3 de febrer de 2008

El personatge de la setmana: John Edwards


A partir d’avui cada diumenge no escriuré un post normal. A partir d’avui als diumenges escriuré sobre un presonatge que durant la setmana hagi estat protagonista en algun sentit, ja sigui pel que ha dit, pel que ha fet, pel que li han dit….


El personatge d’aquesta setmana és John Edwards ex-precandidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units.


Aquesta campanya era la segona d’Edwards, ja que al 2004 va participar en la cursa demòcrata per disputar a Gerorge Bush la Presidència, però la nominació al final va ser per un altre John, va ser per John Kerry. En aquella campanya Edwards va ser el candidat del sud, fet que el va portar a fer tàndem electoral amb Kerry al novembre del 2004. En la campanya del 2008 però, Edwrads ha volgut ser el candidat dels pobres, dels més desfavorits, sense comptar que aquests ja tenien el seu candidat, més ben dit, la seva candidata. Edwards va plantejar la seva campanya com un combat entre dos, ell i Hillary Clinton, però un nou jugador, amb millors cartes que ell s’ha interposat en el seu camí. Si s’analitzen els resultats de les primàries en què Edwards va participar es pot comprovar que qui més suport li ha donat, són presisament els democrates més adinerats, tot i que també en aquest sagment de l’electorat Edwards s’ha trobat amb un candidat molt més fort que ell, Barack Obama. Per tant no és d’estranyar que aquest candidat al dimercres passat posés fi a la seva segona aventura per arribar a la Casa Blanca, Edwards s’ha trobat sense electorat, o si més no amb un electorat molt reduit.
El llegat que deixa Edwards però no és pot menystenir. Edwards deixa la lluita pels més deafavorits com un pilar central per les primàries i també per les presidencials en el bàndol demòcrata. Tant Hillary Clinton com també Barack Obama s’han compromés a seguir defensant-ho.



Edwards es retira, però com es deia dijous en un mitjà, queden les conviccions i els principis.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Siusplau Pedro, això sembla un retall de premsa de la campaya de l'Edwards. Tothom savia que'l Edwards no tenia res a fer, i no li feien ni cas, el tenien marginat. A més, pels seus votants era vist el més moderat (encara que de fet fos el més comunista). Aquesta percepció és deguda a que Edwards és home i blanc, la qual cosa fa pensra a la gent que és més centrat que una dona o un negre.

Vaja que res, pobre home, ha fet una campanya clarament dissenyada per ser vicepresident per algún dels 2 candidats del nord. Però l'Edwards és segurament el candidat més fals, populista i portunista que hi havia. Ja tocava que se n'anés... Ara que se'n vagi el Jucabe!

Per cert, blog actualitzat. Ah i a la més recent enquesta de Utah, el Romney guanyaria amb un 87% dels vots i McCain tindria un 4%. Ah i ja has vist com hem guanyat el caucus de Maine no? ;)

Anònim ha dit...

Sóc dels que pensen que els que deixen un llegat més important són els que guanyen ja que la Història realment recorda als guanyadors i no als perdedors fracassats. Estic completament d'acord amb Alex que Edwards no tenia res a fer en aquesta campanya i que des de lluny es veia venir un duel Hillary vs Obama(segurament no tan igualat ni apassionat com està sent a la realitat).
I espero que l'Obama no surti candidat ja que per l'experiència i les idees que proposa, Hillary és candidata ideal a ser la presidenta d'USA. L'Obama seria un ferm candidat com a president a ser el nou Jimmy Carter, o sigui, un dels pitjors presidents dels Estats Units en la seva Història.
Ara, a esperar amb impaciència l'arribada del superdimarts.

PD: m'agrada que els teus posts s'enfoquin també a temes internacionals tan interessants com les primàries nordamericanes.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
És possible que l'Edwards al final sigui candidat a vicepresident en les presidencials, ara bé això ja es veurà. T'imagines un tàndem Hillary-Obama?
En quan a les votacions de Maine, bé home es que sino guanyeu allà...ja em diràs on ho fareu.

Andreu,
Si, els llegats els deixen els guanyadors, però per arribar a deixar llegat hi ha d'haver discurs, contingut i d'això l'Edwards n'ha deixat. Ara és el moment d'aplicar-lo.