2 d’agost de 2009

Personatge de la setmana: Sir Bobby Robson


Aquesta setmana ha estat una setmana de dol. Aquesta setmana ha estat de dol perquè ens ha deixat una persona que tot i el poc temps que va ser a Catalunya, va deixar un gran record. Aquesta setmana ha estat de dol perquè ha mort Sir Bobby Robson.

Robson va néixer l’any 1933 a Sacriston, Anglaterra. Des de ben petit ja es va involucrar en el futbol, fet que el va portar a debutar molt jove amb el Fulham amb 17 anys, equip on s’hi va passar 6 anys abans de fitxar per el West Bromwich amb qui va guanyar diversos títols. Desprès d’aquest equip va tornar al Fulham sis anys desprès per anar-se’n al Vancouver Royals per acabar la seva carrera.

Robson però tot i disputar dos mundials amb Anglaterra com a jugador, va despuntar molt més com a entrenador. Com a entrenador va convertir un petit club com l’Ipswich Town en guanyador de la Copa de la UEFA l’any 1980, a més de fer del PSV el dominador durant tres anys del futbol holandès o d’entrenar amb gran èxit el Porto a Portugal. Robson durant 8 anys va ser seleccionador nacional anglès i va ser ell qui va haver de patir des de la banqueta la "mano de Dios" de Maradona que va eliminar la seva selecció.

Robson però va gravar la seva trajectòria quan va aterrar a can Barça. Robson va tenir el difícil repte de fer oblidar el mestre dels mestres a.d.G. - abans de Guardiola- Johan Cruyff. La traumàtica sortida del mag holandès va posar una gran pressió a la nova etapa, una nova etapa en que s’arribava a la kafkiana situació en què en un partit que acabava 8 a 0 a favor del Barça contra el Logroñes, el Camp Nou treia els mocadors. L’any de Robson al Barça es recordarà per haver estat l’any de Ronaldo. El futbol que Ronaldo va fer al Camp Nou no l’ha tornat a fer mai més, només cal recordar el gol de Compostela o els que va marcar contra el València de Zubizarreta a l’estadi. A més aquella temporada 1996-97 també quedarà com la del triplet: Copa, Supercopa i Recopa. O també com aquella Lliga que es va perdre a Alacant, ja que tan sols es va quedar a 2 punts del Madrid de Capello.

Robson però va marcar estil. Estil de simpatia, una simpatia i una tranquil·litat que poc van tenir a veure amb les maneres del seu substitut. Dubto que quan l’actual entrenador del Bayern de Munic passi a millor vida, des de Barcelona es recordi com es recorda actualment a Sir Bobby. Robson va deixar empremta, Robson ha estat un dels grans. Robson és qui em va regalar els primers títols blaugrana que vaig viure amb plena consciència de ser del Barça: La Recopa de Rotterdam contra el París Saint Germanin i la Copa del Rei contra el Betis al Santiago Bernabéu al dia de Sant Pere.

Se’n va un gran del futbol. Se’n va el qui va posar quatre vegades l’himne del Barça al Bernabéu. Serà profecia?

2 comentaris:

Andrew ha dit...

El personaje de la semana es ALBERTO !!!
Le ha pasado la mano por la cara al dopado made in USA y a todo esos vendidos del Astana liderados por Bruyneel.

Robson era un culé respetable por los madridistas (señores como él) y de trato exquisito.
Claro que era inglés y duró solo una año en el cargo, no me extraña.

Y en aquella semifinal del Mundial 90, la Inglaterra que él dirigía no se mereció perder en los penaltis ante la Alemania de Berti Vogts.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Contador és cert ha fet un tour magnífic però tindrà moltes oportunitats per repetir i segur que algun cop serà "personatge de la setmana".
Robson però dificilment podria tenir un nou dia.

La raó del perquè és aquesta.