22 de febrer de 2009

Personatge de la setmana: Hugo Chávez


Tot just fa una setmana Veneçuela anava a votar en referèndum la nova modificació de la Constitució, però a diferència del 2007, aquest cop només es modificava la limitació de mandats presidencials, fet que atorgava al cap d’estat a presentar-se a la reelecció il·limitada.

El líder del "socialisme del segle XXI" va aconseguir fer aprovar la reforma constitucional gràcies als sis milions de veneçolans que li van donar suport, però cal tenir en compte els quasi 5 milions que li van donar l’esquena, fet que demostra clarament que hi ha una flaire que no combrega amb els postulats del chavisme.

El referèndum de la reforma va ser netament democràtic, almenys la jornada electoral, ja que els observadors internacionals van garantir que no hi havia hagut cap irregularitat. Ara bé, que la jornada hagués estat perfectament democràtica no vol dir que el referèndum fos competitiu, és a dir, en el moment en què el govern controla tots els poders de l’estat des del legislatiu fins al judicial i sumant-hi el control quasi total dels mitjans de comunicació, és evident de què el referèndum no es va disputar amb les mateixes oportunitats per tothom.

A nivell internacional grans opinadors s’han posat les mans al cap davant la possibilitat, ara ja constitucional, de què Chávez s’eternitzi al poder degut a la no limitació de mandats. Uns dels que més s’han exclamat han estat certs dirigents del PP espanyol que han portat fins a sud Amèrica la seva campanya basada en ser "anti" alguna cosa, en aquest cas, anti-chávez. La qüestió a fer a aquests "lluitadors de la llibertat mundial" és: perquè s’exclamen d’un fet a Veneçuela quan el mateix passa a la majoria dels estats occidentals? Per què, hi ha limitació de mandats a Espanya? Hi ha limitació de mandats a Alemanya? I a Itàlia? La resposta és no.

Per tan és una mica estúpid demanar una cosa per Veneçuela i no demanar-la també pel seu país. Defensa el PP establir la limitació de mandats a la presidència del govern espanyol? És cert que es pot esgrimir que la situació política de Veneçuela i Espanya no són iguals i que el perill de què aparegui un "caudillo" és més fàcil que passi al país bolivarià que al peninsular. Amb tot però, no deixa de ser divertit que es defensin mesures en un país que no és el propi i s’oblidin quan es torna al seu.

En resum, Veneçuela avança cap a "la tercera fase de la revolució" i ho fa amb la incertesa de si el chavisme podrà mantenir els programes socials que tanta popularitat li han reportat, o si per contra els petrodòlars comencen a escassejar i les classes populars abandonen el moviment.
El pròxim desafiament serà d’aquí a un any amb les eleccions legislatives, serà el moment de veure si la oposició ha fet progressos, o si en canvi, la revolució manté intacte el seu suport social.
Aquest referèndum pot tenir però algun fet positiu al nostre país. Posar el debat sobre la durada dels mandats damunt la taula crec que és un fet molt positiu de cara a augmentar el nivell democràtic del nostre sistema polític.

Limitar els mandats és positiu perquè impedeix que una institució quedi segrestada en la imatge d’una persona, a més que impulsa al partit governant a buscar nous projectes i nous líders. La limitació de mandats també és positiva des d’una visió de regeneració democràtica, una limitació que ha d’anar lligada amb processos de primàries per escollir els candidats. Per últim, la limitació ha de servir per tornar a apropar la gent a la política i a creure en ella. És cert que amb aquesta mesura no s’elimina del tot els problemes d’enquistament de certes estructures al poder, com per exemple el PRI, però tot i així la limitació és altament positiva per qualsevol democràcia.

Personalment, crec que la limitació s’hauria d’instaurar en el sistema català, no sé si s’hauria de limitar a 8 o a 12 anys, però el que és clar és que posar punts d’inici i de final pot ser un gran revulsiu per la democràcia, i en part també, per superar la perplexitat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo, en les informacions i debats sobre Hugo Chávez, sempre trobo a faltar que algú expliqui, amb dades objectives, si els veneçolans, en conjunt, viuen ara millor o pitjor que quan ell va arribar al poder, comptant-ho tot: nivell de vida, serveis, drets, llibertats...
Perquè, en el fons, no és això el que hauria de ser important?
P.D: Fa temps que no parles de Vilafranca. He trobat a faltar algun comentari arran de tota la moguda pel cas del David de la Fornal.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Chávez és innegable ha aplicat grans programes socials, fet que ha permés que la població menys afavorida ha gaudit. Tanmateix també és cert que la inflació és de les més altes del continent i si el país continua dret és gràcies al petroli. En quan a llibertats... empresonar líders opositors no és el que es podria entendre com a llibertat.

Chávez és d'aquells personatges que són clarobscurs. Ha fet grans coses, però el preu d'aquestes potser és massa elevat.

RubenBA ha dit...

Pere, no hace mucho el PP sí propuso limitar los mandatos de la presidencia del gobierno a 8 años (y sabes que yo y el PP....nada de nada)
Personalmente, creo que se debe limitar a 8 años. 12 son demasiados porque entre que eres candidato (y ya empiezas a perder un poco el ritmo de la gente corriente) hasta que terminas tu mandato pueden pasar bien 10 años. En 10 años cambian mucho las cosas...
y también decir que eternizarse en el poder es la mejor manera de crear dependencia al partido.. y sino mira al PSOE con Felipe en los 90s.