4 d’abril de 2010

Personatge de la setmana: Umberto Bossi


Fa una setmana es van celebrar a Itàlia eleccions regionals i a diferència del que va succeir a França, la coalició governant en va sortir, si no vencedora, si reforçada ja que tot i governar en menys regions que el centre-esquerra va aconseguir fer-se amb dues noves victòries, uns resultats que donen aire al govern berlusconià empantanegat enmig de casos de corrupció. Una prova més de què l’esquerra i el centre-esquerra estan desorientats i a anys llum del què haurien de ser.

Un dels elements que van fer possible el reforçament dels partits de la dreta governant va ser el gran triomf que la Lega Nord va obtenir. La Lega Nord és un partit fundat l’any 1989 a partir de la unió de diversos partits i moviments autonomistes del nord d’Itàlia, un partit que ha aconseguit una mitjana del 12% a les regionals a tot Itàlia i que arriba al 60% en algunes regions.

La Lega Nord des dels començaments ha tingut un lideratge incombustible: Umberto Bossi. Bossi és un personatge peculiar, capaç de proclamar als quatre vents la independència de Padania i ser alhora ministre del Govern italià, capaç de ser condemnat per ultratge a la bandera nacional i al mateix temps fer coalició amb Berlusconi. O potser no ho és tant, ja que d’exemples de pretesos Bolívars que es comporten com Cambós n’hi ha molts.

Bossi va néixer a Cassano Magnago, a la Llombardia, l’any 1941 i va cursar estudis en medicina, uns estudis que va deixar per dedicar-se al noble art de la música. Sembla però que aquest art no li va provar, fet que el va portar a la política. Bossi, ara titllat de xenòfob, es va allistar primerament al Partit Comunista Italià, per desprès passar a moviments autonomistes de les regions del nord. L’any 1984 participa juntament amb un dels grans líders de l‘actual Lega Nord, Roberto Maroni, en la fundació de Lega Autonomista Lombarda per al cap de cinc anys -re-agrupar un gran grup de forces autonomistes en el que ara és la Lega Nord.

Bossi ha destacat sempre també per tenir una llengua especialment llarga. Bossi ha arribat a acusar a Berlusconi a ser membre de la Cosa Nostra, a afirmar que “s’ha d’acabar amb les immigrants bombardejant les pateres” o que “ quan veig la tricolor m’emprenyo. Jo la faig servir per netejar-me el cul”.

La seva política es basa, sobretot, en dues branques: immigració i federalisme. La política envers als immigrants ha estat abastament comentada, i en la majoria dels casos titllada de xenòfoba. No en va el ministre de l’interior, Roberto Maroni, ha endurit de manera profunda la política immigratòria italiana apostant per l’expulsió d’immigrants i per potenciar les patrulles ciutadanes. En quant al federalisme, Bossi sempre ha defensat el federalisme fiscal per el nord italià i prova d’aquesta voluntat és que és ministre de reformes amb l’objectiu d’introduir aquest sistema a Itàlia.

Bossi tot i la seva dialèctica xenòfoba continua avançant, obtenint victòries electorals i estructurant el partit arreu del país on ja és un partit mitjà. I Bossi sap que ho aconseguirà, perquè com diu en una de les seves declaracions incendiàries “si el federalisme fiscal no arriba, agafarem els fusells”.

Cap comentari: