25 de juliol de 2010

Personatge de la setmana: El Periódico


Amb gran interès s’hi esmerça. Com si d’un enviat del Déu redemptor es tractés, actua com a redreçador d’ànimes perdudes i desviades del bon camí. Davant el canvi res millor que glossar els seus perills i les bones maneres de l’actual amo. Aquestes serien algunes possibles definicions amb les que es podria definir la línia editorial que porta a terme El Periodico.

Que el centre polític de Catalunya està virant cap a l’independentisme es pot palpar al carrer i en la gent, però també en la premsa. L’actuació del diari del Grupo Zeta així ho demostra. Aquest rotatiu bilingüe ha passat des de fa uns mesos a acceptar el paper de màxim i furibund agent anti-independentista. La línia editorial dels mitjans és absolutament lliure, res a dir, ara bé, no deixa de ser curiosa aquesta línia d’actuació del diari portaveu del PSC.

Davant l’evident transició mental de la població, aquest diari ha emprés la “noble” tasca d’intentar tornar les coses al seu lloc. Que la població avança cap a l’estat propi? Doncs es contraataca amb lloances cap al federalisme (sic) i a intentar fer por amb l’independentisme. Sort n’hi ha hagut que la Cort Internacional ha donat suport a la independència unilateral de Kosovo, perquè en cas contrari el senyor Hernández i els seus ens haguessin bombardejat amb tot de profètiques pors contra el crit més sentit al 10J.

No deixa de ser divertit veure el posicionament dels dos grans diaris catalans envers el nou auge de l’independentisme social, que no polític de moment. Si per una banda hi tenim El Periodico que fa de la posició contraria a aquesta opció la seva bandera, La Vanguardia –com sempre- intenta sumar-se a l’onada sense surfejar-la. Els articles pro-independència o com a mínim no contraris, s’han multiplicat podríem dir un 200% en els últims mesos. A can Godó en saben. Ells sempre han estat dels que manen, i volen seguir sent-ho passi el que passi. Que d’aquestes paraules, però, que no se’n desprengui que afirmo que La Vanguardia s’ha tornat independentista, res més lluny de la realitat. Però el que sí que és innegable és l’adaptació d’aquest mitjà en el nou escenari. Un escenari que El Periódico pretén combatre de totes totes.

El diari “progre” català està agafant una línia més pròxima a El Mundo o La Gaceta que a El Punt, per dir dos exemples contraposats.
La por per el nou cicle polític que s’albira amb l’independentisme en el centre del debat sembla que molesta i preocupa a El Periodico. Sembla que en comptes de sumar-se a aquest nou corrent social, el diari prefereix fer força amb la Gaceta. Allà ells, però potser haurien de recordar que més del 60% dels lectors de l’edició en català es declaren independentistes.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Si el Estado español funcionase como el deporte, estoy seguro que no tendríais tantas ganas de marcharos jejeje

Por desgracia, tenemos el Presidente que tenemos cuyo partido arrasó literalmente aquí en Cataluña...

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

L'esta espanyol ja funciona com la selecció espanyola de futbol.

En esports espoli esportiu; en economia espoli; en cultura més del mateix....

Crec que és precisament perquè l'estat espanyol funciona com l'esport espanyol que tenim tantes i tantes ganes de marxar ;)