21 de febrer de 2010

Personatge de la setmana: Pau Casals


Avui 22 de febrer s’ha celebrat l’acte central de campanya per les consultes sobre la independència que faran més de 75 municipis catalans el proper diumenge. L’acte s’ha realitzat a el Vendrell i sota l’empara d’un dels catalans més universals.

Pau Casals és sense por a equivocar-se un dels personatges que ha contribuït més a escampar la veu de Catalunya arreu del món. Pau Casals va ser una persona molt implicada durant els anys 30 amb el moviment catalanista i republicà, i desprès també. Durant el cruent exili que milers i milers de patriotes van haver de sofrir, Casals va continuar sent una persona compromesa amb els drets humans i nacionals.

Casals és d’aquelles poques persones que sense haver de fer estridències són capaces de transmetre el seu missatge, i ho dic en present perquè crec que és així, només cal tornar a veure vídeos de les seves interpretacions o sentir els seus discursos per quedar fixats en la seva figura. Ell era, és, capaç d’això.
Casals és la viva imatge de què en contra del què diuen alguns, és pot ser català i universal que es pot sentir la pàtria i ser del món.

Avui al Pavelló de la capital del Baix Penedès, la seva figura hi ha estat present i amb el seu “Cant dels Ocells” ha donat impuls i força a aquest poble seu que malda per alliberar-se. El 28 de Febrer, la segona onada.

"Aquest és l'honor més gran de la meva vida.
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."



Cap comentari: