22 de novembre del 2009

Personatge de la setmana: Herman Van Rompuy


Herman Van Rompuy serà a la llum de la història el primer president de la Unió Europea. Van Rompuy serà per sempre més aquell a qui a partir d’ell se sumarà un nombre més, ja que ell ha estat el primer.

Herman Van Rompuy va néixer a Etterbeek, Flandes, l’any 1947. Durant l’edat escolar va estudiar en una escola catòlica i a la universitat va estudiar i llicenciar-se en filosofia i economia i va començar a treballar al departament d’investigació del Banc Nacional Belga.
Des de molt aviat però, Van Rompuy va centrar la seva trajectòria en l’àmbit polític, ja que poc desprès d’acabar la Universitat va entrar a formar part de la direcció de les Joventuts del Partit Popular, una formació de centre-dreta flamenca.

A partir del 1978 entra a formar part dels càrrecs que el governant Partit Popular posa al Govern, concretament comença com a assessor a l’oficina del ministre de finances del govern belga.
Durant els següents anys aquest polític fill d’un professor d’economia, va afincant-se en els passadissos governamentals del país, així com també del partit. És l’any 1979 quan entra en el buró del partit, és a dir, en l’òrgan de direcció nacional. Des de 1980 fins a 1988 va ser el director del centre d’idees del partit cristiano-demòcrata, una tasca que va deixar quan va ser nomenat President del partit, tasca que va desenvolupar poc temps degut a que va ser l’escollit per ser ministre de finances. Posteriorment ha estat diputat.

Amb tot però, la gran tasca política que ha portat a terme Rompuy ha estat la de primer ministre de Bèlgica, càrrec que en què va ser nomenat al 2009 per mirar de posar pau a un estat on cada cop sembla que la unió entre valons i flamencs es desfà, degut a què a Flandes augmenta elecció rere elecció el suport a l’independentisme. Rompuy no és independentista, és federalista en un estat on es pot ser federalista, amb tot però, ell és flamenc. Una apreciació que els eurodiputats catalans ja s’han encarregat de posar de relleu per tal de mirar d’obtenir el seu suport per fer oficial el català a la Unió Europea.

És gràcies a la tasca que a portat a terme com a primer ministre belga en què ha fet front a la crisi econòmica i política del país fins a estabilitzar-lo, si és que és possible a Bèlgica, que l’han catapultat a la Presidència de la Unió Europea.
Tot i així no caldria ser ingenus, sí Van Rompuy és el President és perquè els motors d’Europa han vetat a Blair i perquè aquests mateixos estats volien algú que no els fes ombra, i per això han escollit a algú que tot i ser eficaç, va molt curt en quant a carisma i imatge pública.

Van Rompuy és el primer President del Consell d’Europa, un primer pas, però, que encara no se sap ben bé cap a on ens durà.