13 de juliol del 2008

Personatge de la setmana: Joan Laporta


Aquests últims set dies han deixat molts possibles candidats a "personatge de la setmana", des de Directors de Comunicació que pleguen, des de el clon català del "I was the next President…", des de directius que no saben aguantar la pressió, des de jugadors desagraïts i penques o ostatges alliberats al ben mig de la selva.
Però no. El personatge d’aquesta és Joan Laporta.

Com ja vam dir i reflexionar en el seu dia, Laporta continua sent President del Barça, avui però no diré res sobre la moció o sobre l’abandonament covard i mediocre de certs directius que tenen més en ment el 2010 que la planificació de la temporada, no.

Avui sobre el que vull parlar és com carai ha pogut canviar tant un President en tan sols dos anys.
Laporta va ser reelegit com a President al 2006 sense oposició, de fet no van caldre eleccions ja que cap altre precandidat va aconseguir les firmes necessàries. Laporta en aquell moment encara era aquell que t’embruixava, Laporta en aquell moment encara era aquell que t’arrossegava, Laporta en aquell moment encara era aquell que com una onada gegant t’empenyia endavant, Laporta en aquell moment encara era aquell que t’il·lusionava al parlar, Laporta en aquell moment encara era aquell que t’emocionava.

Laporta al 2006 era un líder, tenia carisma, lideratge, i era el director d’un projecte guanyador, era el director d’un projecte triomfant, un projecte que tot just començava a tirar endavant, un projecte que havia aconseguit tornar al gloriós cim europeu.

Però a partir d’aquí es va trencar tot. L’equip va fer aigües i el joc triomfant, vistós, espectacular del Barça va començar decréixer i els llums d’alarma es van encendre, se sabia que així no es podia continuar, que s’havia de canviar algunes coses per poder tornar a recuperar l’esperit 2006.
Es van fer canvis, però els resultats van ser els mateixos. Zero títols durant dos anys.

Laporta ha sigut víctima de la situació, d’una situació que ha vinguda corresposta d’una tensió immensa i que a vegades ha sortit d’una manera no gaire correcte. Ara bé, és motiu per creure que el projecte que lidera Laporta està esgotat o no mereix continuar? Crec que no.
Laporta és cert ja no és aquell líder carismàtic, aquell líder que tothom volia al seu costat, però continua sent un dels millors Presidents de la història i per tant mereix un bot de confiança.
Laporta ha construït un projecte de gestió, Laporta ha solidificat un projecte de club, i les males respostes d’un dia, o si la pilota no entra en un altre no haurien de tapar-ho.