2 de novembre de 2008

Personatge de la setmana: Hvala


És grossa, peluda, intel·ligència desconeguda, pèl castany, potes gruixudes, i no, no estic parlant de la meva professora aculturitzada de fa uns anys, no, estic parlant del personatge de la setmana.

Més que personatge, més aviat seria més correcte parlar d’un animal, i més correcte encara sobre una ossa.
Hvala.
L’ossa en qüestió ha arribat a les portades de diaris i informatius a partir de què ataques a un caçador, que com el nom indica, estava caçant. El caçador caçat podríem dir.

No deixa de ser curiós que hagi estat un caçador, i no un ramader per exemple, el primer que ha patit un atac d’aquests animals. Potser, haurà estat un càstig diví, vés a saber.

Aquest atac, que cal recordar que és el primer en els dotze anys que fa que s’han reintroduït els ossos en el seu territori originari, ha desfermat tot de declaracions des de la bufeta demanat que es retornin els ossos al país del qual provenen. El premi a la disbauxa declaratòria però l’ha guanyat el Conseller d’Agricultura i Acció Rural Joaquim Llena, que ha preguntat que què passaria si es reintroduís l’ós a Collserola. La veritat, entrar a comentar aquestes declaracions, crec que seria un insult als que amablement llegiu el bloc.

Hvala, tal com la seva pronunciació exemplifica, ha entrat a les nostres vides, així, com una bala, i segur que en sortirà de la mateixa manera, deixant un petit forat net i arrodonit, que mostrarà l’orifici per on haurà transitat aquest projectil de massa òssia, ja que els mitjans la setmana que ve ja tindran altres temes per tractar i per omplir programes matinals de més de 6 hores. Sobretot perquè la setmana que ve hi ha les eleccions nord americanes, i ja se sap, què podrà fer Hvala contra el tot poderós rei dels mitjans d’Occident, Obama?

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Doncs no sé perquè l'argument de Collserola és tant estrafolari. A mi, per exemple, trobar-me porc senglars quan vaig de la feina a l'estació no'm fa cap gràcia; i menys em faria si no fóssin ni autòctons.

Toni Jover ha dit...

Si tanta necessitat tenen de capturar la Hvála (simpàtic també que li posessin aquest nom, "gràcies" en serbocroat), sempre li poden encarregar la tasca a algun caçador dropo com en Joan Carles I de Borbó, que ja se sap que en aquestes coses hi té força experiència (vegi's el cas Mitrofan)

Fins i tot, si te la ossa ben a prop, li podrà disparar a la cara per carregar-se-la, com ja va fer de jovenet amb el seu germà, però com que és un tipus "campetxano", se li perdona tot...

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

No és estrafolari? Home, mai hi han hagut óssos a Collserola, en canvi si al pirineu. Cau pel seu propi pes.

Toni,

No cal afegir res més.