12 d’abril del 2009

Personatge de la setmana: Manuel Chaves


Nascut al 7 de juliol de 1945 a Ceuta, Manuel Chaves porta des de 1977 ocupant càrrecs representatius a diferents institucions espanyoles, primer com a diputat al Congrés (1977-1990) etapa en què va ser ministre de treball amb González, i des de 1990 fins al 2009 President de la Junta de Andalusia. Ara però, torna al Consell de Ministres espanyol com a vice-president tercer.

Chaves passarà a la història com el ministre que va patir la primera vaga general un cop recuperada la "democràcia" al 1988, així com també per ser un dels grans barons del PSOE, tenint d’aquesta manera la clau de totes les decisions de caire territorial del partit jacobí espanyol.

Chaves s’ha caracteritzat sempre per un discurs molt pro-autonòmic andalús, és a dir, un gran regionalisme i no ha dubtat a estirar la corda al màxim per poder aconseguir els objectius polítics andalusos, l’últim d’aquests, la negociació del "deute històric" de l’estat envers aquesta comunitat. Don Manuel però, perd tot sentit autonòmic quan es tracta de parlar sobre Catalunya. Ell forma part de la històrica tríade de dirigents socialistes amb una concepció "nacional" de l’estat. Dos encara estan en actiu i ocupen llocs de gran responsabilitat a l’estat, Bono és la segona autoritat de l’estat i Chaves és el tercer del govern. L’únic que ja s’ha retirat és Rodríguez Ibarra. Aquests tres són les escorrialles del que queda del felipisme, juntament amb Rubalcaba, però tot i ser escorrialles són el nucli dur del PSOE i també del govern.

Manuel Chaves torna a Madrid i ho fa per acabar amb el finançament autonòmic i per "ajudar" a desenvolupar l’estatut, a espera del que dicti el Tribunal Constitucional.

Chaves només estrenar-se com a ministre ja va fer-se seva la nova doctrina del PSOE, prou estat reivindicatiu, ara és l’hora de l’estat cooperatiu. Doctrina que tot i ser anunciada per De la Vega concorda perfectament amb la de l’expresident andalús, que fa poc va afirmar que "el finançament que planteja Catalunya no pot ser" o "Andalusia serà la que més rebrà amb el nou finançament". En definitiva, que és tota una tranquil·litat que sigui ell qui tingui la responsabilitat de tancar el nou sistema.

Fa unes setmanes en el post sobre el nou ministre de justícia espanyol, Francisco Caamaño, el vaig acabar amb una frase que a algú no li va acabar d’agradar. La veritat però, és que és complicat trobar-ne una de diferent per a Don Manuel.