El second round ja ha passat i la cursa demòcrata cap a la Casa Blanca s’ha tornat a posar interessant.
Les primàries d’ahir celebrades a Rhode Island, Vermont, Texas i Ohio han aportat un nou empat, i potser un lleuger avantatge de Hillary sobre Obama. En nombres absoluts Obama continua per davant amb una seixantena de delegats més que la Senadora, però ara sembla que el momentum hagi passat de bàndol i que Hillary pugui posar l’accelerador cap a la nominació.
En les primàries d’ahir Hillary va guanyar a Texas per tres punts de diferència amb Obama, 51 a 48, a Ohio la diferència ha estat més amplia fins a arribar als 10 punts. A Rhode Island la Senadora s’ha disparat fins als 18 punts d’avantatge. Obama per la seva part només ha guanyat Vermont, feu de l’ex pre-candidat demòcrata al 2004 i ara President del partit Howard Dean, per 22 punts.
Els resultats han seguit la tendència d’una victòria per Hillary que apuntaven ahir, tot i que a Ohio la victòria ha estat molt més amplia que les previsions.
Ohio per l’escenificació de la política nord-americana és molt important. Ohio serà un dels estats clau en les eleccions presidencials del novembre i guanyar en aquest estat és clau per reforçar les credencials del candidat de cara a l’elegibilitat per la nominació. Cal recordar que Ohio va decidir les eleccions del 2004 quan per uns milers de vots es va decidir la victòria de Bush enfront Kerry.
Per Hillary aquesta victòria ha estat com diuen en la llengua de Cervantes “como agua de mayo”, ha estat un revulsiu, una mostra de força, de poder. Haver guanyat reforça el seu perfil de candidata, però sobretot de presidencialble i de Presidenta. Aquesta victòria s’ha de sumar al fet que també ha guanyat Florida per un gran marge de vots, Ohio i Florida, els dos estats que han determinat les dues últimes eleccions.
Per la seva part Barack Obama ha vist reduïda la diferència de delegats i també com s’acabava el seu momentum. Les derrotes a Ohio, Texas i Rhode Island són significatives ja que frenen la penetració a l’electorat de Hillary que semblava que havia aconseguit en les últimes primàries. Les coalicions sembla doncs que segueixen igual, sense gaires variacions. Dones, llatins, pobres i homes de més de 45/50 anys per Hillary, i afroamericans, rics i adinerats, joves, i homes blancs de menys de 50 anys per Obama. La clau ara és mantenir-ho.
Al bàndol republicà doncs la cosa ja està clara. John McCain serà el candidat a la Presidència. McCain des de què Mitt Romney li va donar suport quasi tenia el nombre necessari per ser nominat, però des de la victòria d’ahir a tots els estats ja és oficial que en serà el candidat. Aquesta notícia deixa ja fora de la cursa a Mike Huckabee que ja no té cap possibilitat de ser el candidat.
McCain ara es podrà centrar en recaptar fons i en replantejar la seva campanya, així com en la tasca de buscar un vicepresident que l’acompanyi en la seva aventura. Segons aconsella el sentit comú, aquest hauria de ser algú jove i molt ben considerat per la base conservadora del partit que han posat en dubte la seva condició de conservador i que és bàsica per poder mobilitzar l’electorat.
Els republicans ja tenen candidat i aquest fet els hi donarà temps i avantatge sobre els demòcrates que estan duent a terme una guerra fratricida entre els dos candidats que l’únic que pot aconseguir és donar una millor posició de sortida als republicans. Cal resoldre al més aviat possible la nominació demòcrata, ja que Hillary i Obama viuen en un permanent empat, empat que cap dels dos no desempatarà amb la suficient força per deixar l’altre sense opcions. Un pacte entre els dos candidats seria el més sensat posant la vista a les Presidencials del 4 novembre.
Mentrestant però, la partida continua, ara només al bàndol demòcrata.