26 de juliol del 2009

Personatge de la setmana: Joan Saura


Adéu, adéu Joan, adéu. Aquestes paraules no són en absolut sarcàstiques ni estan escrites amb intenció d’expressar algun tipus d’alegria. Són simplement la constatació, dites pel mateix protagonista, de què adéu i fins aviat.

Joan Saura si actualment continués jugant al juvenil del Barça segurament hauria fet l’stage de pretemporada a Londres on dels 22 jugadors utilitzats, 15 són formats a la pedrera del club. Per sort, pel Barça, Joan Saura ja no juga a futbol, i no sé si per sort o en tot cas no sé per sort de qui, Joan Saura s’ha dedicat a la política.
Saura és llicenciat en enginyeria tècnica industrial i va treballar durant anys a FECSA i des dels seus inicis va formar part de Comissions Obreres així com també del PSUC de qui va ser-ne regidor a l’Hospitalet. Joan Saura a partir de la desfeta continua del PSUC va participar en la mort per via d’eutanàsia d’aquest partit i va col·laborar en refundació entorn del nom d’Iniciativa per Catalunya. Per aquest partit Joan Saura va ser diputat al Parlament i també al Congrés espanyol.
Saura però va ser un dels grans impulsors del canvi dins d’Iniciativa l’any 2000. Com es pot comprovar a partir dels escrits en aquest bloc, Joan Saura no és la persona per qui tinc un gran concepte, ara bé, és innegable de què si ICV va passar de 3 diputats l’any 1999 a 9 al 2003 va ser gràcies al canvi de discurs i a la modernització del partit que ell va realitzar.

Desprès d’aquest punt ja s’esdevé tot el temps dels Dragons Kahns, dels Circs, les corregudes per firmar Estatuts dels quals no se sap ni què carai hi diu, pactar nous terminis sobre el finançament amb la de la Vega "porque yo lo valgo", una mal gestió a la conselleria d’Interior… Saura ha passat de rendibilitzar el primer tripartit a partir del "no fer res" a ser víctima del "fer alguna cosa". Saura mentre es limitava simplement a sortir a les fotos quan anava a "negociar" l’estatut a Madrid i prou, va poder fer-se un lloc com a dirigent que no "la liava" cosa que en el govern Maragall era símptoma de sorpresa i admiració. El problema de Saura és quan ha volgut agafar protagonisme. Un protagonisme enverinat. Saura en el segon tripartit s’ha vist permanentment enmig de la tempesta: que si manifestants de Bolonya, que si els Mossos, que si cameres de vigilància… Al final Saura ha conduït a ICV a l’abisme de retornar quasi a les quotes del 1999, fet que ha precipitat la decapitació pública del President eco-socialista amb la seva renúncia a ser cap de llista al 2010.

Adéu Joan, adéu. Trobarem a faltar el teu…. ehem, bé la veritat és que no sé exactament què trobarem a faltar de tu, però en tot cas, adéu.

3 comentaris:

Roger ha dit...

Han trobat un bon moment per "rellevar-lo": L'anunci es fa ne un ambient tranquil, sense responsabilitzar-lo de cap crisi. Però és evident que no repeteix per la manca de fruits obtinguts per IC-V a la Generalitat i per haver erosionat el discurs del partit amb una pràctica i un acord sovint contraris.

Ara podran elevar als altars una nova persona al capdavant de la llista pel 2010, jove i creïble davant l'electorat. La jugada pot sortir bé.

Roger ha dit...

Per cert podríem fer una porra: Romeva o Herrera?

Andrew ha dit...

Roger, ja podrien posar a la impresentable de la Camats i així podrien convertir-se en el que es mereixen, un partit extraparlamentari.