó o en procés judicial són els que han portat el
sistema financer al suïcidi. Els bancs són necessaris, sobretot perquè no hi ha
una alternativa pública. Ara bé, Rodrigo Rato com a ministre i cap del Fons
Monetari Internacional va ser qui va impulsar el desgavell de la bombolla
immobiliària i financera. És immoral que pugui anar-se’n a casa sense passar comptes,
i és inconcebible que el govern pretengui socialitzar les pèrdues d’un negoci
privat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><i>Publicat
al 3 de Vuit al 11-5-2012</i><o:p></o:p></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-41390481373250585192012-04-29T19:34:00.001+02:002012-04-29T19:34:48.448+02:00El Web Que Ens Cal<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiatUTRPF4Gng1VYjmkspLxmU_zqsezb4305GHaKW6zItd1aVo6CvqxCCcLlbf5cPEISJezxnF70pNHsYTiQqtqcbeA4J5QBWrQQILtiactIQvF33ROQW6nhghjnA9gBSi2yOfHpVc4wJs/s1600/web_puig.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiatUTRPF4Gng1VYjmkspLxmU_zqsezb4305GHaKW6zItd1aVo6CvqxCCcLlbf5cPEISJezxnF70pNHsYTiQqtqcbeA4J5QBWrQQILtiactIQvF33ROQW6nhghjnA9gBSi2yOfHpVc4wJs/s320/web_puig.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">El
departament del senyor del pal de beisbol ha tirat endavant un web on la
ciutadania pot denunciar, literalment, gent que participi en disturbis. Per
fer-ho el senyor Puig ha penjat tot de fotografies de suposats practicants de
la violència urbana dels quals se’n desconeix el nom perquè la ciutadania fent
ús de ‘la participació ciutadana’ els
localitzi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Que
s’ha de perseguir tot signe de violència és evident. Ara bé posats a fer,
posem-nos-hi bé. Hauríem de fer un web
paral·lel on s’assenyalés una fauna molt més perillosa i nociva que aquests
‘suposats’ violents urbans. Un web on via participació ciutadana poguéssim
votar, per exemple, els culpables de la crisi per poder fer una ‘funa’ amb els
banquers i especuladors, com fan a Xile contra els torturadors i militars del
règim de Pinochet que encara estan en llibertat. Però esclar, no veig a Felip
Puig fent aquest web. Una llàstima
perquè estic segur que seria un èxit. Però aniria en contra de tot el que fan
per ‘garantir l’ordre’. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">CiU i PP estan construint un estat policial en el que
fer ‘resistència pacífica’ a l’autoritat, per exemple una manifestació, podrà
ser considerat delicte<b>.</b> L’envestida
contra els drets civils de la dreta no té límit. La delació ciutadana i la
militarització de la societat és una pràctica més pròpia d’estats totalitaris
que de democràcies occidentals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">article publicat a "El 3 de vuit"</span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-48313098876955274462012-04-29T19:32:00.001+02:002012-04-29T19:32:17.999+02:00Els Violents. Qui?<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1fI1gf1wi_fRT-zNU-gdVVlE3q7mr2NZ19EoxXeB1q0p3ONc806884P-hJa4QAfgksGt2myKwK16asVVMq9K1BW2pPH2c5Wy4h8-4FVjkbHbLTQEAwiG4ljwrjg5l8DiTTp7SmxdPbY/s1600/violencia_pilotes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1fI1gf1wi_fRT-zNU-gdVVlE3q7mr2NZ19EoxXeB1q0p3ONc806884P-hJa4QAfgksGt2myKwK16asVVMq9K1BW2pPH2c5Wy4h8-4FVjkbHbLTQEAwiG4ljwrjg5l8DiTTp7SmxdPbY/s320/violencia_pilotes.jpg" width="231" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llàstima que els fabricants de contenidors no
donin medalles estil “Creu de Sant Jordi” perquè si ho fessin aquest any
tindrien un clar guanyador. La croada que el conseller Puig ha encetat contra
“la violència” que van desfermar certs elements durant les manifestacions de la
Vaga General ha aconseguit el seu objectiu. Parlar de contenidors, i en
conseqüència no parlar dels motius de la vaga, i també en alguns casos, dels
aldarulls. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Resulta xocant com s’obliden els motius i les causes. Els fets no
passen perquè sí. Tenen uns fonaments. I aquests també són violents. O no és
violència quan el banc de torn fa fora de casa seva a famílies que no poden
pagar el lloguer o la hipoteca, al mateix temps que aquestes entitats tenen
centenars de pisos buits? Això no és violència? Deu ser que no perquè no ha
sortit mai a la portada de La Vanguardia cap desnonament però en canvi si uns
quants contenidors cremats. Un altre sector amb ganes de premiar Puig són els
fabricants de les pilotes de goma. Sí, aquest artefacte en vies de prohibició
arreu d’Europa però que a Hispanistan es segueix utilitzant. Més enllà del
legítim ‘monopoli’ de l’estat per exercir la violència, és tolerable que a
Euskal Herria un noi hagi mort, MORT, per l’impacte d’una bala de goma? I això
no és violència? D’acord que no s’han de cremar contenidors, però hi ha moltes
altres violències. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">article publicat a "El 3 de vuit"</span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-53612169631091977582012-04-29T19:27:00.002+02:002012-04-29T19:27:53.680+02:00Marató Contra la Pobresa?<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3yVfU3g1RF4WN1ex-Xzm4axCo6i-5kz9eWskR_orj_lTB3w-aDFXhG3XZwFZewDbbaQiwuiR-aM8gPE6qzrahZtE_KQ1VhX2PzKuaZXZxqKjBSPE5KFxpM0rIEgfVLk0gygmpv1oIkeo/s1600/marato_pobresa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3yVfU3g1RF4WN1ex-Xzm4axCo6i-5kz9eWskR_orj_lTB3w-aDFXhG3XZwFZewDbbaQiwuiR-aM8gPE6qzrahZtE_KQ1VhX2PzKuaZXZxqKjBSPE5KFxpM0rIEgfVLk0gygmpv1oIkeo/s320/marato_pobresa.jpg" width="226" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja hi ha data: el 27 de maig. Sí, aquest dia
els catalans una vegada més farem gala de la nostra solidaritat i ens bolcarem amb
una Marató a TV3. No tractarà cap malaltia, sinó que serà contra la pobresa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ajudar amb el que sigui és bo, positiu i necessari, i per tant la Marató contra
la pobresa és escaient. Ara bé, són aquest tipus d’accions les que ha de fer el
govern de la Generalitat? La crisi social que estem patint s’ha de resoldre a
partir de maratons on els mateixos ciutadans participin finançant la solució?
