22 d’agost del 2010

Personatge de la setmana: Sandro Rosell


Primera competició, primer títol. Ràpid, arribar i moldre. Remuntada, la primera de l’era Guardiola, i també la primera de l’era Rosell. El Camp Nou va tornar a obrir les seves portes amb tres quarts d’entrada i amb el retrobament del futbol en estat pur. Que llarg s’ha fet l’estiu! Messi va fer de Messi, Xavi de Xavi i així seguint fins als debutants Villa i Adriano.

Ahir el Barça va tornar a ser el Barça. Ahir quasi tot era el mateix Barça que vam deixar al mes de maig com a campió de lliga. Quasi. Ahir hi havia un gran canvi. La llotja. No hi havia Joan Laporta, el més glorejat President, per temps i títols, de la història. Ahir Laporta era a Prada participant a la Universitat Catalana d’Estiu per presentar el projecte de Solidaritat Catalana. Ahir al seient que ell ha ocupat durant set anys hi havia Sandro Rosell.

Primer partit a l’estadi, primer títol. Rosell s’estrena mantenint l’estil guanyador dels anys Laporta. Estrena somniada per qui ha estat el president més votat de tots els temps.

Sandro Rosell, nascut a Barcelona el 6 de març de 1964, ahir va debutar. Sandro ja fa més de dos mesos que va guanyar les eleccions i ahir va retornar a la llotja, un espai que va deixar al ja llunyà 2005 quan va dimitir per una incompatibilitat manifesta d’egos amb Laporta i la resta de la junta.
Rosell amb els temps que porta com a President ja ha deixat clar que el gir total que va proposar durant la campanya no era cap fum.

Només arribar es va carregar Johan Cruyff com a President d’Honor amb una explosiva roda de premsa del nou portaveu del club, Toni Freixa. La guerra que la nova directiva va obrir amb Cruyff no sembla que vagi en la línia d’acabar amb els “ismes” de la qual va fer tanta bandera durant la campanya.
Seguidament la junta va reformular el Patronat de la Fundació, obligant a dimitir tots els patrons i substituint-los per persones d’un altre perfil. Va marxar l’ex president d’Omnium Cultural, Jordi Porta, i va entrar Iñaki Urdangarin membre de la Casa Reial Espanyola.
Res a dir, però, perquè el soci va votar el que va votar, i sabia què votava.

Rosell porta el timó del millor Barça de la història, i ell té la responsabilitat de què aquest equip no s’acabi mai, de què aquesta filosofia no s’extingeixi mai, perquè aquest és el camí per seguir guanyant.

El temps dirà si Sandro serà capaç de mantenir aquest equip guanyador, de moment però, ja té, tenim, la primera copa de la temporada.