24 de gener de 2010

Personatge de la setmana: Sebastián Piñera


Sebastián Piñera va néixer a Santiago de Xile l’1 de desembre de 1949 en el si d’una família acomodada, una posició que amb els anys ha aconseguit no només mantenir, sinó ampliar tal i com es pot comprovar a partir del rànking de la revista Forbes que el situa com la persona més rica de Xile.

Piñera gràcies al seu triomf al passat diumenge 17, es convertirà a partir de l’11 de març en President de Xile, el primer candidat de la dreta que arriba, de forma democràtica, al Palacio de La Moneda en cinquanta anys.

Piñera és conegut com el “Berlusconi de sud-Amèrica”, degut a què controla la gran majoria dels mitjans de comunicació del país, incloent la televisió líder al país, però que més enllà del sector de la comunicació també és propietari de la aerolinia LAN i de diverses empreses que engloba des de supermercats fins a entitats financeres. Piñera va prometre durant la campanya que vendria aquestes empreses en cas de ser escollit President. Piñera, igual que Berlusconi, s’ha vist implicat en diversos casos judicials relacionats amb la corrupció, una taca que va planar durant la campanya ja que el seu nom va aparèixer en la llista d’un informe sobre Corrupció Internacional.

Piñera serà el primer President de la dreta xilena des de la fi de la Dictadura de Pinochet, el candidat de “Coalición por el Cambio” ha sabut aprofitar la mala planificació de la governant Concertació que en comptes de buscar un canvi de cares i de reformar-se desprès de 20 anys al poder, va escollir com a candidat l’expresident Frei.
El futur President xilè no és un nou vingut a la política del país andí. Piñera va començar la seva carrera política al voltant de la Democràcia Cristiana, però finalment va entrar a militar a Renovación Nacional, d’on ha estat senador, un partit de dretes que va donar suport a Pinochet i que en el referèndum del 1988 va demanar el SÍ a la continuïtat del dictador. Amb tot cal esmentar que Sebastián Piñera en aquest referèndum va demanar el NO. La postura del nou president envers la dictadura pinochestista no és massa clara, ja que per una banda va votar no a la seva continuïtat, però per l’altra es va oposar a l’intent d’extradició del dictador a Espanya participant en diversos actes de rebuig i no ha exclòs la participació d’ex-ministres de la dictadura en el seu pròxim govern afirmant que “no és un crim haver estat ministre de Pinochet”.

Piñera arribarà a la presidència d’un país que està a les portes de la recuperació econòmica, gràcies a la tasca del govern de Michele Bachalet que deixarà el càrrec amb més del 80% de popularitat, fet que demostra una vegada més que la tria del candidat de la Concertació va ser errònia.

Piñera comença un mandat de quatre anys en el que intentarà demostrar que la dreta xilena ha deixat endarrera la seva tradicional nostàlgia pinochestista, una nostàlgia que es va poder observar en les celebracions de la victòria electoral. Piñera té la difícil tasca de fer de la dreta una opció normal perquè si no és així, i com afirmava un alt dirigent de la coalició de Piñera, la dreta s’arriscarà a tornar a esperar cinquanta anys més per tornar a La Moneda.

Cap comentari: