30 de març del 2008

Personatge de la setmana: Exàmens


Cada cop quedo meravellat pel cúmul de sensacions que produeixen els exàmens, fet que en realça la gran transcendència que tenen; pessigolleig a la panxa, tremolor de cames, boca seca, ansietat…. Tot d’estímuls que precedeixen l’entrada al forat buit, a l’enfrontament total.

Un cop posats i capbussats en el dolorós punt d’enfrontar-nos a la nostra saviesa, és quan arriba el moment d’exposar tot el que hem après, un moment clau perquè pot determinar l’esdevenir més immediat.

Si la primera resposta és coneguda ens dóna ànims per seguir endavant amb aquella voluntat indestructible de fer un bon paper, en canvi, si la primera resposta ens esquiva i ens llença contra la paret mestra de les parets, la nostra voluntat s’esberla i queda feta a trossos com si d’un ou de Pasqua es tractés.

El següent punt és el control sistemàtic quasi maniàtic del temps, 20 minuts, 15 minuts, 10 minuts…. I així fins que ens estiren el paper ple de garbuixos i taxades, senyals que mostren la nostra guerra enfront del saber. I després…

Ja està, ja s’ha acabat, un menys.

Al sortir del combat, ja es comença a pensar amb el següent, i altre cop les mateixes sensacions, pessigolleig a la panxa, tremolor de cames, boca seca, ansietat i la més perversa i mortal de totes: la por, la por a l’examen en blanc.

I altre cop, torna a començar el combat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Només queda 1 !!!
Encarem la recta final. Estem a punt de tornar a ser lliures.
Queden : 12 hores

Anònim ha dit...

FINAL, FINAL, FINAL !!!
S'ha acabat tot, tornem a ser LLIURES !!