Molt bé que es visualitzi durant 13 hores de televisió un fet com el que és que
cada vegada són més famílies les que es veuen abocades a la pobresa, molt bé,
però amb ‘maratons’ no solucionem res. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No és amb caritat puntual de mala
consciència presidencial que es posarà fi a la crisi social que patim sinó amb un
sistema solidari, ja que no es tracta de fer-se perdonar un dia sinó treballar
per fer possible que tothom avanci amb les mateixes oportunitats. I això
s’aconsegueix amb la redistribució de la riquesa com a garantia on tothom pugui
desenvolupar-se. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En definitiva, el govern el que ha de fer és una política
fiscal progressiva i augmentar els impostos als que més tenen per no condemnar
ningú a la pobresa. Potser així no caldria fer Maratons contra la pobresa. Però
és clar, ni l’Alícia ni l’Artur hi estan disposats.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">article publicat a "El 3 de Vuit"</span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-33839130101373549062012-04-29T19:23:00.001+02:002012-04-29T19:23:49.902+02:00L'Argument Pervers de l'Atur<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxmYgXMNsKBjxUlkQMHnbez-j0o7emwIzGvMKAVrzlWaE-XAf0oLZFdH1BjJUYy9dQaLRzrPaqnNl1tl3VER8jjsqUqh8YxWtzeTVrAH4McnBHEWXjUbHxvEH8oibJLabNuADRJc-1NMA/s1600/atur.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxmYgXMNsKBjxUlkQMHnbez-j0o7emwIzGvMKAVrzlWaE-XAf0oLZFdH1BjJUYy9dQaLRzrPaqnNl1tl3VER8jjsqUqh8YxWtzeTVrAH4McnBHEWXjUbHxvEH8oibJLabNuADRJc-1NMA/s320/atur.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">Crisi. Sí
tenim crisi. Atur, sí més d’un milió i mig de ciutadans es troben sense feina
al conjunt dels Països Catalans. Retallades, les que vulguis en tot i a per tot. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">Aquest és el pla actual en el que ens trobem. La santa trinitat social que ens
vigila i que pretén acompanyar-nos els propers anys. De moment no es veu el
final del túnel on hem entrat. I això és perquè la forma de sortir-ne sembla
que ni hi és ni se l’espera. Alternatives n’hi ha, però no van a l’alça en el
mercat de valors. Amb tot caldria que fos quina fos la manera, aquesta es fes
seriosament. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">L’atur és la lacra més gran que tenim, cert, però aquesta
circumstància no hauria de condicionar el desenvolupament del país. Prometre
llocs de treball en cap cas hauria de servir per tirar endavant projectes
nocius que alteren el territori. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">Des del Govern de la Generalitat sembla que volen
perdre tota la dignitat que els queda perseguint l’amo dels Casinos de Las
Vegas perquè s’instal·li al Baix Llobregat. Però no diuen que Nevada és l’estat
dels EUA amb més atur o amb una pitjor escola pública. Aspirem a això? I al
Penedès continuem tenint l’amenaça del Cim-Logis Penedès que no s’ha esvaït
sinó tot el contrari gràcies a l’argument que crearà feina. Com deia Josep
Ramoneda al diari ARA “creix un nou populisme consistent a utilitzar els
aturats com a coartada per defensar l’indefensable”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #242626; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #242626; font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 16px;">article publicat a "El 3 de vuit"</span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-72368586723671292872012-04-29T19:20:00.001+02:002012-04-29T19:20:37.277+02:00El Front de les Paraules<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM2t5hyphenhyphen277vf4KIc8WN8CyXqxqdPz8tN-qJ_Y6AibwB3_z14hCULd_BmRt_4GQ4f2aLd8LCWZXCIO8tVwQqLvPrdF-AITU3_fb0ALQ0VKBbpDliQNZ7n2MVPJ7uAGGJNQYjRz3sbFGGwg/s1600/paralues_paraules.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM2t5hyphenhyphen277vf4KIc8WN8CyXqxqdPz8tN-qJ_Y6AibwB3_z14hCULd_BmRt_4GQ4f2aLd8LCWZXCIO8tVwQqLvPrdF-AITU3_fb0ALQ0VKBbpDliQNZ7n2MVPJ7uAGGJNQYjRz3sbFGGwg/s320/paralues_paraules.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Solidaritat
o espoli? Dos conceptes que permeten parlar de la mateixa situació però que
plantegen models amb conseqüències totalment oposades. Govern dels millors o
Tripartit? Dues maneres de marcar i considerar qui governa. I és clar a partir
d’aquí, no és el mateix que el govern dels millors cometi totes les atrocitats
que està cometent que si en canvi ho fes el tripartit. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Algú s’imagina què
arribaria a dir La Vanguardia si l’anterior govern hagués muntat l’escàndol del
PIRMI? Però clar, ara hi ha el “govern dels millors”. I ara amb la crisi
econòmica aquest fet agafa unes proporcions alarmants. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Es parla de despesa
social, es lloa tot allò privat com a sinònim de bona gestió i eficiència.
Perdó? Despesa? No! Inversió social. No generem despesa sinó que invertim ja
sigui en educació o salut o en recerca. Perquè és evident que s’entendrà millor
si es retalla “despesa” que si es fa amb “inversió”. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Paraules. Les paraules
tenen força i les utilitzem per condicionar aquells amb qui ens relacionem. La
manera com decidim usar-les marca profundament el sentit del què diem. Qui
aconsegueix compartir amb el màxim de gent possible una paraula per definir una
acció o un concepte té molt del camí guanyat per tal de sumar. Hi ha molts
fronts oberts, però el de les paraules és vital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">article publicat a "El 3 de vuit"</span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-26246729766218342112012-02-19T22:18:00.001+01:002012-02-19T22:20:29.753+01:00Ciutadans o Sùbdits?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYtju6k9SbZDQJV0YdauIqSY3k5PMLx5I3gFjerMucK1YGBIxpcPQynrMDrAkcfuitD4JDDw0jzTy-JUH_acKo8363DVBgThyphenhyphenOJj2pJ1v1D2-nIMuXk72p1hu2JKulqJbxi3bn8Q25kUo/s1600/Monarquia-o-Rep%C3%BAblica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5710959543595538690" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 183px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYtju6k9SbZDQJV0YdauIqSY3k5PMLx5I3gFjerMucK1YGBIxpcPQynrMDrAkcfuitD4JDDw0jzTy-JUH_acKo8363DVBgThyphenhyphenOJj2pJ1v1D2-nIMuXk72p1hu2JKulqJbxi3bn8Q25kUo/s320/Monarquia-o-Rep%25C3%25BAblica.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Després de dos anys de censura i amagat en un calaix, esperem que algun dia ens expliquin perquè, la televisió pública, TV3, va emetre dimecres “Monarquia o República” un reportatge normal i sense polèmiques que es limitava a mostrar dues opinions divergents: o república o monarquia. Preocupant però que la monarquia hagi de ser defensada per gent com Peces-Barba o Alejo Vidal Quadras, la veritat. </span><br /><br /></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">La pregunta però és? Tan malament veien les forces del mal que s’emetés aquest reportatge? Però si realment no ha estat res... unes declaracions neutres i inodores . Ja està. No s’ha entrat massa en la legitimitat de la monarquia actual que ve a partir del cop d’estat de 1936, perquè és el règim que s’instaura a partir d’aquell moment, dictatorial per cert, que retorna la dinastia borbònica al poder. Ni tampoc en el tracte que ha dispensat la monarquia actual a Catalunya, per exemple amb declaracions com “a nadie se le obligó nunca a hablar castellano” que va fer el mateix Rei. Vaja, un reportatge més històric que actual que tampoc posa les cartes sobre la taula. </span><br /><br /></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Vidal-Quadras va afirmar sense pudor que “la majoria dels catalans dóna suport a la monarquia”, molt arriscat perquè mai s’ha preguntat sobre aquest fet. I sincerament, posats a preguntar fem-ho per si volem seguir aguantant-los o si marxem i fem la nostra República. La catalana. </span><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br /></div></span><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br /><div align="right"><br /><span style="font-family:courier new;"><em>Article publicat el 17 de febrer del 2012 </em></span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-19700536413112319492012-02-03T17:25:00.002+01:002012-02-03T17:29:04.027+01:00L'Amic de "Dignidad y Justicia"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMtmlElvHhQZcwh6FBNYd3Cusrw4fJlAr7d6f4aJQdI4Oy9NS8q8VaKPCCdLGcJAgPfBwL5yRCDcxfgFdRhR25xvp8u3tog8NcRTmXZwbjKGA3E36Z5JuA2jJe9cGXgHqzWmLyTmF7mr8/s1600/joan_tard%C3%A0_otegi.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704947184987240770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 260px; CURSOR: hand; HEIGHT: 194px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMtmlElvHhQZcwh6FBNYd3Cusrw4fJlAr7d6f4aJQdI4Oy9NS8q8VaKPCCdLGcJAgPfBwL5yRCDcxfgFdRhR25xvp8u3tog8NcRTmXZwbjKGA3E36Z5JuA2jJe9cGXgHqzWmLyTmF7mr8/s320/joan_tard%25C3%25A0_otegi.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Defensar qui defensa la pau mai, mai pot ser titllat d’antidemocràtic. Defensar qui defensa el silenci de les armes mai, mai pot ser titllat de menysprear a les víctimes. Defensar qui defensa el diàleg mai, mai pot ser titllat de sectari. Defensar l’alliberament de qui defensa aquests valors mai, mai pot ser titllat d’enaltiment del terrorisme.</span></div><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br /><div align="justify"><br />Arnaldo Otegi està empresonat des de fa 28 mesos a una presó espanyola pel ‘delicte’ d’organitzar un partit que volia rebutjar la violència etarra. Gran delicte si senyor. Posar a la garjola aquells qui poden desencallar un conflicte és d’allò més intel·ligent. Sobretot pels que no volen que es resolgui el conflicte. </div><br /><div align="justify"><br />Aquesta setmana davant la presó de Lorgoño que és on Espanya té tancat Arnaldo Otegi tot de personalitats van fer un acte de suport al seu alliberament. Entre els participants hi havia el diputat d’ERC-Rcat Joan Tardà. La presència de Tardà en aquest acte no ha passat desapercebuda. L’associació “Dignidad y Justicia” l’ha denunciat per enaltiment del terrorisme per haver estat a l’acte i dir “amic” a Otegi, un fet que consideren menysprea a les víctimes. Curiós nom el d’aquesta associació, però ja que hi estan posats, si volen els hi dono un nom que si que podran denunciar per aquest delicte, Jesús Maria Posada, president del Congrés, per l’homenatge que vol fer a Manuel Fraga. Justícia? Dignitat? Va home va!<br /></div><br /><div align="right"><span style="font-family:courier new;"><em>Article publicat al 3 de Vuit (3-2-2012) </em></span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-50432062932190068082012-01-20T18:37:00.002+01:002012-01-20T18:40:44.506+01:00Us Imagineu?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1jwYXBLxuAOt0nheTDJJNW2gzsfI2H2NoA9D7wwBYH1g38erEMa65FeVwRwn21dCCtw5gsryHS-zlxPpWIHGPJv_ZOX9Z4Mmgwy9M0pEDs4F2UB0UIYUA901aQnqOeu6yndiv-AjYz0/s1600/fraga.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 218px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF1jwYXBLxuAOt0nheTDJJNW2gzsfI2H2NoA9D7wwBYH1g38erEMa65FeVwRwn21dCCtw5gsryHS-zlxPpWIHGPJv_ZOX9Z4Mmgwy9M0pEDs4F2UB0UIYUA901aQnqOeu6yndiv-AjYz0/s320/fraga.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5699770420650307346" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span >“Fraga condemnat a 15 anys de presó per crims contra la humanitat”. Us imagineu un titular així a tota portada a La Vanguardia? Us imagineu que resultés que Espanya afrontés el seu passat de cara i acceptés que durant 40 anys hi va haver una dictadura feixista? Us imagineu que el Govern espanyol demanés perdó als milers i milers de represaliats per la dictadura o que el Rei Juan Carlos I fos recusat per la seva col·laboració amb el règim de Franco? O fins i tot que el Partit Popular condemnés, 30 anys després, el franquisme? Us imagineu? Si ho feu serà precisament això, imaginació perquè la realitat és tota la contrària. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span >Espanya no accepta el seu passat i és incapaç d’afrontar la col·laboració dels seus dirigents amb el franquisme. Espanya és un tabú. Fraga potser va ser pare de la Constitució (i per això és com és) però també va ser fill de Franco i va acceptar, validar i aplaudir sentències de mort. Joan Tardà ho va dir al Congrés: Fraga té les mans tacades de sang. I aquestes taques han restat immunes al pas del temps. Fraga no ha pagat pels seus crims i amb ell la democràcia espanyola demostra una vegada més les seves imperfeccions i falsedats. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span >Però Espanya és com és i tots (del PP al PSOE passant per CIU) han aplaudit amb les orelles “els serveis prestats a l’estat” de tant il·lustre “demòcrata”. Us imagineu? No, volem deixar d’imaginar. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA"><span ><i>Article publicat al 3 de Vuit (20-1-2012)</i></span></span></p>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-50927107894928442162011-11-19T21:00:00.001+01:002011-11-19T21:02:31.796+01:00#20N<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzy5Opelge-JUiik32ID_tom7PQsBOoz4rED-ClLBSBSKCXJbjA8PaAaNggX2HTYEQPZIN07DJ5AiEbGGcodGsIH1Yxe_gXCph5adYyJ8WD_-m_NQ2sykTWT9nYeghLlase9ipWekmcqY/s1600/urna.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5676799662873830642" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 165px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzy5Opelge-JUiik32ID_tom7PQsBOoz4rED-ClLBSBSKCXJbjA8PaAaNggX2HTYEQPZIN07DJ5AiEbGGcodGsIH1Yxe_gXCph5adYyJ8WD_-m_NQ2sykTWT9nYeghLlase9ipWekmcqY/s320/urna.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Ja hi som. Ja hem arribat al dia més estúpid de la campanya: El dia de reflexió. En ple segle XXI on les xarxes socials no descansen ni un segon i on la televisió continua parlant de les eleccions és, com a mínim, qüestionable aquest dia. Però ja que hi és, aprofitem-lo.</span></div><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br /><div align="justify"><br />Com arriben els partits al 20N? Han millorat respecte a les expectatives inicials? O s’han enfonsat?El PSC seguint la línia del seu cap de campanya, José Zaragoza ha plantejat la típica campanya a la contra. Que sí la dreta retallarà, que si la dreta traurà drets socials, que si tancaran hospitals... res de nou al món de Nicaragua. Tot i convertir-se en la reina del cinisme més grotesc i fer gala d’un maquiavelisme estratosfèric, cal destacar el paper de Carme Chacón. Ha estat una brillant candidata. Ningú més hauria defensat tant i tant bé el paper que ha fet: dir que ve la dreta a aplicar les mateixes mesures que ella ha tirat endavant des del consell de ministre. I sense despentinar-se.</div><br /><div align="justify"><br />A can Còrsega crec que han fet la pitjor campanya. El pacte fiscal que proclamaven com a bandera per intentar guanyar al 20N ha patit la competència d’inputs llençats pel mateix candidat que han desdibuixat per complert la proposta. Que es passi de defensar el pacte fiscal a l’estil basc a defensar una rebaixa del 50% del dèficit fiscal no ajuda a centrar el missatge com tampoc les crides (avui sí, demà no) d’un govern de concentració –nacional?- entre PP, PSOE i CiU, una proposta que va ser descartada en públic pel mateix President Pujol deixant en una posició delicada a Duran Lleida. CIU va començar buscant el duel amb Rajoy i Rubalcaba però ha acabat repartint estopa contra Alfred Bosch per por a fugues sobiranistes ja que les crides a la ‘dignitat nacional’ fetes per Duran tenen tanta credibilitat com quan el Figo prometia amor etern al Barça.</div><br /><div align="justify"><br />Precisament la nova ERC de Junqueras i Alfred Bosch ha estat qui més partit ha tret de la campanya. S’ha pogut fer, gràcies al perfil del Duran, amb el missatge de la independència econòmica i ha iniciat un interessant camí cap a la unitat independentista amb Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí. Només cal recordar les enquestes de finals d’estiu i comparar-les amb les actuals per veure que l’aposta de renovació i canvi de l’equip de Junqueras ha estat encertada. Un dels punts positius de la campanya dels republicans ha estat el seu candidat ja que ha estat una anhelada d’aire fresc. La campanya també ha servit per esvair la idea que des de certs sectors periodístics s’havia dit d’un suposat gir a la dreta d’ERC, només feia falta escoltar al número dos de la formació per deixar enrere tots els dubtes.