5 de setembre de 2010

Personatge de la setmana: Benyamín Netanyahu


Benyamin Netanyahu va néixer el 21 d’octubre de 1949 a Tel Aviv, una de les ciutats més importants del seu país. De formació arquitecte va ser, com no, membre de l’exèrcit israelià en les forces armades especials participant en accions secretes durant la seva joventut.

Netanyahu actualment és primer ministre d’Israel i líder del partit dretà Likud, un càrrec que ja va ocupar durant tres anys quan va succeir Shimon Peres al capdavant del govern, ell és el primer cap de govern nascut desprès de la creació de l’estat israelià.
En la seva primera etapa com a primer ministre va participar en les negociacions de Wye amb Arafat, unes negociacions però que no van desembocar en grans avenços cap a la resolució del conflicte.
Netanyahu és de conviccions profundes i són les que al capdavant de l’executiu va exercir, mostra d’això és decisió que va prendre al 1996 d’obrir una entrada cap al mur de les lamentacions, amb la qual va provocar que s’iniciés una escalada de violència en la que van morir desenes d’israelians i prop de cent palestins. Amb tot però, al 1999 va perdre les eleccions enfront del laborista Ehud Barack, i va decidir retirar-se provisionalment de la política activa.

No és fins al 2002 quan el nou primer ministre, també del Likud, Ariel Sharon, el crida per entrar al govern. Netanyahu, tot i acceptar, sempre va mostrar la seva oposició a la creació de l’estat palestí o de fer concessions territorials. Aquesta oposició el va portar a dimitir l’any 2005 arran de l’aprovació del Pla de retirada de Gaza. La dimissió la va acompanyar de frases com “El Likud s’ha convertit en un partit pacifista i d’esquerres”, mostrant de nou el seu costat més dretà i contrari a la solució d’un estat palestí.
Quan el Likud, davant de la pèrdua de la majoria a la Knéset, per l’abandó coalició dels laboristes de la coalició governant, i amb l’escissió propiciada per Sharon amb la fundació del partit de centre-dreta Kadima, Netanyahu es va fer amb el control del partit i va conduir-lo als pitjors resultats de la seva història. Tot i així, va continuar essent-ne el líder.

Un cop passada la turmentosa legislatura del 2006 al 2009 amb tres primers ministres del Kadima, Netanyahu, tot i perdre per un diputat les eleccions legislatives, va formar govern amb dos partits d’extrema dreta i els laboristes i va convertir-se així, en primer ministre per segona vegada.

Aquesta setmana Netanyahu, tenint al costat la secretaria d’estat dels Estats Units, ha afirmat en el marc de la primera trobada per iniciar converses de Pau amb els palestins que el futur es basa en dos estats per la regió. Un per la nació palestina; i l’altre per la nació jueva.

Caldrà veure com avancen les negociacions, perquè és segur que aquest només haurà estat la primera parada d’un laberint de trobades, declaracions i comunicats en busca de la pau al pròxim orient, una pau que tot i ser el més cautelós possible, potser no s’hauria de descartar del tot.

Cap comentari: