23 de novembre de 2008

Personatge de la setmana: Christopher Paolini


Segurament el nom "del personatge de la setmana" no dirà gran cosa a molta gent, doncs bé, aquest és el nom d’un dels escriptors més novells i espectaculars que últimament han aparegut.

Paolini és l’autor de la trilogia "El Llegat" de la qual ara s’acaba de publicar l’últim volum, Brisingr, una trilogia que ens transporta en un món de màgia, dracs i tot d’éssers fantàstics que s’encadenen en diverses aventures.

Però qui és Paolini? Paolini va néixer al 1983 a Califòrnia i va ser educat a casa seva pels seus pares. De petit ja li agradava escriure, jugant a inventar móns fantàstics i màgics i és des d’aquesta invenció que va sorgir el primer llibre del "Llegat", Eragon, un llibre que va trigar tres anys a aparèixer a les llibreries, ja que Paolini abans de passar-lo als seus pares, va necessitar un any per escriure’l, un altre per corregir-lo i rescriure’l i finalment un últim per editar-lo. Aquesta primera edició la va preparar i dissenyar la seva pròpia família, que a més d’editar-lo també va dissenyar l’estratègia de marketing i de promoció del llibre.

Per promocionar-lo van recórrer moltes poblacions fent presentacions sobre tot en biblioteques i instituts, al final en van ser més de 130. La màgia però no només va fer acte de presència en les històries fantàstiques dels llibres de Paolini, sinó que també va arribar a la seva vida real. Carl Hiaasen, escriptor de l’editorial Alfred A. Knopf Books for Young Readers, via el seu fill, va fer-se amb una còpia d’Eragon i en va quedar encantat, acte seguit el va enviar a l’editorial. Aquesta va comprar-ne els drets i va editar el llibre a nivell nacional.

En poc temps el llibre es va convertir en un fenomen nacional i l’exportació al vell continent no va tardar a arribar. I com als EUA, a Europa "El Llegat" també ha calat fort en els lectors, que l’han situat al capdavant de les llistes dels llibres més llegits.

Paolini és l’exemple d’algú excepcional que creu en el que fa, i que a més, té sort. És d’aquells personatges que els americans tant admiren, l’home fet a si mateix. Paolini tot i la seva curta edat ha demostrat que la joventut no és, com algú que resideix al paleolític s’esforça a defensar, quelcom negatiu. Paolini és un exemple d’aquesta joventut excepcional, que lluita pel que creu i que creu en el que fa.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

No et sembla que hi ha massa semblances entre les seves històries i Tolkien?
Qui és el paleolític al que et refereixes?

Toni Jover ha dit...

Pere, aquest personatge de la setmana... molt agafat pels pèls eh? :-P
Ja saps que en penso de Potters i succedanis diversos, Tolkien ja va esgotar la fórumla, la resta venen a cobrir un espai per fans d'aquest gènere pero que no aporta ni apotarà res de nou i interessant, m'hi jugo el què calgui

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

No, crec que Paolini, tot i beure en gran mesura de les històries i mitologies creades per Tolkien ha estat capaç de crear un món nou, on és evident, hi ha semblances amb Tolkien, però que en línies generals és diferent.

El paleolitic és un ésser en extinció que crec que el company Toni comeix molt bé.

Toni,

El fet que l'hagi posat de PdlS es deu sobretot per la sortida a la venda del seu últim llibre i al fet que aquest sigui l'últim de la trilogia.
I sobre les semblances amb Tolkien, doncs el mateix que he dit en línies anteriors.

I sobre Harry Potter, és inegable des de tots els punts devista que aporta moltes coses novedoses a la literatura. M'hi jugo el que calgui!