29 de gener de 2008

Federalisme?


De petit tenia un somni. Somiava que les diferents nacions que configuren l'estat espanyol (España, Països Catalans, Euskal Herria i Galiza) podrien compartir un estat plurinacional i federal. Un estat on es respectessin les diferencies i pecularietats de cadasuna. Durant un temps aquest somni semblava que podia fer-se realitat, hi havia un nou govern a la Generalitat d'esquerres i catalanista, s'iniciava el procés per un nou Estatut d'Autonomia que proposava un model federal, a l'estat el nou govern socialista havia promès l'acceptació de l'Estatut... semblava. Però no. De cop el somni es va convertir en malson i aquell projecte d'estat plurinacional, la segona trancisió, es va encallar, va morir.

La idea del federalisme polític a l'estat espanyol avui només es pot defensar des d'una visió platònica. Dit d'una altra manera, només es pot defensar si es creu que es viu en el conte d'Alicia al país de les Meravelles. No. A la pràctica el federalisme no és aplicable a l'estat espanyol. Ho demostra el fet que cap dels dos grans partits de l'estat defensin un model federal com a organització territorial. Al contrari. Tant PP com PSOE defensen la homogenització de l'estat. El PP en diu "unidad de la pátria" i el PSOE " etapa de uniformación autonomica". Quina és la diferència? Cap.

Aquesta evidència, de què Espanya ja està inventada, porta a preguntar-se que com és que certs partits catalans propugnen el federalisme.

El PSC com a simple federació del PSOE, i per tant d'obediència estatal salvant algun acte de dignitat com el Pacte d'Entesa, no pot presentar un model d'estat gaire ambiciós. Ara bé, que ICV, que no té lligams estatals com el PSC, mantingui sostenint que la solució de l'encaix de Catalunya a Espanya és el federalisme té certa gràcia. Mentida. No en té. No en té perquè el camí per portar el federalisme és impossible, irrealitzable. El federalisme només es pot instaurar mitjançant la Reforma de la Constitució espanyola. Per reformar-la es necessita un procés molt llarg i complicat, cal: primer, que es presenti una iniciativa per reformar la Constitució; segon, unes eleccions constituents (suposant que surti una majoria federalista); tercer, les noves Corts pacten i aproven la reforma amb 2/3 parts dels diputats a favor (n'hi ha 350); quart, convocar un referèndum (suposant que surti que sí); cinquè, noves eleccions.

Bé només cal que mirem el primer punt, si tots els partits catalans es posessin d'acord sumarien menys de 50 diputats, en cas que fossin els suficients per presentar la iniciativa, aquesta tindria menys possibilitats de prosperar de què el Recreativo guanyi la Lliga. Cap. Crec que no vaig errat si crec que aquest procés, apart de ser una pèrdua de temps, està condemnat al fracàs.



És curiós, als independentistes sempre se'ls hi demana el com ho faran, un pla de com aconseguiran la independència. Ara bé, als federalistes, ningú els hi ha demanat mai que expliquin el seu "pla" per arribar a tenir un estat federal i plurinacional.


Queda clar que ni PP ni PSOE (els fets són els que són) volen el federalisme, els hi fa por. I bé, és clar que dos no es federen si un no vol, i Espanya no vol.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que el federalisme és una via gairebé impossible per Espanya i que ICV és un partit que deambula en la política catalana amb idees que no tenen ni solta ni volta.
Només hi ha 2 opcions visibles a l´horitzó:
- la versió moderada d'anar ampliant competències i otorgar més capacitat d'autonomia i de decisió a les CCAA (cosa impossible al País Basc, però sí viable a Catalunya)
- el ventall més radical que s'obre a un xoc Espanya vs comunitats - nacions històriques on es reclami el dret a decidir dels pobles sobre el seu futur.

Salutacions !

PD: Recorda que tal com diu el Mariano Torcal, a Catalunya som més constitucionals que a cap altre lloc de l'Estat jeje

Albrock ha dit...

L'única manera que Catalunya fos un estat federat seria si entrés a formar part dels Estats Units.

Hahhaa ja ho veus Pedro, jo desviant pilotes i escombrant cap a casa... Florida Florida Florida Tonight!

Espero que'ls hi plogui als Cubans de Cuba Nord (Florida Sud) i es queidn a caseta, plantant així al McCain.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
La via moderada que dius és la que ens ha portat a la situació de colapse actual. Queda clar que necessitem més poder de decisió. Que cadascú pensi quina és la més realista.
Àlex,
Tu, com sempre, en la teva linia.

Lídia Pelejà ha dit...

Pere,

en primer lloc, enhorabona pel text. Mai havia llegit res tu tant llarg, i està molt bé.
També dir-te que no podia faltar el teu apunt "futbolero": "aquesta tindria menys possibilitats de prosperar de què el Recreativo guanyi la Lliga." XD

En fi, que la independència és el futur!


Petons!!

Anònim ha dit...

No poso en dubte que Renfe, finançament 100%, el Prat, etc. són essencials per Catalunya i està clar que necessitem més poder de decisió i de veu.

Pere Sàbat ha dit...

Lidia,
Gràcies pel compliment.

Andreu,
No he posat en dubte que no creguessis que necessitem més poder de decisió, simplement deia que ara hem d'escollir, entre seguir demanant molles, o demanar el pa sencer.