25 de gener del 2009

Personatge de la setmana: Florentino Pérez


Hi ha personatges que tot i fer temps que no participen de l’arena pública, en tenen prou amb un petit comentari perquè tota la premsa s’hi tiri al damunt. Això és precisament el que ha succeït aquesta setmana, en què només a calgut que Arrigo Sacchi fes unes declaracions incloent el "Personatge de la Setmana" perquè tot l’entorn periodístic el catapultés a la primera plana mediàtica .

Florentino Pérez ha irromput a l’esfera pública just quan ja s’entreveuen eleccions al Reial Madrid. Florentino encara té temps, els comicis seran al juny, i de moment opta per un quasi "silenci" mediàtic, tot i així, és qui ha ocupat tot l’espai informatiu al Madrid aquests últims set dies degut a la barbaritat que, segons es diu, voldria fitxar a Messi.

Però qui és Florentino Pérez? Més enllà de ser un dels Presidents del Reial Madrid que més èxits en poc temps ha aconseguit, qui és el constructor de "los Galacticos"?

Florentino Pérez va néixer a Madrid al mes de març de 1947 i és enginyer de camins, tot i així, ha desenvolupat la seva tasca professional sobretot lligada al sector de la construcció amb el punt àlgid del seu nomenament com a President de la constructora ACS fruit de la fusió de diverses empreses.

Florentino Pérez però no només ha format part de projectes relacionats amb la construcció, no, sinó que l’ex–president blanc va participar també de manera molt activa en diverses iniciatives polítiques. Florentino Pérez va militar a la UCD per qui va ocupar diversos càrrecs en diferents ministeris i a més va ser escollit regidor per aquest partit tardofranquista a les municipals de l’any 1979 per Madrid. Amb la diàspora de la UCD, Pérez s’aparta de la política, un entorn que tornaria a trepitjar amb "l’operación Roca" i el Partido Reformista Democrático, del qual en va arribar a ser Secretari General. Amb el gran desastre que va significar aquest projecte va deixar la política i es va centrar en la tasca empresarial.

Tot i els fracassos polítics que col·leccionava, Florentino Pérez tenia fam d’eleccions, així que es va presentar a contra Lorenzo Sanz l’any 1995 per ser President del Reial Madrid. Seguint la tònica general, va perdre. Tot i així la glòria l’havia d’acompanyar i així va ser. Cinc anys desprès va derrotar a Sanz a les eleccions, eleccions marcades pel fitxatge de Luis Figo, aquell que havia dit un any abans allò de "blancos llorones, saludad a los campeones". A partir d’aquest punt Florentino Pérez posa en funcionament un projecte amb dos màxims objectius: sanejar el Madrid; i construir el millor club del món.

El primer objectiu el va poder acomplir gràcies a la complicitat institucional de les administracions espanyoles, que demostrant una vegada més la seva adhesió altruista al club blanc, van perpetrar el que es va anomenar com a "el pelotazo". Cal dir però, que en els moments actuals les finances del club espanyol passen, mal li pesi a Franco per moments, molt "rojos".
El segon objectiu, també es va acomplir. Florentino Pérez va congregar al Madrid un dels millors àlbums de cromos de l’època. Zidane, Figo, Ronaldo, Beckham…es pot dir que va crear àlbum, però no equip. Tanmateix aquesta plantilla va ser capaç de guanyar una Champions i dues lligues.
Tot i l’aparença de imbatibilitat que es podia suposar, el Madrid va començar a fer aigües i demostrant que viure sempre davant del mirall no porta sinó al fracàs, el projecte "galàctic" del president va començar a ensorrar-se, sobretot perquè el seu gran rival, el Barça, va saber sortir de la crisi i va saber construir un equip capaç de guanyar i de destronar el Madrid.
Fruit dels mals resultats del Madrid i de la línia imparable del Barça, Florentino Pérez va dimitir com a President blanc i va deixar el vaixell a la deriva.

Ara s’erigeix com a gran salvador del club blanc, s’erigeix com el millor capità d’un vaixell que ell quan anaven maldades, va deixar que avancés cap a l’estimbament.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Bé Pere, veig que has comès certs errors. Però, entenc que un culé com tu no entengui moltes coses quan està parlant del millor club del món.
Segurament, no hi estàs acostumat que distingeixen el teu club com a millor club del segle XX com sí ens passa als madridistes.

UCD i tardofranquista: UCD era el partit centrista situat entre l'esquerranós-marxista PSOE i la gran part del Búnker representat per AP. Representava el centre i centredreta democràtic espanyol.
Espero la mateixa nomenclatura pels altres partits que van sorgir "després del franquisme" (tardofranquisme) ja siguin d'esquerra o dreta.

1995: Va perdre les eleccions contra Ramón Mendoza i no contra Lorenzo Sanz. Van ser aquelles famoses eleccions de les que sempre ha quedat la mítica frase "votaron hasta los muertos".
En aquelles eleccions, Florentino hagués guanyat clarament si no hagués estat per l'ús de certes pràctiques mendozistas...

- Tractes don Florentino com un fracassat polític. D'ell no es pot dir que perdés eleccions ja que ni es presentava com a candidat ni formava part de l'elit política de l'època.
Seguint la lògica, et puc considerar a tu un fracassat polític veient els últims resultats d'ERC sobretot a Vilafranca del Penedès...

- Si retreus el pelotazo de la Ciudad Deportiva, podríem començar a parlar del finançament que va rebre el Barça del "indepe" Laporta amb TV3 i La Caixa que van permetre liquidar un deute del nuñisme de 40.000 milions de pessetes.

Andrew ha dit...

Deixant de banda els errors, donaré la meva opinió sobre el personatge.
Florentino va ser un gran president que va donar una imatge de seriositat i caballerositat. Justament, tot el contrari que l'impostor i fanfarró de Ramón Calderón, una vergonya com a president i com a persona.

En l'actualitat, el madridisme troba a faltar algun crack de renom que permeti a la plantilla donar el salt de qualitat necessari per poder aspirar a guanyar la Champions i desplegar el futbol espectacle.
El context actual fa que la imatge del Florentino dels 3 primers anys sobresurti per damunt de la dels 3 últims mandats.

Jo crec que personatges com ell sempre fan un bé al club.
Però, en aquests moments, estic en dubte respecte als futurs candidats.
Com ja et vaig comentar, sóc membre de la PLATAFORMA BLANCA formada per més 1000 seguidors. Aquesta Plataforma pretén regenerar al Real Madrid i potenciar la democràcia interna d'un club que es troba podrit per dins. La democràcia interna ha de vertebrar al club d'una vegada per totes.
Així que tinc bastant dubtes sobre si donar suport als idearis renovadors de la Plataforma o optar per Florentino i el retorn de les grans estrelles mundials pel Bernabéu.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu (1),

Sobre els errors, les eleccions del 1995 Florentino les va perdre contra Mendoza, així és.

Sobre el fracàs de Florentino en política, home no considerar-lo membre d'una classe dirigient quan era secretari general d'un partit a nivell estatal... home jo si que ho consideraria com a fracàs.
En quant a la meva persona i els resultats d'Esquerra a Vilafranca no tinc cap problema a ademtre que si, que van ser un fracàs.

Sobre la nomenclatura que utilitzo amb UCD. Per més centre-dreta que li vulguis donar, però la UCD no deixa de ser un partit format, majoritàriament, per líders del franquisme i liderats per un dels últims jefes del movimiento nacional.

Sobre el suposat tracte a favor de TV3 i la Caixa amb el Barça:
1. TV3 és patrocinador del Barça, de la mateixa manera que ho és de l'espanyol, del nàstic...
2. La Caixa és una de les entitats que ha participat en el crèdit sindicat que ha permès al Barça anar eliminant el deute. En l'operació hi participen més de 10 entitats.

En quant a la consideració del Madrid com a millor equuip del segle XX, home i que es podia esperar tenint el Blatter com a president, un tio que va ficar cullerada amb el culebró de l'estiu passat amb CR7?

Andreu (2),

Primer de tot posar en dubte el binomi de R.Madrid i democràcia, ja que crec que la mateixa consiència del Madrid va en contra d'aquest principi, i a la història em remeto.

Segon, el futbol espectacle és pel Madrid l'excepció, ja que durant la major part de la seva història ha jugat tal i com ho fa ara, com un equuip petit.

Tercer, el Conseguidor o ser superior, li costarà ara més això d'anar comprant jugadors via xantatge als clubs, ja que quan algú el veu donant voltes aprop, agafa l'escopeta.

Sobre el futur, ja ho vaig comentar en la nota que vas publicar la Facebook, com més tard se celebrin les eleccions, millor, i si pot ser que surti President algú a l'estil Calderon, tot i que crec que de presentar-se, el ser superior, tornarà a guanyar.