19 d’octubre del 2008

Personatge de la setmana: Baltasar Garzón


Si un personatge ha destacat aquesta setmana és sens dubte el jutge estrella de l’audiència nacional (nom constitucional del temut TOP franquista), Baltasar Garzón.

Garzón realment té la particularitat de convertir-se en el centre de l’atenció mediàtica en diferents moments de la nostra història recent.
El jutge va ser un dels màxims responsables d’investigar la trama de corrupció i de terrorisme d’estat que els governs espanyols i sobretot el PSOE van dirigir desprès de la transacció de la dictadura a la democràcia. Desprès d’aquest fet, Garzón va ser el fitxatge estrella de González i el PSOE anant de número dos per Madrid en les eleccions del 1993 per després, tot i les promeses de ser ministre de justícia, tornar a la judicatura al veure’s frustrada la seva entrada al Consell de Ministres.

Abans d’aquest fet Garzón però, va ser l’executor al 1992 d’una de les radades més indiscriminades i injustificades que mai ha fet la judicatura espanyola en contra de l’independentisme democràtic català, a més de permetre tortures als quartels de la Guardia Civil. Garzón ara podrà tirar endavant una acció correcte, però això no hauria de fer oblidar totes les accions en contra de la catalanitat i del moviment independentista.

Més tard el jutge espanyol va començar una creuada en contra dels dictadors o ex dictadors del món per iniciar judicis per crims contra la humanitat. El més recordat i mediatitzat va ser el d’Augusto Pinochet, ja que Garzón va aconseguir mantenir-lo al Regne Unit durant mesos i mesos enclaustrat a casa seva mentre intentava declarar-se competent per jutjar-lo a l’estat espanyol. No va poder jutjar-lo, però la seva detenció almenys va servir per exemplificar tot el que significava Pinochet i per condemnar amb més força que mai la penosa dictadura xilena.

Garzón però sempre se li podia imputar un però. El però d’anar a buscar a fora el que tenia a casa. És molt fàcil enfrontar-te amb dictadors forans però no ho és tan fer-ho amb el propi.

Ara però Garzón ho ha fet. No sé si la seva iniciativa servirà de molt o no, però com a mínim posa, o intenta, posar les coses al seu lloc. Això si, si no ha de portar a enlloc, doncs potser si que seria millor no tocar res, ja que tocar per tocar malament és millor deixar les coses tal i com estan.

Aquesta tasca que ha començat Garzón ha de servir per anul·lar les sentències de mort del règim franquista, i per tan fer la feina que els governs espanyols descendents d’aquella dictadura no han volgut fer, incomplint acords parlamentari com en el cas de Zapatero. Garzón té la oportunitat de fer justícia, té la oportunitat de fer jutjar als que van cometre crims contra la humanitat durant els anys foscos de la dictadura espanyola. I ja sé que sempre ho dic, però es que sinó rebento, el primer que haurien d’asseure a la banqueta dels acusats és un tal que ha qualificat la iniciativa de Garzón de "disbarat". Sí, Fraga Iribarne.

No es pot fer més que saludar amb entusiasme aquest inici de recuperació de la memòria veritable, que no deixa de ser un acte de justícia, que està duent a terme Garzón, ara faltarà veure si només és un farol per tapar la cisis, o si realment es va en serio i es cavalca cap a la recuperació de la memòria i al restabliment, sense renúncies, de les víctimes assassinades per la barbàrie nacionalcatolica espanyola.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

En Garzón dignitat? El seu passat SOCIALISTA parla per si sol...

Això no és un intent per fer justícia, simplement es vol crear una polèmica per tal de jugar-li un pols al PP ara que les enquestes comencen a evidenciar una decadència de la imatge de ZP entre l'electorat i desviar l'atenció de la crisi.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

No he dit pas que Garzón tingui dignitat.

Discrepo quan dius que no pretén fer justícia, ara bé coincideixo en què el tema s'ha fet servir de cara a tapar d'alguna manera la crisi.

Rafael del Barco Carreras ha dit...

BALTASAR GARZÓN

Y EMILIO BOTÍN.



Rafael del Barco Carreras



6-11-08. Noticia de relleno en Libertad Digital. El Supremo investiga si el Juez Garzón cobró del Banco de Santander, es decir, Emilio Botín, 2.000.000 euros por 10 conferencias en el Centro Rey Juan Carlos de la Universidad de Nueva York. Un año sabático del juez por Norteamérica, 2005-2006, olvidándose de un sumario contra Botín que no se investigará, se archivará, o ganará Botín, al igual que otros varios por miles de millones. Una decena larga de millones de las antiguas pesetas por hora de “rollo patatero”. ¿Tanto les interesa a los americanos lo que les pueda contar un juez surgido de un país fascistoide? Un Juez progre que archiva esqueletos y millones según convenga. Digo yo que de paso habría que investigar a sus “superiores”, porque un juez de instrucción en España comparte su inmenso Poder con una pirámide funcionarial. Nidos de mafiosas corrupciones.

La noticia pasa sin pena ni gloria, siendo más importante para el país, pues se trata de las "máximas estrellas" de los dos grandes poderes, Dinero y Justicia, que incluso la de la victoria de Obama. Y para mí, que he sufrido varias prevaricaciones con un banquero pagando a los jueces para que me cargaran el mochuelo, la noticia no radica en la posibilidad de que un rico soborne a un juez, o como en el caso Estevill, el juez y sus abogados le extorsionen, ¡eso es normal!, y en España desde el fondo de los siglos lo aseguran infinidad de refranes populares, para mí…la triste noticia radica en que los dos no estén detenidos en cualquier comisaría madrileña. No lo están, y mucho me temo…ni estarán. Ellos… o todos los de Libertad Digital que han publicado una noticia que pudiera ser falsa. Los dos, Botín y Garzón, tienen muchos enemigos, el inmenso poder que manejan los crea, y algún desaprensivo de la burocracia del banquero habrá falsificado pruebas, o un cretino de la Derecha sacado de la manga lo de las clases. Aunque es de advertir que cualquier riqueza acumulada por un juez sea de por si sospechosa, y al parecer Garzón es rico, y no por herencias. Tan sospechoso como que el banquero salga inocente de sus varios, archimillonarios, y tortuosos pleitos.

Garzón o Moreiras (ya nadie se acuerda de Moreiras, ver www.lagrancorrupcion.com), mala comparación, siempre me ha parecido mucho más inteligente Garzón, pero los dos rozan mis desgracias, y de lleno en demasiada gente que conocí en prisión.

No se me puede tachar de resentido si sigo esta historia, un poco morboso sí, pero la seguiré. Y en cuanto al banquero, que por un tiempo lo fuera de Javier de la Rosa, sacándoselo de encima, o eso dicen, antes que le provocará uno de sus socavones en el banco, también despierta mi interés. Y no gratuitamente, Botín no lo sabe, pero cuando por culpa de su amigo y sus jueces pasé tres años preventivo en prisión, al salir y rebuscar saldos de mis muchas y expoliadas empresas, en una agencia del Santander me amenazaron con llamar a la policía, y al contestarles que de acuerdo, el director y su segurata me empujaron hasta la calle. De haber saldo sería una insignificancia, y me olvidé, no así en la CAIXA que fui al Banco de España… y me pagaron. Hace veinticinco años, pero… nada ha cambiado… siguen los mismos… y el mismo Régimen o Sistema.synallyp