10 de maig de 2009

Personatge de la setmana: Andrés Iniesta

Nascut fa 24 anys i 364 dies a Fuentealvilla, a Albacte (Espanya), el jugador barcelonista ha estat segurament la persona a qui milers i milers de persones han cridat, i gastat, el seu nom aquesta setmana. La raó per tal comportament és àmpliament coneguda. La raó és que aquest jugador , dels pocs espanyols que hi ha a la plantilla del Barça, va fer possible el miracle de classificar el club per la final de Roma.

Andrés Iniesta és aquell jugador humil de cara blanca i del 8 a l’esquena, un jugador tranquil d’aquells que passa desapercebut a primer cop d’ull. La majoria del personal quan se li pregunta qui és el millor jugador o quin és el seu preferit, rarament la resposat aniria cap a Iniesta, o almenys fins aquest dimecres passat.


Iniesta és un jugador d’aquells que són únics. Únics perquè no destaquen per la seva gran presència mediática o per les seves sortides de to o perquè la “liat” per alguna cosa. Iniesta és d’aquells jugadors que destaquen per el que se suposa que ha de destacar un jugador de futbol, és a dir, per jugar bé.


Iniesta és d’aquests jugadors que emocionen de veure. És d’aquells que veient-los creus que el futbol és fácil, senzill, oblidant que si aquesta sensació és així, és per què hi ha jugadors com Iniesta. Andrés és aquell que Guardiola va dir per definir-lo que “No porta arrecades, no es pinta el cabell”, remarcant la seva humilitat, tot i ser un dels més grans del món.


Iniesta és així. Iniesta és gran i des del dimecres passat ja forma part de la història del Barça, per què va ser ell qui va tenir el gran honor de conduir la nau blaugrana a la final de Roma.

Cap comentari: