26 de setembre del 2010

Personatge de la setmana: Joan Margarit


Fer un pregó ha de costar molt, molt. Sintetitzar tot allò que vols dir en un espai raonable de temps, ha de ser dificultós. Un pregó no pot ser ni llarg ni curt. No pot ser curt perquè si es proposa a algú fer un pregó és perquè digui alguna cosa, però tampoc ha de ser llarg ja que és convenient que l’audiència resti desperta al final del text.
Però aquesta és la part fàcil de fer un pregó, encara que mai prou tinguda en compte. La difícil és el “què”. I com carai dic allò que volia dir? O com dic el que vull dir sense que es noti massa que vull dir el que vull dir? Una tasca complicada certament.

Dir i fer el pregó que un vol és el mínim que es pot exigir per part de la persona que accepta a qui li proposa, doncs, qui proposa sap de sobres qui és i què pensa el pregoner. O no?

Un pregó és la lectura que dóna inici a les festes, és l’acte d’obertura, de benvinguda. És l’acte abans de l’esclat de la festa. Però també és el moment de repòs per dir i exposar el que un cregui, des de si creu que els preus estan massa alts, fins a crítiques a la remodelació d’un cert carrer. I també, evidentment, sobre el moment polític actual.

Tot pregó de tota festa ha de comptar amb un dany col·lateral. Mai agradarà a tothom. Sempre hi haurà aquell que dirà “doncs a mi no m’ha acabat de fer el pes” o el típic “ha estat massa llarg”. I si a sobre s’hi fan referències al que passa al món, ja es pot preparar el pregoner. Als clams anteriors s’hi afegirà el “no hi hauria hagut de barrejar la política” o “si vol fer un míting que es presenti a les eleccions”.

Fer un pregó curt, concís, dens, culte i amb dosis d’actualitat no és fàcil. Però hi ha qui ho aconsegueix.

Joan Margarit ho va fer, i qui ho vulgui comprovar, a Vilaweb hi ha penjat el seu pregó. Les crítiques a les referències de Margarit sobre les relacions entre Catalunya i Espanya que han llençat els sectors espanyolistes demostren no entendre què és un pregó. Diuen que en el pregó no es poden fer mencions polítiques. Dirien el mateix si hagués glossat la indissoluble unitat d’Espanya? No. I en tot cas, si volen criticar a algú que critiquin a qui el va proposar ser pregoner.

Margarit va fer un bon pregó. I crec, que algú l’hauria de tornar a escoltar perquè amb les seves reaccions demostren que realment només van sentir-lo.