16 de gener de 2011

Personatge de la setmana: José Maria Aznar


El perden les formes, el to i en la major part del temps també el perd el discurs. Sí, no es pot dir pas que sigui algú amb qui es pugui estar massa d’acord. Gens d’acord. Ell és d’aquelles persones que aconsegueixen posar nerviós al personal simplement sortint per la televisió. Però ho fa i s’hi quedat tan ample.

Nascut en un llunyà 25 de febrer de 1953 al quilòmetre zero, aquest expresident del govern “del reino de España” continua copant titulars i sent present en el dia a dia de l’actualitat política. Ell té l’especial do de sortir quan vol sortir. De ser notícia quan vol. I sobretot, el do especial de marcar l’agenda ideològica tot i estar, aparentment, retirat.

Deixant de banda l’actual debat sobre l’ètica de les pensions vitalícies de què gaudeixen els exgovernants si es combinen amb càrrecs retribuïts d’empreses, Don José Maria Aznar aquesta setmana ha llençat un advertiment en forma de míssil verbal a l’estat de les autonomies, però a ningú se li escapa, que anava dirigit a Euskadi i a Catalunya.

Aznar ha proposat iniciar el desmantellament de les autonomies, ja que considera que no és sostenible ni política ni econòmicament. Tot i que aquesta proposta es fa des d’una vessant més econòmica que política no es pot, més ben dit, no s’ha de menysprear l’objectiu final d’aquesta idea. Tal i com resava el tercer diari més venut a Espanya en una portada d’aquesta setmana -“España debe fortalecerse”- l’objectiu final és un rearmament de l’estat central, una re-centralització de poder polític i financer. El President Mas parla d’una suposada transició catalana cap al dret a decidir sense concretar. Aznar parlar directament de revolució i diu per fer exactament què.

És evident que l’obús conservador serà fort, però també és cert que no estaran sols, ja que tot i que amb formes més suaus, el PSOE també proposarà el mateix.

Amb tot però, Aznar té part de raó. Sí, la té. L’estat de les autonomismes és una quimera, és un invent simplement plantejat per part d’Espanya per homogeneïtzar les identitats de bascos i catalans. Les disset autonomies són una total invenció i si es para a pensar és un insult a la intel•ligència que Catalunya i Murcia tinguin el mateix status. Però pensaven en resoldre el problema dels perifèrics i per això aquest invent. Aznar té raó. Caldria eliminar les autonomies inventades durant la transacció de règim. Les Castelles, Astúries, Cantabria, Aragó, Múrcia, Extremadura, Andalusia... en fi, deixar només aquelles que són diferents. Aquelles que són una nació diferent a Espanya i volen seguir sent-ho.

Lamentablement però, la proposta d’aquell que va començar fent articles contraris a la Constitució espanyola i que va acabar professant un patriotisme constitucional fora de mides no sembla que vagi per aquí. S’acosta una nova ofensiva. Caldrà saber respondre.

Cap comentari: