10 de gener del 2010

Personatge de la setmana: Marc Coma


Marc Coma va néixer a Avià, el Berguedà, al 7 d’octubre de l’any 1976. Coma des de jove ha estat involucrat en el món de les motos, una passió que l’ha catapultat al cim d’aquesta disciplina sobretot gràcies a les dues victòries al ral·li Dakar del 2006 i 2009.

Marc Coma ha conegut la victòria, l’èxit, el triomf. El moment total en què un es corona com a campió de la prova més difícil i complicada del seu àmbit d’actuació. Segur que en aquells moments, en guanyar el Ral·li Dakar, la felicitat del pilot d’Avià era pròxima, o fins i tot propera.
Però aquest sentiment, aquesta sensació no sempre fa acte de presència. Moltes vegades, la majoria, no s’aconsegueix acomplir aquest moment de felicitat, de victòria. Marc Coma ha participat en moltes edicions del Dakar, i com aquest any, no ha aconseguit la victòria, perquè com s’ha dit, tan sols l’ha guanyat dos cops. També és cert que la cursa d’aquest any ha sigut “tonejada”, ja que els jutges han robat a Coma l’oportunitat de revalidar el títol amb les dues sancions que li han imposat, la segona de forma diguem-ne “dubtosa”.

Per què parlo dels cops que Coma no ha guanyat el Dakar? Doncs perquè sembla que en la societat en la que vivim, només som capaços de celebrar la victòria total, el triomf, l’arribada a l’Olimp. I no hauria de ser així. No estic dient el tòpic més hipòcrita que s’ha escrit mai: “el més important és participar”. No. Qualsevol que hagi participat en alguna competició estarà d’acord que aquesta sentència és absolutament falsa. Quan dic que no considero correcte que només s’alci i es doni certa recompensa pública als triomfs entesos com a guanyar un títol, em refereixo que molts cops el fet tan sols de competir i fer-ho dignament ja equival a una victòria. Marc Coma segur que no estarà gens content ni feliç per com s’ha desenvolupat el Ral.li, però no per això s’ha de considerar un fracàs o condemnar a l’ostracisme la seva participació al Dakar.

Però també hi ha un altre motiu per parlar de les no victòries. A casa nostra, i a totes les altres també, si no es guanya no ets ningú. Al Dakar hi ha centenars i centenars de participants, però en canvi només quatre o cinc surten als mitjans i són coneguts per el gran públic, quan la diferència entre uns i altres pot ser simplement el fet de comptar amb un patrocinador que aporti més recursos permetent així tenir un millor cotxe o moto. Amb tot, tan uns com altres són dignes de la mateixa consideració, ja que tots ells fan un desafiament i la majoria aconsegueix complir, és a dir, aconsegueix arribar al final.

Marc Coma aquesta any no guanyarà el Dakar perquè els jutges així no ho han volgut, amb tot continua sent un campió.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

I tant que Coma és un gran campió !

La competició ja va començar del tot negre amb els problemes amb els pneumàtics de Pirelli.
En canvi, els Michelin de Despres anaven sobre rodes, mai millor dit.

I quan començava a remontar el d'Avià, li posen una sanció de 6 hores. I com s'ha vist infinitat de cops en les imatges, no s'observa que el canvi de pneumàtic transgredeixi les normes.

En definitiva, veure per creure.
També s'ha d'aplaudir al gran pilot Juan Pedrero que, sense disposar d'un gran sponsor i sufragant-se bona part de les despeses de la seva butxaca, ocupa la desena posició a la general de motos.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Totalment d'acord.