11 de juliol de 2010

Personatge de la setmana: Muriel Casals


Per l’aspecte potser ningú ho diria, ja que en cap cas és una dona que imposi una gran presència física, és una dona prima, esvelta que no destaca tampoc per una gran altura mètrica. Però malgrat això, ella ha liderat i impulsat l’acte de catalanitat més gran de les últimes dècades. Ella ha estat la cara visible de la manifestació del milió i mig.

Muriel Casals va néixer a Avinyó al 6 d’abril de l’any 1946. Casals és llicenciada en economia i és professora de la Universitat de Barcelona en el departament d’Economia i d’història econòmica. També ha exercit en universitats internacionals com per exemple a la London School of Economics.

Casals però sempre ha estat involucrada en l’associacionisme del país, si a inicis de l’autonomia estava enrolada dins el PSUC, des de fa uns mesos ha passat a dirigir Omnium Cultural. Omnium, l’entitat catalanista per excel·lència des de que va ser fundada l’any 1961 per la burgesia catalana que no volia seguir sota la dictadura nacionalcatòlica de Franco.
Omnium des de fa ja set anys ha recuperat el vigor necessari per la defensa activa del país, una empenta perduda per l’anquilosament i per la falta de modernitat que van regir l’entitat durant masses anys.
Omnium, però, ha tornat. I si algú en dubtava, ahir a Barcelona en té un exemple.

Casals ha liderat i dirigit l’organització de la manifestació que pot ser l’inici d’un nou camí. Un nou camí que transita de l’autonomisme i la il·lusió postissa del federalisme cap a l’independentisme. Casals, i la tota la Junta d’Omnium, han organitzat una manifestació perfecte, on tothom anava unit, on tothom anava per el mateix camí, tot i que amb estacions d’arribada diferents.

A falta de copsar la transcendència del què va passar ahir, fet que haurà d’esperar, el que es pot afirmar és que la manifestació d’ahir va ser un salt qualitatiu molt important per Catalunya. Es van superar tots els registres. Si va 30 anys es va ser un milió, ahir en vam ser un i mig; si fa 30 anys la marxa no l’encapçalava cap autoritat, ahir els presidents de la Generalitat Pujol, Maragall i Montilla juntament amb els del Parlament Barrera, Rigol i Benach, lideraven el camí d’aquest milió i mig; si fa 30 anys demanàvem l’autonomia, ahir cridàvem independència. Un salt qualitatiu, sens dubte.

Ahir va ser un dia històric que pot marcar una nova etapa de la història de Catalunya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Òmnium, no Omnium---

Pere Sàbat ha dit...

Anònim,

Certament ;)