</div><br /><div align="justify"><br />Per altra banda ICV també ha fet una bona campanya que s’ha centrat quasi exclusivament en equiparar PSC-CIU per intentar pescar en les aigües brutes del PSC. Es podria dir que tampoc hi ha hagut cap novetat, però com ERC han presentat un candidat independent que ha sabut marcar bé el seu espai electoral. Pujaran gràcies a vots ex-PSC, la qüestió és saber quant. </div><br /><div align="justify"><br />Per últim el PP, sembla que no hagi quasi fet campanya ja que anava sobre la cresta de l‘onada que a nivell espanyol està instal•lat el PP. Fernández Diaz és un candidat innocu que ha cedit a Camacho i Rajoy el pes d’una campanya que ha oblidat tots els temes polèmics. </div><br /><div align="justify"><br />El 20N canviarà l’escenari actual, faltarà veure si a més marcarà tendències pels propers anys. </span></div><br /><div align="right"><br /><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><em>Article publicat al 13alacarta.cat</em></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-9391088251548159722011-11-19T20:57:00.001+01:002011-11-19T21:00:33.113+01:00I d'Allò Nostre?<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9PTkdUEpti13k_PB7tSA22aPdlvZsF0qvy97izA0wJyckjO0gRIE-3JRC5gLuBMoWYyYumJ8bTW5s5P_4JaYiZakl6so8aPPAWYq2Ft20spW5duWD_C61Qb9tPoI-Rnkd8kXc-aqsebg/s1600/Rajoy+Rubalcaba+debat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5676799130705152370" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 195px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9PTkdUEpti13k_PB7tSA22aPdlvZsF0qvy97izA0wJyckjO0gRIE-3JRC5gLuBMoWYyYumJ8bTW5s5P_4JaYiZakl6so8aPPAWYq2Ft20spW5duWD_C61Qb9tPoI-Rnkd8kXc-aqsebg/s320/Rajoy+Rubalcaba+debat.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:arial;font-size:130%;">El 34% dels espectadors catalans van escollir dilluns veure “l’esperat” cara-a-cara entre els dos candidats amb possibilitats de ser el nou president espanyol. Dos punts menys que el de fa quatre anys. Catalunya va ser llavors un dels focus centrals del debat sobretot perquè encara hi havia el procés de l’estatut que estava segrestat al Tribunal Constitucional. Llavors, el PSOE encara tenia una mica d’esma, i de decència, de defensar el procés i la necessitat de Catalunya d’augmentar el seu autogovern. En canvi, en el debat d’aquestes eleccions el tema ‘catalán’ va brillar per la seva absència. </span><br /></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Sembla que tant PP com PSOE ja els agrada la situació tal i com està: un estatut trinxat pel TC que impedeix l’autogovern. Res d’estranyar d’altra banda quan es recorden les declaracions de la candidata i ministra de defensa Chacón beneint la sentència castradora. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">El desinterès per Catalunya però, no és un oblit sinó que respon a una realitat objectiva: Catalunya ja no decideix eleccions generals. Al 2008 Zapatero sabia que si volia repetir a La Moncloa havia de comptar amb uns grans resultats a Catalunya. De la mateixa manera que al 2004. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Ara però, en un procés de desbandada socialista i amb una, preocupant, pujada del neonacionalcatolicisme Catalunya i els seus temes passen a millor història. Caldria tenir-ho present. El vot útil ha mort.<br /><br /><em><span style="font-family:courier new;font-size:100%;">Article publicat al 3 de Vuit l’11 de novembre del 2011</span></em></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-14163727470920174172011-11-19T20:48:00.003+01:002011-11-19T20:56:48.060+01:00La Complexitat del 45%<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisXj1p01VNzJ3auL7qu_WnUwQKCBKqNln7KgXhpe8XMzQuK2k1m35YvTgPJgq55Otq0AZfk3wq1-48FbjcHObkXX2al_kZz0oF_mwxlzEv1tXpJbmlwAFceY5NH7KBMGl-NdpCGC0kdLc/s1600/estelada.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5676797841886838194" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisXj1p01VNzJ3auL7qu_WnUwQKCBKqNln7KgXhpe8XMzQuK2k1m35YvTgPJgq55Otq0AZfk3wq1-48FbjcHObkXX2al_kZz0oF_mwxlzEv1tXpJbmlwAFceY5NH7KBMGl-NdpCGC0kdLc/s320/estelada.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Catalunya és un país complex. Qui pretengui fer línies rectes per fer prediccions o jugar a fer de visionari, més val que s’ho repensi. En l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió feta pública aquest dimarts, s’anunciava que el suport a la independència de Catalunya arribava al 45,4% i pujava dos punt en tres mesos. Catalunya segons el CEO camina cap a la independència. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Que l’independentisme creix és evident, ja que cada cop hi ha més persones que es manifesten obertament partidaris de l’estat propi, o donen suport a formacions que defensen aquest objectiu. </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br />Ara bé, l’enquesta també apunta projeccions de cara les eleccions espanyoles. Si féssim una correlació ‘pura’ seria lògic que els partits o coalicions independentistes arrasessin en aquests comicis. Però no. No és així. Segons l’enquesta qui guanyaria les eleccions a Catalunya seria un candidat, Duran i Lleida, que és furibundament anti-independentista. Però no només ho és Duran, Carme Chacón i Jorge Fernández, que serien segon i tercer, també són contraris a la independència. Per tant, tot i que un 45% declara que votaria Sí en un referèndum la gran majoria d’aquests votarà opcions que, malgrat les bases puguin ser-ne, presenten candidats que en són contraris. </span></div><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br /><div align="justify"><br />Catalunya és un país complex. Queda clar que el camí serà llarg. Tot i així, si tots plegats fóssim més coherents potser aniríem més ràpid. </div><br /><div align="right"><br /><span style="font-family:courier new;"><em>Publicat al 3 de Vuit el 28 d’octubre del 2011</em></span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-63346476700746659352011-10-15T22:17:00.001+02:002011-10-15T22:20:25.177+02:00#PresidentCompanys 71 Anys Després<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9XjNQkyhsp9PB0rSn1qWcp4LGCxOC2EhHCQ5estWjJep9VWepLL5JwzDNUsO9Bvau4YwQYYhVBr16Spwjhll1h9gVcCuQRVUh8Rd-5CdePQRdJsl9FeNAAfB3SGeXprdkqxkzjvr6aDU/s1600/lluiscompanys.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663816241088824882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 290px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9XjNQkyhsp9PB0rSn1qWcp4LGCxOC2EhHCQ5estWjJep9VWepLL5JwzDNUsO9Bvau4YwQYYhVBr16Spwjhll1h9gVcCuQRVUh8Rd-5CdePQRdJsl9FeNAAfB3SGeXprdkqxkzjvr6aDU/s400/lluiscompanys.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="center"><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><em>"Así que como un hombre, nada menos que como un hombre habrá muerto ajusticiado sin justicia en su Barcelona querida, los que le han asesinado no se dan cuenta de que acaban de hacer un héroe de las libertades catalanas. Un héroe obre quien pronto se alzará la leyenda. Y los héroes y mártires legendarios son terriblemente peligrosos para los verdugos. "</em></span></div><br /><div align="center"></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-82667821775429449502011-10-15T21:50:00.002+02:002011-10-15T21:58:09.497+02:00El Conte de l'Avi José<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ha4O_GxYmToT8YrY30Dekqim52pYFeByOwNdng_sg2Rhfea9dUMklcD7ZXj3yEpKCoTIh_XmteOZ2NZqVZBWyJqjmdqhVE9ihesIf43vFf175ks5HmuY4V-I4nFS_tADWzyk5CphwQw/s1600/josé_zaragoza.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663809083300227122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 296px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ha4O_GxYmToT8YrY30Dekqim52pYFeByOwNdng_sg2Rhfea9dUMklcD7ZXj3yEpKCoTIh_XmteOZ2NZqVZBWyJqjmdqhVE9ihesIf43vFf175ks5HmuY4V-I4nFS_tADWzyk5CphwQw/s320/jos%25C3%25A9_zaragoza.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">En José és un molt bon avi, sí, d’aquells que asseuen els néts a la falda i els hi expliquen contes o històries. Contes inventats o de la tradició oral del país i històries o vivències d’uns temps que segur que sonen llunyans per les orelles que les escolten.</span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;">L’avi José té moltes d’històries per explicar, moltes, en sap un niu. I en la gran majoria d’elles, ell n’és el protagonista, potser no el principal però sí que destacat i això als seus néts els hi encanta. L’avi José defensa i exposa totes les històries amb una veu clara i convincent, arrossegant les esses i amb aquell ímpetu que tant el va caracteritzar de jove i normalment cada cop aconsegueix que els seus néts estiguin atents durant tot el relat. Els seus néts l’estimen molt i recorden sempre aquell conte d’abans d’anar a dormir quan estan a casa de l’avi José i que sempre, sempre, sempre els hi explica. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;">El conte tracta, com la majoria de contes infantils, d’uns senyors molt, molt i molt bons que s’enfrontaven a uns molt, molt i molt dolents. L’avi José sempre comença així “hi havia una vegada uns senyors dolents, dolents que volien tornar a la foscor totes les coses bones que els senyors bons, bons havien aconseguit i la gent els hi tenia molta, molta por”. Els néts, per allò de no ferir els sentiments del seu estimat avi, no li diuen mai però comencen a estar cansats que cada vegada els hi expliqui, quasi, el mateix conte, pensen “l’avi es fa gran i li costa pensar nous contes”. En defensa de l’avi José s’ha de dir que igual-igual el conte no és, sempre hi ha alguna diferència com per exemple el nom dels protagonistes. Una vegada els bons s’anomenen José o Carmen o José Luis, i els dolents o Mariano o José Maria o Alejo. En fi, malgrat que els protagonistes canvien de nom el conte, al parer dels néts, és repetitiu. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:arial;">Tot i que és un molt bon avi, en José segur que té un nét que, desfent-se dels sentiments o de la prudència, algun dia li preguntarà: “Avi, em pots explicar un altre conte?”. No estic segur que l’avi José ho aconsegueixi. L’avi José només sap explicar un conte, i estic convençut que al final, fins i tot els seus néts, l’avorriran. </span><br /></span></div><br /><br /><div align="right"><em><span style="font-family:courier new;">Article publicat al 13alacarta.cat</span></em></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-59671979254694466642011-10-15T21:49:00.003+02:002011-10-15T22:01:09.106+02:00Duran, TV3 i els Lobbies<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Nyg0pZuXcF4qacPimjM_aJ1cFDaSS7qQwW7DyPB4SCs4uQqeK0ykTvANSd6evPt586633TaK9yrX8ylbeY5w0cHrvGB0nP7mRzZrmwQBky26BT6H0AoPVxPfXsHyJGErljPvj7X_R2E/s1600/duran-lleida.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663808569717405522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 294px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Nyg0pZuXcF4qacPimjM_aJ1cFDaSS7qQwW7DyPB4SCs4uQqeK0ykTvANSd6evPt586633TaK9yrX8ylbeY5w0cHrvGB0nP7mRzZrmwQBky26BT6H0AoPVxPfXsHyJGErljPvj7X_R2E/s320/duran-lleida.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">La llei de l’Audiovisual que es va aprovar l’any 2010, amb el suport entusiasta de la patronal UTECA i del PSOE, el PP i de CIU, és una llei que en resum el que fa és enfortir el sector privat espanyol i arracona el sector públic, fent-li perdre tota la publicitat. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:arial;">Durant el tràmit parlamentari hi van haver veus que van alertar que aquesta restricció pressupostària als mitjans públics espanyols tard o d’hora s’acabaria traslladant al cas català. Fins ara, aquestes temences eren només això. Però amb la recent reforma de la llei catalana pactada entre CIU i PP i amb les declaracions d’alguns polítics espanyols, el sistema públic català pot estar en perill. L’últim ha sigut Duran i Lleida qui en una entrevista a una ràdio privada d’un grup mediàtic molt important (Planeta) va afirmar que “de TV3 vamos a recortar, y mucho”. No sé si aquestes declaracions Duran les va fer en tant que polític espanyol més ben valorat, com a representant del Govern a Madrid, com a candidat de CIU o com a etern ‘ministeriable’. O potser tot a la vegada. En tot cas resulta preocupant que des del govern català s’impulsin polítiques que posen en perill el model de TV3 i que el candidat del partit del govern faci alegres declaracions que, encara més, posen en perill la pública de Catalunya. Potser és que, com va dir Oriol Pujol, Duran parla com a representant dels lobbies espanyols</span>.</span></div><br /><br /><br /><div align="right"><em><span style="font-family:courier new;">Article publicat al 3 de vuit al 14 d'octubre del 2011</span></em></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-47344416058660462542011-10-15T21:36:00.003+02:002011-10-15T22:02:22.230+02:00ERC Una Setmana Després<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyoeEamXbhEP9FdIXHlMMUAcr0x-OZwKxh3B5tYpzg9KYzPj6CjUlNQlwSzT4Pv74gf2TQcDR46qAGZk0TpkXCK2PjjHC5gousmYeNxCKM4PcQ_05_3oZNbDE2xk9-Tp5xatAL4L01v0I/s1600/logo-esquerra.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663805662344868386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 186px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyoeEamXbhEP9FdIXHlMMUAcr0x-OZwKxh3B5tYpzg9KYzPj6CjUlNQlwSzT4Pv74gf2TQcDR46qAGZk0TpkXCK2PjjHC5gousmYeNxCKM4PcQ_05_3oZNbDE2xk9-Tp5xatAL4L01v0I/s320/logo-esquerra.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">El cap de setmana passat va significar el punt àlgid de la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya. El canvi de direcció a la cúpula dels republicans ha sigut, contra tot pronòstic i contra la praxi del partit, tranquil•la i sense confrontacions. ERC ha sabut articular una nova direcció sense trencaments, escissions i sense transmetre a l’opinió pública la típica i tòpica imatge polonesa de partit ingovernable ple de friquis. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Però més enllà de canvi de persones, ERC ha canviat d’estratègia? Ha abandonat l’eix social i s’ha entregat, només, al nacional? Durant el procés de primàries en certa premsa protosocialista es va intentar identificar aquelles eleccions com la confrontació de les dues preteses ànimes de la formació: la del front patriòtic i la del front d’esquerres. A partir de la victòria d’Alfred Bosch, que tenia el suport de Junqueras, es va anar imposant el discurs del “gir a la dreta” d’ERC i d’apropament a CIU. En aquest sentit és molt recomanable llegir un apunt del bloc “El Pati dels Tarongers” dels blocs de l’ARA. Com a resum de la qüestió una frase que va dir la nova secretaria general, Marta Rovira: “si hem fet un gir ha sigut de 360 graus”. Queda clar. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Però on si que hi ha hagut un canvi ha sigut en relació amb el fragmentat món de l’independentisme. Esquerra finalment farà candidatura conjunta amb diferents associacions, entre elles Reagrupament, que portarà per nom: Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí!. Aquest fet demostra que sí, que els errors del passat on regnava més la voluntat de ser el gran líder d’un grup petit d’irreductibles, està passant a la història i s’imposa la voluntat de sumar. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;">L’equip de Junqueras en una setmana ha estat capaç d’aconseguir que ERC hagi renovat seva la imatge, ERC ha cercat la unitat, en part l’ha aconseguit, i fet important, sense que això signifiqués renunciar a l’ideari del partit: independència i preservació de l’estat del benestar.<br />A ERC li cal canviar les maneres i la forma en com dir què pensa i què vol. El qui ho diu ja ho ha fet. I només cal escoltar Junqueras per veure que l’han encertat. </span></div><br /><br /><br /><div align="right"><em><span style="font-family:courier new;">Article publicat al 13alacarta.cat el 8 d'octubre del 2011</span></em></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-14389712944985668342011-10-15T21:33:00.002+02:002011-10-15T22:03:35.381+02:00Ara Toca No<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiihzTDc0TrS6F9kPehZrueUM51e_7xmDi8SzTnT5uLyovBEOYZTZye1c-nSQRklxNkE_Dln7VqZo9eg52BCcBhKvj4O8GiPDCPGpGvXt0AkEKP8knwFNPiuinoSfuqk-dygevGhJI010o/s1600/sandro_qatar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663805055860599746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 219px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiihzTDc0TrS6F9kPehZrueUM51e_7xmDi8SzTnT5uLyovBEOYZTZye1c-nSQRklxNkE_Dln7VqZo9eg52BCcBhKvj4O8GiPDCPGpGvXt0AkEKP8knwFNPiuinoSfuqk-dygevGhJI010o/s320/sandro_qatar.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Avui a partir de les 15:00h els socis compromissaris del Barça podran decidir dues qüestions claus en el futur del club. Avui es decideix si s’aprova la publicitat a la samarreta de Qatar Foundation i si s’autoritza la Grada Jove ‘Fanàtics’. </span></div><span style="font-family:arial;"><br /><div align="justify"><br /><span style="font-size:130%;">Des de que a inicis d’aquest any el president Rosell va firmar el contracte amb Qatar Foundation ha corregut el missatge, que s’ha accentuat molt aquests últims dies, de que el Barça només podrà seguir sent gran si manté l’acord amb Qatar Foundation. Caram, aquesta sí que és bona! Ara el Barça dependrà d’un patrocini en particular. Si s’ha aconseguit aquest contracte, és que també se’n pot firmar un altre amb condicions favorables. Un dels arguments que la Junta Rosell està repetint des de que es va fer públic l’acord és que el Barça té la samarreta més cara del món del futbol, i per tant, seria una bogeria deixar-lo escapar. Un argument però que no és del tot cert perquè el Manchester United n’ha firmat un, també aquesta temporada, per valor superior. Entenc que renunciar a 30 milions per temporada, i amb la planificació pressupostària feta per aquest any, és una bona raó per votar a favor de Qatar, però aquí és on es xoca amb els valors del club. Sí, aquesta frase que encertadament sota la presidència de Joan Laporta es convertir-se en la síntesi del significat del club: “més que un club”. De la mateixa manera que era del tot reprovable un acord amb Pequin 2008 o amb Bet&Win, ara també ho és amb Qatar Foundation. Ser el Barça comporta responsabilitats que segurament, altres equips desconeixen i trobarien ridícules, però el Barça té un patrimoni que convindria preservar. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-size:130%;">I l’altre gran tema de la jornada: la Grada Jove, una de les grans promeses de Sandro Rosell durant la campanya, és a dir, una de les poques coses que va dir. I com amb Qatar Fundation cal dir No a la grada jove. No perquè es consideri que el Camp Nou anima molt durant els partits, perquè realment a vegades caldria una mica més de soroll, sinó perquè el que és intolerable seria la tornada dels violents al Camp. Va costar molt que marxessin i deixessin l’status que havien aconseguit amb les èpoques del blanc i negre de la dinastia Nuñez i Gaspart. Va costar amenaces, un complot per apallissar al president Laporta... el Barça, en això també, ha exercit de capdavanter. Res a veure amb les complicitats de la majoria d’equips amb certs grups ultres com per exemple el Madrid de Florentino amb els Ultra Sur. </span></div><br /><div align="justify"><br /><span style="font-size:130%;">El Barça no és només una entitat que ha de gestionar un pressupost, el Barça també és una entitat que transmet uns valors i que s’ha convertit en un referent mundial a través dels seus èxits, cert, però també per una determinada manera de fer les coses i de representar uns valors universals. </span></div><br /><br /><br /><div align="right"></span></div><br /><div align="right"><span style="font-family:courier new;"><em>publicat al 13alacarta.cat el 24 de setembre</em></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-49271081394442974792011-10-15T21:22:00.003+02:002011-10-15T22:04:50.994+02:00El Que Vindrà<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2xTxvroBqc5G05baB4-KFJzOhXdHZB0GVHXtJ8Mg6uUINiSQ5JVmVwn35pI4it0wIxGzPn8cuvkaf3bz-B9CLeoXZzHlSY9Eafesl6ahY-jYuBbHwnew88wUwh_Af93dkcLpLnHnlGFA/s1600/nuevo_logotipo_PP.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663802123567060258" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2xTxvroBqc5G05baB4-KFJzOhXdHZB0GVHXtJ8Mg6uUINiSQ5JVmVwn35pI4it0wIxGzPn8cuvkaf3bz-B9CLeoXZzHlSY9Eafesl6ahY-jYuBbHwnew88wUwh_Af93dkcLpLnHnlGFA/s320/nuevo_logotipo_PP.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">El passat dilluns milers i milers de persones van concentrar-se davant els ajuntaments del país per mostrar el seu suport a l’escola catalana i al model d’immersió lingüística que es veu amenaçat per diverses sentències judicials. Cal ser conscients però, que la sentència del TSJC és només un avís. La garrotada grossa encara no ha arribat. El PP va portar al Tribunal Constitucional la llei d’Educació catalana, i és en aquest recurs d’on pot venir el cop. Si toquen la LEC, toquen la llengua. </span></div><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Alguns potser encara mantenen certa tendència a l’optimisme (que quan passa a ser crònica es converteix en bogeria) que el TC salvarà el model. Allà ells, però amb la propera majoria folgada que aconseguirà el PP el 20N serà el mateix govern qui li farà la feina. I clar, el monstre del PP espanta tant, que qualsevol cosa al seu costat sembla millor. Però desenganyem-nos. No hi ha possible alternativa. No n’hi ha quan en el fons els dos grans partits espanyols comparteixen els elements bàsics del què és Espanya. Tindran matisos, cert, però la base és la mateixa. La mateixa que continua deixant el català fora de la Unió Europea, la que no el deixa parlar al Congrés dels Diputats, la que ofega el corredor mediterrani o la mateixa que espolia els Països Catalans. Ho va dir Zapatero dimecres: “la idea de l’Espanya plural, és Espanya plural, però Espanya”.<br /><br /></span><em><span style="font-family:courier new;">Article publicat al 3 de vuit al 16 de setembre del 2011 </span></em></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-88087682314405458602011-10-15T20:50:00.003+02:002011-10-15T22:06:38.214+02:00Que l'Arbre No Ens Tapi El Bosc(h)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6r4ShhZPP1epZVLtr8fHhguIn_pZ8G94PE6WfW6uyW_GXbzlb4ifvnY3m37xYNmKURlmusLXjIIMuJhWTmbHgD7dfwCSkGgiVo70p4vmWIrB0Kw-zw0X1KpdaY_kz0BffGiJDREp8vA/s1600/bosc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663801359123951938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 208px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU6r4ShhZPP1epZVLtr8fHhguIn_pZ8G94PE6WfW6uyW_GXbzlb4ifvnY3m37xYNmKURlmusLXjIIMuJhWTmbHgD7dfwCSkGgiVo70p4vmWIrB0Kw-zw0X1KpdaY_kz0BffGiJDREp8vA/s320/bosc.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">S’acosten temps moguts i qui no s’hi adapti, caurà. Els últims anys han estat estressants i sembla que la tendència no canviarà en els que vindran. En poc temps hem passat de viure en un oasi on res es movia a passar ràpidament pel Dragon Khan de l’elaboració l’Estatut i a patir la seva sentència intolerable. Però a més, hem vist com la societat del consumisme desenfrenat ha assistit a l’esfondrament del sistema econòmic i hem vist com els governs en comptes de reaccionar i canviar, han apostat per endurir les idees neoliberals que ens hi han portat, com per exemple limitar el deute amb la Constitució. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Durant aquest temps a més hem viscut mobilitzacions ciutadanes sense precedents, començant per l’il•lusionant 10J de l’any passat pel dret a decidir, les consultes i acabant pel moviment dels indignats que reclama reformes al sistema. Cal adaptar-se perquè el món d’ahir no és el món d’avui. Pretendre continuar com si res d’això hagués passat i creient que el camí prèviament recorregut ja és suficient seria el més gran dels errors. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Hem d’evitar que l’arbre ens pugui tapar el bosc(h) perquè si malgrat tot seguim amb propostes i solucions pensades ahir, els desafiaments d’avui s’escolaran i, sense pretendre-ho, estarem col•laborant a mantenir l’status quo. </span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Cal, doncs, fer de les crisis oportunitats i saber canviar per millorar. </span></div><br /><br /><br /><div align="right"><em><span style="font-family:courier new;">article publicat al 3 de vuit al 2 de setembre del 2011</span></em></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-15464219710245236542011-09-16T18:32:00.003+02:002011-10-15T22:07:57.988+02:00Demà Votaré a JRB<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguVDBSTvRrpX_Stcc0yL1VovEV-zz1zTXimWg5d4MiFDLoULGvZDccw1vKSjSe0mB7vvZ4wEUyHeKaXy5lUeAkXlTUtnGjXr3Q_8NcI33o-oBAaou81onhKhyPu-0Jegd5Frti_Ua-Qv8/s1600/JRB.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652996811164654450" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 242px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguVDBSTvRrpX_Stcc0yL1VovEV-zz1zTXimWg5d4MiFDLoULGvZDccw1vKSjSe0mB7vvZ4wEUyHeKaXy5lUeAkXlTUtnGjXr3Q_8NcI33o-oBAaou81onhKhyPu-0Jegd5Frti_Ua-Qv8/s320/JRB.jpg" border="0" /></a><span class="Apple-style-span"><br /></span><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;">Demà votaré Alfred Bosch i amb ell l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira. I ho faré per diverses raons. Esquerra Republicana de Catalunya durant els últims deu anys ha estat qui ha tirat del carro ideològic del país. Ha estat capaç de generar debat, de proposar allò que uns anys abans semblava impossible i ha generalitzat l’independentisme. I això ha de continuar fent. Però alhora ha de ser capaç d’adaptar-se als nous temps, a una manera de fer política diferent a la partitocràcia clàssica de la qual el partit n’ha agafat els pitjors vicis. Per tant, cal obrir el partit a la gent, canviar la manera d’organització, i aprofitar tota aquella gent que vol col·laborar i ajudar al projecte.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;">Després de les derrotes, no hi ha altre terme, de les catalanes i municipals queda clar que hi ha un cicle que ha quedat superat. I per tant cal un canvi, una renovació. Segurament aquest canvi ja calia al 2008 però la militància va decidir que no tocava. Ara és imperatiu. Com a partit la imatge està cremada, no genera credibilitat ni confiança. I s’ubica encara com a crossa d’altres partits. Durant els 80 i 90 s’ubicava ERC com a crossa de CiU, i ara del PSC. ERC, com diu Junqueras, ha de ser ERC i definir-se i explicar-se a partir d’ERC i no a partir d’equidistàncies amb els altres. </span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;">I ara, per encarar el nou cicle calen noves cares. No comparteixo la idea de que cal fer foc nou a tot arreu, hi ha gent molt vàlida que mereix continuar, però sí que en les primeres línies cal una renovació. La política és injusta i potser en un altre escenari l’actual secretari general, Joan Ridao, podria continuar. Però no en aquest. La renovació és imperiosa i cal fer-la i fer-la bé. I perquè aquest fet s’esdevingui cal que arribi, per exemple, al cap de cartell per les eleccions espanyoles. </span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><br /><span style="font-family:arial;font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;">Dissabte votaré per la renovació, l'obertura i el canvi. Dissabte votaré per l'Oriol Junqueras, per la Marta Rovira i per l’Alfred Bosch.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-91413353071770513522011-09-02T18:57:00.004+02:002011-10-15T22:09:06.825+02:0024 Hores Espanyoles<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKTmFT3aziOjSPgIpMekLL8saMLOh3gi5ArA31kI7bSs1sUucLUYjqB985Z0T7_n3fmv-mKRnaQPK9jIzSYZ4S29azzmnl0NRQdMef5TBDCNyWQR_BjH_VtG4XdrrMekZzF1HQhVWFPRk/s1600/305028_2445052606112_1245791047_3044535_3269725_n.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647808349402370642" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKTmFT3aziOjSPgIpMekLL8saMLOh3gi5ArA31kI7bSs1sUucLUYjqB985Z0T7_n3fmv-mKRnaQPK9jIzSYZ4S29azzmnl0NRQdMef5TBDCNyWQR_BjH_VtG4XdrrMekZzF1HQhVWFPRk/s320/305028_2445052606112_1245791047_3044535_3269725_n.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;">Doncs sí, en vint-i-quatre hores n'hi ha prou i de sobres per comprnedre què és Espanya. Aquest és el temps suficient per fer-se una idea, per sobre però suficient, del que representa i vol representar l'Estat espanyol. </span></div><span class="Apple-style-span"><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">En tant sols vint-i-quatre hores Espanya ha canviat la seva -intocable- Constitució amb un clar sentit centralitzador, i un dels seus òrgans descentralitzats, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha donat dos mesos al Govern de la Generalitat perquè imposi el castellà a les aules catalanes. Recentralització i assimilació. Bingo!</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">La pluralitat espanyola brilla per la seva absència, ara ja ni es molesten a tenir entretinguts amb grandiloqüències als nacionalistes moderats de les perifèries, tal com passava en el procés de la transacció de règim. Abans encara perdien el temps intentant que tant PNV, però sobretot CIU se sumessin a pactes d'estat. Ara els hi és igual. Tiren pel dret.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">La reforma de la Constitució és doblement negativa. Per una banda constitucionalitza un biaix dretà i liberal a la constitució limitant el dèficit, per tant consagra una política conservadora en l'àmbit econòmic. En aquest sentit resulta xocant, o no, l'actitud pèssima d'un PSOE que ja només viu del nom i la perversa i cínica posició d'un PSC que de ben segur ens tornarà a inflar el cap amb algun conte de fades a l'estil “si tu no hi vas ells tornen”. Però a més, la reforma és clarament recentralitzadora i ataca l'autogovern, ja de per si migrat, que té Catalunya en matèria financera. Realment doncs, l'acord PPSOE significa un pas enrere tant en la qüestió nacional com en la social. En aquest sentit és digne de reconènxier la gran tasca simòlica dels diputats independentistes i d'esquerres que han abandonat el Congrés dels Diputats abans de la votació. Si algú es continua preguntant, què cal anar a fer a Madrid, amb la resposta a aquesta reforma en té un exemple. </span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Però vint-i-quatre hores per la màquina represora espanyola donen per molt. No en tenien prou en escorxar l'autogovern i institucionalitzar el neolibrealisme que el TSJC ha 'ordenat' a la Generalitat que en el termini de dos mesos ha d'imposar el castellà a les escoles com a lleguna vehicular. Una decisió que va en contra de criteris acadèmics i que respon simplement a la voluntat assimiladora d'aquest nacionalisme espanyol exacerbat que encara no ha acceptat, i no ho farà mai, que la seva Espanya no existeix. Ens volen com una provincia més, com una Segovia amb castells i pa amb tomàquet. I saben que no ho serem. Per això ataquen la llengua perquè garanteix la cohesió social, perquè no marca distincions, perquè uneix. </span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Cal esperar que el Govern estarà a l'alçada de les circumstàncies i que respondrà com cal a les agressions d'aquestes vint-i-quatre hores en què ha quedat clar que Espanya és com és: nacionalista i anticatalana.</span></div></span><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><br /></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-83427966809424896702011-08-28T15:00:00.004+02:002011-10-15T22:09:56.655+02:00President Barrera<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJrVsUulvu5PQc-Njj96_rTpHDB6AsV6chyrFkDIcbfzkom_VqVbhy_Xu4TDJT7u1JHE-Mn_b8yqN0-K3JJVPcswRRhqbR4yDRsuziaMk5GdebZIDoKhdUH2-GuXlMGraYdl1QxZ9K5F8/s1600/barrera.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645892095977962914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 212px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJrVsUulvu5PQc-Njj96_rTpHDB6AsV6chyrFkDIcbfzkom_VqVbhy_Xu4TDJT7u1JHE-Mn_b8yqN0-K3JJVPcswRRhqbR4yDRsuziaMk5GdebZIDoKhdUH2-GuXlMGraYdl1QxZ9K5F8/s320/barrera.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;font-size:130%;"><i>Avui que el país plora la mort d'un patriota i un gran lluitador contra el feixisme, reprodueixo un article que vaig escriure el 6 de novembre del 2008 sobre el discurs del President Barrera a l'acte de presentació de la FNEC a la Pomepu Fabra. </i></span></div><span class="Apple-style-span"><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;">---</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /></span></div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial;"><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><b><span style="font-size:130%;">Amb B de Barrera</span></b></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><b><br /><span style="font-size:130%;"></span></b></div></span><span class="Apple-style-span"><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Avui a les 13:00 hores s’ha celebrat a la Universitat Pompeu Fabra l’acte de presentació d’un nou sindicat d’estudiants. Avui s’ha posat de nou en marxa l’històric FNEC, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /><span style="font-family:arial;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">L’acte l’ha presentat la gran blocaire Lídia Pelejà i com a convidats quatre personatges que d’una manera o altra han passat pel sindicat; l’actual president, el penedesenc Sergi Rubió; el diputat de Convergència i Unió Francesc Homs; Elisenda Paluzie economista i que va ser a la direcció nacional de la FNEC; i el qui va ser President del Parlament de Catalunya i Fundador de la FNEC al 1932, Heribert Barrera.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /><span style="font-family:arial;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Les intervencions dels ponents han estat el que se sol dir, correctes i han dit el que tocava dir en un acte com aquest, potser, o sense el potser, el que ha desentonat més ha sigut el diputat de CiUnió Quico Homs que més que parlar de la FNEC semblava que parlava de la Casa Gran del Catalanisme. Però bé, Homs apart, el discurs més espectacular d’avui ha estat el del President Barrera.