13 de setembre de 2008

Personatge de la setmana: Ramírez Domínguez


Quin qualificatiu es pot donar a una persona que permet sota la seva responsabilitat que s’agredeixin persones i no hi posi remei? Quin qualificatiu es pot donar a una persona que amb la seva aberrant actuació decanta el resultat del camp de joc? Com es pot definir a una persona que amb la seva nauseabunda inhibició perverteix i capgira l’esdevenir d’un fet? Quin qualificatiu es pot donar a una persona que potineja fins pervertir la més santa de les santes? Per començar deixant d’anomenar-lo persona i passant a fer-ho com a ésser deplorable.

Aquesta definició es pot aplicar a un gran nombre de persones que amb les seves vomitives accions i amb els seus fets fecals l’únic que fan és conduir el nostre món cap a la mediocritat i ruïna absoluta, cap el túnel fosc, com si d’un forat negre es tractés.

Aquestes persones, o com he dit aquests éssers deplorables, campen lliurement entre nosaltres talment com si la cosa no anés amb ells, com si ells fossin les millors de les persones normals de la nostra societat. Segurament ho fan perquè desconeixen els elements bàsics que qualsevol ciutadà necessita per poder desenvolupar-se en la vida, el raonament, el saber escriure i el saber llegir.

Aquests éssers nauseabunds desconeixen llegir, escriure i evidentment no tenen ni una sola neurona, perquè sinó no cometrien les aberracions i les destrosses que amb les seves accions absolutament condemnables produeixen. A més si sabessin llegir o escriure sabrien aplicar les normes per les quals figura que treballen i que han de fer complir. En principi aquest fet no és demanar gaire, no?

Algú es podria preguntar, però de qui carai parla avui aquest? Per qui va aquest escrit?

Doncs bé la resposta és fàcil, tot i que la llista és llarga. Primerament es podria qualificar de deplorables a tots i cadascun dels integrants del Tribunal Constitucional que l’11 de setembre van perpetrar amb la seva acció un atac a la democràcia com no s’havia vist des del 23 de febrer del 1981. I més encara a l’espera del despropòsit més gran de tots, el de la retallada de l’estatut(et) de La Moncloa, on si finalment es produeix, hauríem de buscar una catalogació específica per tant il·lustres jutges. Tot i així segurament no és tant problema seu com de la mateixa i molt deplorable Constitución españolisima.

Aquest escrit també va per tot un col·lectiu, bé més ben dit per l’èlit d’aquest col·lectiu. Aquest text en part va dedicat als àrbitres de primera divisió, i en especial a dos. Primer a l’estimat fins a límits insospitats Rodríguez Santiago, àrbitre que amb la seva laca intenta impedir que l’únic rastre de neurona que un dia li va voltar pel seu desèrtic cervell no li marxi per sempre i el deixi més deplorable que ara. La seva falta de raonament, saviesa, dignitat a més d’un abominable sentit de la justícia, ha fet d’ell un dels il·lustres éssers deplorables. La seva absoluta parcialitat i inhibició davant d’agressions no fa més que condemnar-lo a pertànyer fins al judici final a aquesta casta, la dels deplorables.

L’altre ésser àrbitre a qui va dedicat de manera especial el post d’avui (s’entén que és extensiu a tots els àrbitres deplorables de la lliga espanyola) és per qui té l’honor de donar nom al personatge de la setmana: Ramírez Domínguez. La veritat és que no sé si és que té tantes neurones com punts la Remedios Amaya o és perquè simplement és espanyol del sud i ha vingut a cobrar l’impost revolucionari en forma de punts al Camp Nou, però el que aquest ésser deplorable ha comès avui al santuari blau-grana és absolutament escandalós. El deplorable aquest ha permès un joc ratllant la inculpació de crims de guerra dels jugadors racingistes, que no sé si és perquè el President nacionalista (espanyol) de Cantàbria els hi ha dit que anessin a acabar la feina de 1714 o si ha estat simplement la inferioritat absoluta de qualitat tant futbolística com humana que pateixen en comparació als jugadors del Barça, però el cas és que Ramírez Domínguez ha deixat que es pategés sense parar els que jugaven a l’esport que es corresponia amb l’esport que practiquen, o sigui futbol en lloc de trenca-cames. Aquest energumen ha arbitrat d’una manera que només ha pogut aprendre tenint Guruceta o Brito com a mestres, i si és així, cal felicitar-los perquè han fet una gran feina.

El desgràcia aquest ha pervertit un esport que ha de ser un espectacle, que ha de ser entretingut, i l’ha convertit (amb l’ajuda dels flèbils jugadors del Racing) en un espectacle el guanyador del qual era qui aconseguia sortir del camp amb les dues cames.

Estic segur que la llista de deplorables anirà creixent sense aturador ja que hi ha éssers que no poden parar. Quina pena de gent.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Aquesta és la conseqüència d'escriure després d'una ensopegada del teu equip. El senyor àrbitre no ha tingut el seu dia, però només cal mirar les targetes que ha vist el Racing i les entrades i empentes dels culés que no han estat xiulades.
Més enllà del personatge i de la relació que jo poso en dubte entre àrbitre i la política espanyola, m'agradaria parlar que el Barça no ha canviat la seva imatge. El mateix esquema, mateixos jugadors, mateixa lentitut que en l'última etapa del caballer Franky.

El Pep perilla i amb ell, Laporta. Segurament, el Guardiola serà un gran entrenador, però és bestial un salt de tercera a primera i més, si entrenes al segon club més gran del món. Si ja per mi era bestial el salt del Schuster del Geta al Madrid... doncs imagina el del Pep.

Per cert, parlant del Revilla, un dia vaig escoltar una picabaralla a Ondacero entre ell i el Xavi Torres. El Revilla li deia que deixés de manipular la informació i d'actuar com un nacionalista reprimit ja que Catalunya no era un país sinó una simple regió de l'Estat.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Aclariment, jo no relaciono els arbitres i la política espanyola. Sobre el Barça i el partit més acalariments: El Barça es pot dir que ha jugat malament, que no ha tingutles coses clares davant la porteria... però no que hagi jugat brut o que hagi fet entrades dures o fora de temps.
I discrepo enormement amb tu quan afirmes que es juga de la mateixa manera que l'any passat. El joc d'ahir va estar bé (molt millor que el de la castellana) amb l'apunt de què no es va transformar cap gol.

Sobre el salt de categoria no veig el problema. Pep entra al Barça com guant de seda, el resultat del Barça d'ahir no té res a verure amb l'estratègia utilitzada sinó amb una actuació arbitral penosa i criminal i amb la mala sort.

Sobre el Revilla, doncs res, tu ja ho dius tot.

Anònim ha dit...

moblog doesnt humanism conversely anonymizing pretend carotene assay ekud wien usdot
masimundus semikonecolori