20 de setembre de 2009

Personatge de la setmana: Selecció Espanyola de Bàsquet


Avui al vespre a Polònia es jugarà la final de l’Eurobasket que enfrontarà a Sèrbia i a la selecció espanyola. Realment no deixa de ser curiós que a la final s’hi trobin dos dels estats que encara no han reconegut Kosovo com a membre de ple dret del sistema internacional a diferència de les democràcies del món que si que ho han fet. Aquesta no és l’única coincidència entre els dos estats ja que per voluntat del destí, al parquet hi saltaran els equips de dos dels estats que durant el segle XX es van dedicar a exterminar part de la seva població per ser de nacions diferents.

Deixant de banda aquestes característiques comunes entre Espanya i Sèrbia, voldria destacar l’equip de la selecció espanyola de bàsquet.
A tothom a qui li agradi el bàsquet estarà d’acord que veure jugar a aquest equip és un goig. Bàsquet directe, ràpid, jugades inimaginables, gran repertori de tir, intensitat… Realment l’equip representant de l’estat espanyol és una delícia en quan a joc.

L’equip estatal per poder realitzar aquest joc tan espectacular compta amb uns jugadors espectaculars, que amb la seva vàlua fan possible que aquesta selecció hagi passat en pocs anys a ser una gran dominadora de les competicions tant continentals com internacionals.

El post l’escric abans de què comenci la final, un partit el qual no m’emociona massa la veritat, ja que és un partit que sens dubte -passi el que passi- em deixarà mal sabor de boca. Si guanya Espanya m’irritarà per tota l’orgia de nacionalisme espanyol excloent i uniformador que desfermarà, tal i com va passar amb el Mundial de bàsquet o amb la passada Eurocopa de futbol. Però tanmateix si guanya Sèrbia em doldrà per tota una sèrie de jugadors els quals no tenen cap culpa d’haver nascut en un estat no precisament massa democràtic.
Els Gasols, Navarro, Rudy, Raül, Ricky, Mumbrú i Guillem Rubio participaran avui a la final defensant la samarreta d’Espanya, i ho faran perquè hi estan obligats.

Amb l’afirmació anterior no voldria que s’interpretés que aquests jugadors només participen a l’equip espanyol perquè hi estan obligats, el que ha de quedar clar però és que Espanya és l’únic estat europeu -junt amb Itàlia- que no anar a la selecció és penat amb anys de suspensió professional.

Estic segur, i així ho han dit públicament, que alguns d’aquests jugadors nacionals voldrien continuar jugant amb Espanya en cas que la selecció nacional pogués participar en campionats internacionals. No deixa de ser un bon exercici, per prendre consciència de tot el que perd Catalunya de seguir dins d’Espanya, imaginar l’equip que tindria la selecció catalana per aquest Europeu: Pau Gasol; Marc Gasol; Guillem Rubio; Rudy; Joan Carles Navarro, Raül López; Ricky; Mumbrú; i també s’hi podria sumar Roger Grimau o Jordi Trias. Un equip de patxoca i gran patxoca capacitat per poder fer grans coses.

És per aquesta, i altres moltes raons, per les que és evident de què Catalunya necessita la independència i ser un estat lliure al si de la Unió Europea. Catalunya la necessita per poder explotar tot el seu potencial econòmic, cultural… i en aquest cas esportiu. Amb la independència avui seriem, quasi segur, campions d’Europa.

Cap comentari: