7 de desembre de 2008

Personatge de la setmana: Joan Tardà


Ahir va ser un dia de gran celebració. Realment hi ha dies que despunten per sobre dels altres de la mateixa manera que els cuiners amb tres estrelles Michelin despunten més que els que no en tenen. Ahir des de les 0:00 fins a les 23:59 va ser un dia de gran celebració.

Celebració per a què? Doncs molt senzill, perquè ahir vaig assistir en un dels majors espectacles que qualsevol ésser viu pot gaudir en la vida: un partit del Barça.
Segur que algun lector s’exclamarà davant d’aquesta afirmació tan categòrica, però perquè surti de dubtes, el convidaria que un dia anés al Camp, que s’assegués a una butaca, que veiés el partit i en tornar, ja en parlaríem.
Ahir només per poder observar el Camp Nou en la seva immensa grandiositat, en la seva emocionant posada en escena, en la seva monstruositat edificant o en la "gallina de piel" quan s’entonava unànimement l’himne ja valia la pena aixecar-se al matí.

Ahir però no només se celebrava el meravellós partit del Barça. Ahir també celebràvem estar de funeral. Ahir a la plaça dels Àngels de la capital del país va tenir lloc l’enterrament i la posterior incineració d’una relíquia, quasi tan santa com el braç de santa Teresa, que en pau descansi.
Ahir es va cremar viva la Constitució espanyola.

De l’acte però només n’ha transcendit als mitjans, majoritàriament, el crit que el diputat Joan Tardà va dir per tancar l’acte de crema de la Constitució: "Visca la República i mori el Borbó! ".
Joan Tardà sempre ha estat un diputat que viu amb passió la política, només cal assistir en una de les conferències que fa per veure-ho, i a més a més de passió, Tardà, viu la política intensament, tant intensament que el porta a dir les coses tal i com són, per més que a algunes orelles políticament molt correctes i pulcres els costi de processar la informació.

La frase que ha causat tanta polèmica, però, ha estat reproduïda i publicada des d’un desconeixement absolutament aberrant de la història que tristament uneix els Països Catalans amb Espanya. "Mori el Borbó" és evident que fa referència a l’assassí que va conquistar els Països Catalans per la via de les armes al 1714, Felipe V, i no al rei espanyol "Juan Carlos I" com certs mitjans espanyolistes, d’allà i d’aquí, han volgut fer creure.

La caixa de bruixes que han iniciat diversos polítics del nacionalisme espanyol, tant de PP i PSOE, contra Joan Tardà només s’entén per la fòbia crònica que tenen certs sectors espanyolistes en contra de tot el que surti de la boca d’algun dirigent d’Esquerra.

Durant la República Catalana, desprès de les municipals del 12 d’abril, un dels crits més repetits arreu del Principat va ser el de "Visca Macià, Mori Cambó!". No crec que ningú dels que ho deia volgués la mort de Cambó, com tampoc ara Tardà vol la mort de ningú, més que res perquè ho tindria difícil, ja que Felipe V ja ha mort, per sort.

Així que menys estupidesa de no saber contextualitzar frases fetes, i més intel·ligència per saber-les interpretar adequadament.

4 comentaris:

Verónica ha dit...

És evident per què?

On està escrit que el crit fos habitual en aquella època?

Clar, que si la veritat és relativa, com diu el subtítol del seu blog, tot està entès.

Pere Sàbat ha dit...

Verónica,

En el post en cap moment indico que la frase de Tardà fos un crit habitual durant la guerra de succeció de 1714.

El que indico que és evident és que la frase no fa referència a Juan Carlos I, i sí en canvi a Felipe V. Aquest fet es pot observar llegint o escoltant el seu discurs.

Però és clar, si només es llegeix EL MUNDO o l'ABC, és evident que la veritat és relativa.

Gràcies per comentar.

Albrock ha dit...

Ho pots girar com vulguis, però el Tardà és un personatge inpresentable. Pot ser un home amb passió i tot el que vulguis, però és ridícul que un partit que suposadament vol ser seriós mantingui aquest pobre home en una posició tan elevada. I si això no ho veieu, queda doncs pal·lesa la vostra manca de sentit comú i d'esperit de governabilitat.

I la frase, doncs ves, quan estas en política més val que intentis vigilar les parides que dius. Però igual de lamentable va ser la frase com la xorrada d'acte de "jo cremo la constitució espanyola". A vegades feu riure, o pena, no ho sé, depèn de com t'ho miris.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Tarà, i això ho reconeix qualsevol que hi hagi treballat, és una persona molt i molt treballadora, ara bé, de vegades la passió li juga males passades.

I sobre la frase, home, aquesta frase, i així ho reconseixen diverses persones que d'esquerra en tenen poc, és una expressió que els catalans feien servir a inicics del segle XVIII, així que ves, potser no era molt apropiada, però no n'hi havia per tant.

I en cremar la constitució, mira és una manera de posar en contradicció els espanyols que tan defensen la llibertat d'expressió. Molts d'ells progres i anti americans, però que n'haurien d'aprendre, ja que allà pots cremar tranquilament una bandera i no passa res.