19 d’abril del 2009

Personatge de la setmana: Raúl Castro


Raúl Castro va néixer a Biràn al 3 de juny de 1931. Raúl des de ja molt petit va participar en moviments socialistes, sent així militant de "las juventudes socialistas" del Partit Socialista Popular de marcat caràcter comunista soviètic.

Raúl Castro tota la vida ha sigut l’ombra de Fidel, el seu germà. Raúl i Fidel van ser, juntament amb Che Guevara, els que van articular i encapçalar el moviment revolucionari que va desembocar amb l’enderrocament de la Dictadura del General Batista al 1959.
Abans però d’arribar al poder amb la revolució, Raúl ja havia intentat derrotar la dictadura durant el 1956 amb l’anomenat "movimiento 26 de julio", un moviment que va fracassar i que va portar a Raúl a ser condemnat a 13 anys de presó. Aquesta condemna no la va complir, ja que va ser amnistiat i un cop lliure, es va exiliar a Mèxic o n va participar en l’elaboració de la revolució i a on va conèixer el Che.

Raúl Castro un cop triomfada la Revolució esdevé ministre de les forces armades revolucionàries, un càrrec que no va deixar fins que va ser nomenat, el passat desembre, President de Cuba.
Raúl des de 1959 fins a l’actualitat ha sigut el segon home de la Revolució, Raúl durant 50 anys ha sigut la mà dreta del dictador cubà. El petit dels Castro ha ocupat durant el mig segle de revolució diversos càrrecs al capdavant del govern com per exemple el de vice-president primer, ministre de defensa, supervisor dels ministeris d’assumptes socials i interior entre altres responsabilitats en aquest cas del partit comunista, l’únic de l’illa.

Ningú pot negar el caràcter dictatorial del règim cubà, ja que en cap cas es garanteixen els mínims per poder ser declarat com una democràcia. Ara bé, el que tampoc ningú pot negar és que últimament, des de que Raúl és President, s’estan produint certs moviments que indiquen que hi ha certa voluntat per part del nucli dirigent cubà d’avançar cap a una nova etapa.

L’últim cant al possible inici d’un nou temps a Cuba l’ha fet efectiu el President Castro, Raúl, durant l’assemblea dels països llatino-americans i els EUA on s’ha mostrat favorable d’iniciar converses amb el país d’Obama sobre qualsevol fet, des de presos polítics fins a la llibertat de premsa. Caldria no desaprofitar l’estesa de mans, perquè en aquests moments s’està en una situació inèdita, ja que mai abans Cuba s’havia mostrat favorable a iniciar converses d’aquest
caire amb els Estats Units.

Aquest és un gran pas perquè Cuba es dirigeixi cap a postulats democràtics i abandoni una dictadura, que per més simpàtica que pugui ser a alguns, no deixa de ser una dictadura.

3 comentaris:

Roger ha dit...

Una dictadura, efectivament. Però a diferència de totes les dictadures que hi han hagut fins ara (incloses les soviètiques) ha estat una dictadura que tenia per interès primordial el benestar de la seva societat. I això, si som honestos, caldria no oblidar-ho mai quan es parla de Cuba.

someone ha dit...

Encara que la dictadura reparteixi caramels és igual de reprobable, almenys des del punt de vista d'un demòcrata. Ara bé, de punts de vista n'hi ha tants com persones...

Roger ha dit...

Nil, no es tracta de repartir caramels, sinó d'assegurar unes bones xarxes d'educació i sanitat. No cal frivolitzar. I sóc tant demòcrata com tu, però jo constato fets fredament.