11 de gener del 2009

Personatge de la setmana: Juan J. Ibarretxe


Desprès de declarar Barack Obama com a guanyador del primer "Personatge de l’Any", avui s’inicia el nou cicle d’aquesta secció dominical, una secció que altre cop intentarà parlar sobre algú que per alguna raó ha estat protagonista durant els últims set dies.

El primer "Personatge de la Setmana" de l’any 2009 és Juan José Ibarretxe, l’actual Lehendakari d’Euskadi.

Ibarretxe aquesta setmana s’ha assegut al banc dels acusats per la simple raó d’intentar resoldre, una part, del conflicte basc mitjançant el diàleg. Dic una part perquè del que s’acusa a Ibarretxe és de parlar amb membres de Batausna i no per haver convocat, i intentat convocar, un referèndum o una consulta sobre el dret a l’autodeterminació.

Ibarretxe va néixer a la província d’Araba concretament a Lloido al 15 de març de 1957 i és llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat del País Basc, arrel d’aquesta formació va entrar a treballar en una empresa de Bilbo relacionada amb el port abans de dedicar-se totalment a la política.

Ibarretxe va entrar en política de la mà del PNV com a candidat a l’alcaldia del seu poble al 1983, on va aconseguir l’alcaldia. Posteriorment també va ser procurador de les Juntes Generals d’Araba on va arribar a ser-ne President. Desprès d’ocupar aquests càrrecs locals i regionals, Ibarretxe va ser escollit diputat al parlament de Gasitez, i dos anys desprès el Lehendakari Ardanza el va "fitxar" per el Govern com a conseller d’economia i vice-lehendakari. És en l’exercici d’aquest càrrec quan Ibarretxe mostra el seu potencial, ja que va ser ell qui va aconseguir arrencar "del gobierno de españa" d’Azanar la negociació del "cupo" basc referit al concert econòmic.

No és fins al 1998 quan es posa al capdavant de la candidatura del PNV per fer front a les eleccions basques, unes eleccions que el condueixen a la presidència gràcies a un pacte amb EA i el suport d’EH.
Ibarretxe sempre ha imprès un aire sobiranista en la seva acció governamental, un aire que es va poder començar a palpar en la firma del pacte de Lizarra, fet que va comportar que per primer cop d’esquerra abertzale deixava exclosa la via armada, però una vegada més ETA va tirar aigua al vi en forma de nous atemptats i el Pacte es va esfumar i el suport de EH al govern d’Ibarretxe, també.
Ibarretxe ha governat les dues últimes legislatures amb el tripartit (el bo) format per EA i EB, un govern que ha tirat endavant grans iniciatives com el frustrat Pla Ibarretxe o la també frustrada Consulta.

Ibarretxe forma part de l’ala independentista del PNV, fet que permet deduir la poca consistència a llarg termini que aquest partit pot aportar a un procés independentista donada les dues ànimes peneuvistes.

Si es volgués definir la trajectòria política d’Ibarretxe en poques paraules es podria fer servir un paral·lelisme amb certs presidents catalans; Ibarretxe va començar com un Montilla, i ha acabat com un Macià.