18 de gener de 2009

Personatge de la setmana: George W. Bush


Tot en aquesta vida té un final, i a partir del pròxim dimarts dia 20 passarà de ser l’home més poderós del món, a simplement, ser un ex. Un ex però que no passarà desapercebut al llarg de la història, una història que com el mateix "Personatge de la Setmana" ha reconegut, serà qui s’encarregarà d’atorgar-li el lloc que mereix.

Dimarts es posarà punt i final a la Presidència de George W. Bush, una presidència que ha estat marcada fonamentalment per la lluita contra el terrorisme internacional. Bush va passar d’assegurar en les primàries republicanes del 2000 que estava en contra d’utilitzar les Forces Armades per anar a reconstruir altres nacions, a liderar una de les etapes on l’exercit americà ha intervingut més en política internacional.
Bush i la seva administració han fet de la lluita contra el terrorisme global la seva màxima, una màxima que ha conduït la seva presidència a produir el dèficit més elevat de la història de la primera potència mundial.

En política interna Bush durant els vuit anys en què s’ha assegut al despatx Oval ha aplicat una política semblant a la que va desenvolupar quan era Governador de Texas: baixades d’impostos, sobretot a les rendes més altes; oposició al Protocol de Kyoto; mà de ferro amb la pena de mort; o l’augment de prospeccions petroleres.
Tot i així, Bush ha hagut de fer front a grans desafiaments on no ha sabut estar a l’alçada, com per exemple amb el desastre de l’huracà Katrina.

George Bush va arribar a la Casa Blanca al 2000 desprès de què la Cort Suprema, amb majoria republicana i on diversos jutges van ser nomenats per el seu pare, va obligar a clausurar els recomptes a Florida i va determinar la victòria del petit Bush per 275 vots. Bush va ser el segon President escollit que tenia menys vots populars que el seu rival.

Bush deixa un país en crisi, deixa un país amb la taxa d’atur més alta en els últims 16 anys, deixa un país amb el major dèficit de la història arrel de les dues Guerres iniciades en el seu mandat, deixa un país amb la major crisi econòmica des de la Gran Depressió, en fi, Bush deixa un país afeblit internacionalment i també internament. A més Bush deixarà l’ala oest amb una de les popularitats més baixes de la història, ja que tant sols rep el suport de poc més del 25% de la població, una popularitat que va arribar a estar del 13%.

Bush tot i així no és aquest "bufó" que des de certs mitjans europeus s’ha volgut mostrar, si bé és cert que diverses accions del 43é President hi ha influït com per exemple l’afer de la galeta i el beisbol o el dels binocles, però cal tenir en compte que per arribar a ser President de la major potència mundial no només cal tenir el millor equip de comunicació i estratègia del món o ser d’una família influent, sinó que també és necessari tenir una mica de senderi, per tant, tot i no ser un gran pensador, no seria el més adequat mostrar a Bush com un tòtil.

Amb Bush s’acaba, o sembla que acaba, una etapa en què els EUA s’han afeblit, un afebliment que la nova administració Obama haurà de saber remuntar. Bush deixa un país pitjor del que es va trobar, i només per aquest fet, la seva presidència ja ha estat un fracàs. En tot, i com ell mateix no es cansa de repetir, serà la història qui el jutjarà.

4 comentaris:

Albrock ha dit...

Identificar l'estat actual del país exclusivament amb les accions de Bush és d'una miopia política aplastant.
L'únic de que potser se'l pot identificar com a únic responsable és de la pujada del dèficit per culpa de les aventures militars neocons.
Culpar-lo del mal estat de l'economia o de la pujada de l'atur és una demagògia digna de Joan Saura.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Jo no he insultat, per tant, fer comparacions amb aquest energumen (Saura) no ho trobo gaire addient:(

En quant a l'economia, és evident de què Bush segurament nohi ha tingut res a veure,n tot cas feia referència a l'estat en què deixa el país.

En fi, que ara els "marrons" se'ls menjarà el nou Messies mundial, i tothom qui li ha donat suport, haurà de ser prou llest com per jutjar de la mateixa manera la políticaa d'Obama de com s'ha tractat a Bush.

Apa Salut!

Andrew ha dit...

Es va trobar una solució realment difícil a partir del 11-S.
La seva prioritat ha estat la salvaguarda de la seguretat nacional, però el seu gran error ha estat anar contra els principis neoliberals de contenció de la despesa pública.
Ha deixat de banda l'economia del país quan gestió econòmica i seguretat eren compatibles.

Crec que la Història el posarà en el seu lloc, un dels líders que va plantar cara sense cap mena de por al terrorisme i als islamistes radicals.
A més, en campanya electoral, tant el McCain com Palin podien haver fet ús dels seus assessors. Bush sabia vendre de manera majestuosa la seva imatge en campanya.

En canvi, l'economia sempre serà un bon argument pels seus detractors.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Tal i com va dir el President Obama en el discurs,"no és veritat la dicotomia entre seguretat i ideals".

Bush si la història l'ha de jutjar, ho farà i serà considerat com aquell que va destrossar econòmicament un país en superàvit i que el va deixar amb el major dèficit de la història, a més que va emprendre tot d'accions exteriors sense massa enteniment, a més que en la seva lluita contra el terrorisme islàmic radical pocs avenços hi ha hagut.

Bush ha estat un forat negre a la història, esperem que els que venen a partir d'ara sàpiguen restaurar la llum que els Estats Units mereixen.