Divendres va succeir el que era un secret a veus. Divendres vas dir que marxaves, divendres vas confirmar l’adéu. Divendres vas deixar quasi un milió d’orfes.
El Bassas plega, el Basses se’n va i amb ell marxa també el programa líder del país. El Bassas durant 14 anys, ha sabut fer una radio imparcial, independent, una radio en què tothom hi podia trobar el seu lloc, una radio que no agradava a cap polític, però que alhora agradava a tots, a tots menys al McCarthy unionista del PSC, àlies Joan Ferran.
El Bassas el vaig descobrir gràcies a L’Aquest Any Cent de TV3 sobre el centenari del Barça, programa que va fer que a casa se’l conegués com "el Barças", i també gràcies a les notícies d’esports de dos quarts de nou del matí, quan just abans d’anar cap a l’escola escoltava els apunts imprescindibles del dia.
A partir d’aquell moment el Bassas va passar a despertar-me al matí, amb el seu cèlebre "bon dia són les vuit" i així serà fins el 18 de juliol, en què ho farà per últim cop.
L’últim cop del "bon dia són les vuit", esperem que no sigui el final d’una radio entesa com a mitjà nacional, i passi a ser un agent regionalitzador i aculturitzador al servei, sempre esclavitzant, del sociatisme de caire unionista més descarnat.
Catalunya Radio va perdre el Basté i el Clapés també per incompatibilitats amb la direcció sobre com entendre el format dels programes, i la conseqüència, la seva marxa, ha estat letal per la Ràdio Nacional, ja que ha perdut el lideratge en diverses franges. Ara la nova direcció Culell-Sarsanedes ja ha perdut el "crack" de l’equip, ells sabran com suplir-lo.
Segur que allà on vagui, el Bassas, farà tot allò que sap, fer periodisme de qualitat. I allà on vagui, ens hi trobarà.
Tal i com ell va acabar L’Aquest Any Cent, llarga vida al Barças!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada