7 de juny de 2009

Personatge de la setmana: Gordon Brown


A l’espera de què Oriol Junqueras faci història i aconsegueixi el segon eurodiputat per l’Europa dels Pobles, actualment disputat amb el número 23 del PP, el personatge de la setmana no pot ser altre que l’actual -per quant de temps?- Primer Ministre del Regne Unit Gordon Brown.

Gordon Brown va néixer a Glasgow al 1951 i és membre del Partit Laborista des de que anava a la Universitat. Brown va cursar la carrera d’història i desprès d’acabar els estudis i de dedicar-se un temps a la docència va esdevenir rector de la Universitat d’Edinburg l’any 1975. A part d’impartir classes a diferents centres d’Escòcia, Brown també va treballar com a periodista a la televisió escocesa, tasca que va deixar un cop va passar a dedicar-se plenament a la política al ser elegit diputat.

Brown va ser un dels referents del laborisme dels anys 90 a més d’un dels ideòlegs del Nou Laborisme i de la Tercera Via, una via ideològica que apostava per continuar les polítiques liberals, quan no neoliberlas, de Teatcher i Reagen, però amb una retòrica d’esquerres.
Brown és des de l’entrada del Nou Laborisme el número dos del partit i del govern britànic, per darrera de Tony Blair, a qui va succeïr el 2007 en el càrrec de Primer Ministre. L’entrada de Brown al número 10 de Downing Street no ha resultat el camí que l’escocès esperava, ja que ha hagut d’afrontar en primer terme la crisi econòmica en part provocada per la seva política econòmica en els anys de govern de Blair. A més de la crisi, Brown ha de fer front a altres desafiaments. Brown en aquests moments travessa el seu pitjor índex de popularitat i no són poques les veus dins del partit que aposten per fer-lo caure, ja que les prediccions electorals per les legislatives de l’any que ve donen al Laborisme els pitjors resultats en dècades. Aquest rebuig de l’electorat s’ha pogut posar de manifest en les municipals de dijous on el partit de Brown ha perdut milers de vots i centenars de regidors. Uns resultats que poden acabar de ser catastròfics si es confirmen els sondejos de les europees on se situa el Laborisme com a quarta força política per darrera dels Conservadors, del Partit per la Independència i dels Liberal-demòcrates.

Brown és d’aquells polítics que són grans ideòlegs, grans pensadors i estrategs, però que en canvi són incapaços de sobreposar-se als temps difícils i liderar.

Brown tot i ser un bon segon de bord, segurament acabarà sent un pèssim número u.

Cap comentari: