8 de novembre de 2009

Personatge de la setmana: Nancy Pelosi


Nancy Pelosi va néixer el 26 de març de 1940 a Baltimore, Maryland. Nancy va créixer en una família altament polititzada ja que el pare, Thomas D’Alesandro, va ser alcalde d’aquesta ciutat.

Nancy D’Alessandro va casar-se amb Paul Pelosi amb qui va anar a viure a San Francisco. Pelosi va començar la seva carrera política en una edat ja avançada – avançada per començar en política - . Concretament Pelosi va iniciar la seva carrera a l’edat de 47 anys, quan desprès de que l’últim fill acabés l’escola secundària va presentar-se per Congressista al 8è districte de Califòrnia. Pelosi va ser escollida i des de llavors ha revalidat el seient en totes les comtesses des del 1987.

Pelosi al 2002 va convertir-se, desprès de la estrepitosa desfeta demòcrata a les legislatives quan els EUA encara estaven sota l’impacte de l’atemptat de l’11-S, en la cap de la minoria demòcrata al Congrés, fet que significava que el partit agafava aire i que es desenganxava de la fins al moment política d’assentiment en tot amb la Casa Blanca de George Bush. Pelosi de l’ala esquerrana del partit demòcrata va saber reajuntar les forces demòcrates per fer oposició a la presidència de Bush i al control del Partit Republicà a les Cambres.
És a partir del descrèdit de la presidència republicana que al 2006 els demòcrates aconsegueixen la majoria a la Cambra de Representants, i conseqüentment, Nancy Pelosi passa a ser la primera dona Presidenta de la institució.

Ahir, desprès de tres anys com a Presidenta Nancy Pelosi ha vist acomplert un dels seus màxims objectius polítics: que la Cambra de Representants aprovés la llei sobre la reforma sanitària, un dels grans objectius demòcrates.
La Cambra amb la votació d’aquesta llei per 220 vots a favor i 176 en contra, farà possible que més de 36 milions de persones puguin accedir a cobertura sanitària, un fet de gran importància.

Els qui en la celebració del primer any de la victòria de Barack Obama al passat 4 de novembre posaven tint negre sobre el seu significat i esgrimien el poc que s’havia avançat, convindria que comencessin a veure els fruits d’aquell triomf. Obama, i el partit demòcrata, es van presentar a les eleccions amb un programa de canvi i socialment ambiciós, un programa els resultats del qual, ahir hi va haver una mostra.

La Reforma Sanitària encara haurà de recórrer un llarg camí per tal d’aprovar-se, ja que és necessària l’aprovació del Senat on també es preveu una votació molt ajustada, el que és evident però és que, segurament, ha arribat l’oportunitat d’or perquè la reforma sanitària arribi a bon port.
I si ho fa, serà gràcies al fet de què al capdavant de la Casa Blanca i del Congrés hi ha persones d’un marcat perfil liberal, a l’americana, es clar.

4 comentaris:

Albrock ha dit...

Els demòcrates sempre insistiu que la "gent decideixi" i tal... Doncs bé, hi ha una majoria que s'oposa a aquesta reforma. I al Congrés només ha passat per 2 mísers vots, amb quasi 40 demòcrates votant-hi en contra. Sembla quelcom molt arriscat i contrari a la idea d'Amèrica que tenen molts ciutadans.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Una majoria que s'oposa a la reforma? Really? Quin sentit més democràtic!!! Bravo, el Congrés vota a favor i tu dius que la majoria està en contra! A més, les enquestes tb ho diuen. A`lex, no s'ha d'agafar els amics del facebook fer una enquesta i si surt una majoria en contra dir que la majoria de lap oblació hi està en contra!

Albrock ha dit...

Aviam, primer de tot, ja saps que a mi el "sentit demòcrata" me la repampinfla.

Segon, que el Congrés aprovi una cosa de manera tant ajustada és un signe de que la reforma sanitària no és precisament una obra surgida del concens, sinó d'una majoria simplíssima i pels pels.

Tercer, hi ha moltes enquestes d'opinió publicades on surt que la gent estava majoritàriament en contra dels plans d'Obama pel que fa la sanitat.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Sobre el teu sentit en relació a la democràcia no cal entrar-hi perquè ens hi fariem mal.

En quan a l'ajustada votació, doncs home, aquí potser que comencessim a mirar quin congressista rep majoritàriament donacions de les farmacèutiques i així podrem veure alguna explicació a això. I en tot cas, l'ajustada votació no implica que no hi hagi majoria, ans el contrari.

I sí, hi ha moltes enquestes en els dos sentits, ara bé, si només es miren les de la impàrcial FOX NEWS és evident de què segur que posen que el 95% dels americans hi estan en contra. Bravo!