20 d’abril de 2008

Personatge de la setmana: Silvio Berlusconi

Dilluns passat es va confirmar que hi haurà una tercera part. Com si d’una pel·lícula de sèrie B americana es tractés, els productors italians han volgut tornat a triar com a protagonista l’actor que ja va encapçalar el cartell dues vegades. L’actor amb múltiples conflictes amb la justícia ha escollit uns companys de repartiment amb passats foscos mussolinians.

El protagonista principal va néixer a Itàlia fill d’un banquer. En els seus inicis es va dedicar a fer crèixer una empresa immobiliària que en poc temps va convertir en la més important del país, i posteriorment es va dedicar a la construcció del seu imperi comunicatiu que el fa ser el propietari (ara legalment ho és el seu fill) de la majoria dels mitjans de comunicació d’aquest país del sud d’Europa.

Aquest empresari i actor no s’ha quedat gaire quiet. Al 1994 va protagonitzar un dels seus millors films, al protagonitzar com a màxim, màxim, màxim protagonista "Forza Itàlia". Gràcies a això, va guanyar el guardó del públic en les eleccions i es va convertir el primer ministre. Però només va ser-ho un any.

Sis anys desprès, va tornar a guanyar el guardó del públic i va mantenir-lo durant cinc anys, un fet històric a Itàlia des de la fi de la Segona Guerra Mundial. La felicitat però mai és completa i un experimentat actor el va derrotar i el va deixar sense feina.

D’amics però n’hi ha molts, sobretot quan comparteixes amics comuns, i alguns actors secundaris, també acusats per la justícia per corrupció, van provocar que es tornés a convocar al públic per elegir l’actor preferit.


Altre cop, i per tercera vegada, Silvio Berlusconi, serà primer ministre italià.

Diuen que les segones parts mai són bones, Prodi n’és un exemple, doncs imaginem-nos les terceres!

2 comentaris:

NisuVila ha dit...

Berlusconi és un exemple clar de les influències i lligams entre polítics i les mafies.. però, d'altra banda, com més amunt s'arriba, més forta és la caiguda ^.^

Per cert.... Pere, 2 dies...

Pere Sàbat ha dit...

Gennius,
Sí Berlusconi és el paradigma de que no sempre el corrupte va a la presó, sinó que tot al contrari.

I sí ja queda poc... gràcies!