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /><span style="font-family:arial;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Aquest home, tot i els més de 90 anys que té, manté una clarividència brutal. Barrera continua sent Barrera, un home de conviccions fermes, conviccions nacionals a prova de bomba. Barrera sap que estem en guerra i sap qui són els enemics. Sap que amb ells poques coses podrem fer, i sap que no podem entrar en el seu joc. Barrera sap que tan PSOE com PP volen el mateix, que Catalunya deixi de ser Catalunya. Uns ho volen a “lo bèstia”, i els altres ho volen, tal i com ha dit Barrera, a la manera d’eutanàsia. Però en fi, que tots els camins porten a Roma que diuen.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /><span style="font-family:arial;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Barrera, ha demostrat tenir el cap molt lúcid, i a més ha deixat bastant en evidencia certs polítics del país, en tenia un d’aquests al costat, que s’omplen la boca cada dia amb grans proclames nacionals i patriòtiques i desprès res de res.</span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:130%;"><br /><span style="font-family:arial;"></span></span></div><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Barrera és una llàstima que tingui ja 90 i pico anys, ja que persones com ell, en el lloc oportú, són necessàries per poder tirar el país cap a la llibertat.</span></div></span><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify"><span class="Apple-style-span"><br /><span style="font-size:130%;"></span></span></div>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-58757708031606834672011-08-23T14:01:00.002+02:002011-10-15T22:11:30.807+02:00Madrid, amb T<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNuNwy7ZwsDwkB99OPmeSKyN-jFcln41xc3rbLBKOLl71FNbofJdX9sYcwqM6wOeMUKZ2juKDg4ii5KHeuLQOJiT2-zpCJYEMFS5TwQdV9_OM8UBP28O6zumZ_237QrkMjFmY488x5h-0/s1600/congreso_diputados.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644020665895788962" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNuNwy7ZwsDwkB99OPmeSKyN-jFcln41xc3rbLBKOLl71FNbofJdX9sYcwqM6wOeMUKZ2juKDg4ii5KHeuLQOJiT2-zpCJYEMFS5TwQdV9_OM8UBP28O6zumZ_237QrkMjFmY488x5h-0/s320/congreso_diputados.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;">Una pregunta recorrent sembla que està tornant a fer acte de presència en el món independentista: s’ha d’anar a Madrid? I en cas que sí, a fer què? Per respondre la primera pregunta només cal tenir en compte dues consideracions: primera, lamentablement la major part de les competències i de les decisions que afecten a la població catalana es duen a terme a Madrid, per tant, qui vulgui estar a peu del canó i participant del que es fa, ha d’anar a Madrid. Segona, si realment es vol fer una majoria social per la independència cal arribar a tots els públics. Cal saber i tenir en compte que una gran part dels ciutadans del país té uns referents no catalans i per tant s’informen per canals no catalans. Ser a Madrid ofereix una tribuna pública que permet arribar a persones que sinó no tindrien la possibilitat d’escoltar el missatge independentista. Limitar-nos “als de la ceba” pot ser el més còmode i fàcil, però ens condemna a la marginalització i a la derrota permanent. Per tant, sí, cal anar a Madrid. </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;"><br />Per respondre la segona també cal considerar diferents factors. Primer, estem exhaurint una etapa històrica, una etapa, l’autonòmica, que està arribant al col•lapse. Amb els esdeveniments que ha comportat el procés de l’estatut, la sentència, el procés de consultes i el 10J, les formes i la praxi política ha de canviar. No es pot anar a Madrid vendre’s per una petita competència. Cal replantejar el paper de les forces catalanes al Congrés. En segon lloc, s’entreveu una majoria del Partit Popular, així és difícil pensar que un mercadeig de competències pugui resultar satisfactori. Caldrà respondre les agressions i les temptacions recentralitzadores, caldrà fermesa i no arronsar-se. I sobretot a Madrid s’hi ha d’anar sent el que som. Catalans. I hem d’actuar com a tals.<br /><br />Així, la presència de l’independentisme a Madrid és essencial. No hi ha projecte que pretengui ser majoritari que renuncia a tribunes públiques per convèncer. No hi ha ideal que es pugui permetre el luxe de fer-se invisible a una part de la població que pretén representar. S’ha d’anar a Madrid a plantar-se i a generar discurs, a fer evidents les necessitats i les raons del perquè ens cal la independència. A Madrid, amb T.<br /></div></span>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2467933452740288616.post-24044418476779105572011-08-10T18:13:00.001+02:002011-08-10T18:15:13.732+02:00El Tremolor de Cames<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLfvMKt8GIPhoPGx3kh1n2gn8JNLWavKiRrHqRapmAidDKixCQJpSbk_D5cp9s05Z9A1AxcZGCVLNhI0DkL7Iah77rxpPsCaOmNpbZGy-Bp1JujA6o8Eo87kfHHVrUiJf2JTAny10n1s/s1600/partitura_els_segadors.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 286px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLfvMKt8GIPhoPGx3kh1n2gn8JNLWavKiRrHqRapmAidDKixCQJpSbk_D5cp9s05Z9A1AxcZGCVLNhI0DkL7Iah77rxpPsCaOmNpbZGy-Bp1JujA6o8Eo87kfHHVrUiJf2JTAny10n1s/s320/partitura_els_segadors.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639261499477301938" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; "><span lang="CA" style="color: black; "><span class="Apple-style-span" >Som un país de pandareta. Un país que no es pren seriosament ni a ell mateix. Ens deixem la pell pregonant a trot i a dret que sí, que som una nació, que tenim una llengua, una cultura, uns símbols, una història i un dret civil propis i que són aquests elements els que ens fan ser col·lectiu i definir-nos com a nació diferenciada... però més enllà d’això, massa sovint, res més. Al contrari, som especialistes en desdibuixar-nos nosaltres sols.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; "><span lang="CA" style="color: black; "><span class="Apple-style-span" >Aquesta setmana s’ha disputat la Copa Catalunya de futbol, una competició que si s’ha de continuar jugant com fins ara, doncs la veritat potser seria millor que no es tornés a fer. Però aquest no és el tema. Just abans de que comencés el partit entre el baby Barça i l’Espanyol, com ha de ser, va sonar l’himne nacional. Bé, la veritat és que s’hauria de dir que va sonar una versió retallada de l’himne nacional, perquè per aquells que encara no ho sàpiguen o només hagin escoltat el que va sonar a Tarragona, l’himne té tres estrofes i al Nou Estadi només en van sonar dues.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; "><span lang="CA" style="color: black; "><span class="Apple-style-span" >Això en un país normal no passa. Algú s’imagina que en un partit de qualsevol esport als Estats Units, retallessin el seu himne? Algú s’imagina que es fes a França? A Alemanya? No, allà els símbols es prenen seriosament. Allà cap energumen de president de federació decidiria retallar una estrofa del seu himne. La raó que van donar els de la Federació Catalana pel fet d’haver retallat l’himne és que la Generalitat té dues versions de l’himne: la curta i la llarga, i que per assegurar que el partit començava quan havia de començar, van triar la curta. Pensar en una alternativa, com fer sortir els jugadors dos minuts abans per posar tot l’himne, segur que era massa complicat ja que requeria connectar dues neurones, fet que, tenint en compte els resultats, no acostumen a fer. Era més fàcil retallar l’himne.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; "><span lang="CA" style="color: black; "><span class="Apple-style-span" >No és acceptable que l’himne del país es retalli. El problema és que potser la retallada és producte perquè aquesta gent se sent incòmode amb la lletra de l’himne: “que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya”. Deu ser això, el tremolor de cames.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; "><span lang="CA" style="font-size:12.0pt;font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";color:black;mso-fareast-language: ES">
<br /></span></p>Pere Sàbathttp://www.blogger.com/profile/04143583521868118264noreply@blogger.com2