14 de juny del 2009

Personatge de la setmana: Luis Figo


Luis Filipe Madeira Caeiro va néixer a Lisboa l’any 1972 en el si d’una família treballadora i humil que vivia en un dels barris obrers de la capital portuguesa. Figo, nom futbolístic de Luis Felipe, va començar en l’equip de futbol del seu barri, un equip que va ser el pas previ perquè fitxes per un dels grans del futbol portuguès, l’Sporting de Lisboa. A l’Sporting va fer un ascens fulgurant i amb 17 anys ja va debutar amb el primer equip de la mà del gran entrenador Carlos Querioz, conegut per els grans èxits que va aconseguir amb el Madrid de Florentimo Pérez.

Figo va ser l’estendard d’una generació de grans jugadors, uns jugadors que amb la selecció nacional va arribar, al declivi del seu temps, a la final de l’Eurocopa del 2004 que se celebrava, precisament, a Portugal i que van perdre davant la totpoderosa Grècia, una Grècia que havia deixat a Espanya sense poder participar més enllà de la fase de grups.

Ja des d’un bon principi Luis Felipe va demostrar que tenia una ètica fora de dubtes i de mides. A mitjans dels 90 Figo es converteix en un gran jugador, fet que provoca que els grans del futbol europeu en segueixin la pista. Els primers que van moure fitxa van ser la Juventus i el Parma, uns equip que o Figo es pensava que eren el mateix o realment, com dèiem, d’ètica no en tenia gaire, ja que el molt Felipe (V o VI?) va firmar per els dos. El fet de tenir dos contractes amb dos clubs diferents li va estar a punt de costar una sanció de dos anys sense poder jugar, al final, i de rebot, Luis Figo va fitxar per el Barça de Johan Cryuff.

La trajectòria de Figo al Camp Nou és una trajectòria d’afecte i d’èxits. Figo al Camp Nou ho guanya tot, menys la Champions. Però sobretot Figo aconsegueix ser un ídol del barcelonisme, fins al punt que posats a triar entre ell i Rivaldo la gran majoria, d’haver pogut, s’hagués decantat per ell.

Amb tot, però, l’ètica del jugador va tornar a fer acte de presència, i al 2000 el molt Felipe (V) va firmar un pre-contracte amb l’aspirant a candidat a President del Reial Madrid, Florentimo Pérez, per què en el cas de què l’empresari espanyol arribés a la Presidència blanca, ell es posaria la samarreta del Madrid, i ho faria pagant la clàusula de recessió que pujava a 10.000 milions de pessetes o ara, a 60 milions d’euros.
Durant l’estiu el molt Felipe (VI) no es va cansar de repetir que ell no es mouria del Barça. Aquesta afirmació es devia a la il·lusa creença i esperança de què el futur President blau-grana (l’inoblidable Joan Gaspart) li pagaria al Madrid 5000 milions de pessetes per poder retenir al jugador, fet que òbviament no es va produir.

Figo desprès de fitxar per el Madrid i de fer pública la seva gran ètica i la persona que era, i un cop esgotat el cicle al Reial Madrid, va acabar la seva trajectòria jugant a l’Inter de Milà i guanyant quatre scudetto seguits.
Figo ha anunciat que es retira del futbol de primer nivell aquesta temporada.

Podria semblar que el fet de ser el Personatge de la setmana es deu a que aquest jugador es retira del futbol. Però no. La raó de la seva presència en aquest post és que arran dels fitxatges que en la segona part de l’època galàctica Flotentimo Pérez està portant a terme, Figo ha declarat que "el preu que està pagant el Madrid és una vergonya".

Més enllà de l’encert d’aquestes declaracions, el molt Felipe (V) oblida que ell és una de les úniques persones al món que no poden fer declaracions al respecte. No les pot fer per què aquest esbirro de persona va acceptar marxar d’un club per quatre monedes més al seu compte corrent a raó de 10.000 milions de pessetes, una xifra que en la història del futbol només ha superat Zidane, Kaka i Cristiano Ronaldo, per cert tots del Madrid.

Figo segueix sent un Felipe (V) com sempre, un projecte de ser humà que no té ni ètica ni respecte i que a sobre pretén anar donant lliçons als demés. No seré jo qui digui el contrari del què ha dit el molt Felipe (VI) però és evident que per història, honradesa, credibilitat i ètica, Luis Felipe Madeira Caeiro no pot dir que el que paga el Madrid és vergonyós quan per ell va pagar 10.000 milions de pessetes.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Home, l'atac és una mica "ad hominem", no creus? El fet que per ell el Madrid també pagués grans quantitats no vol dir que no tingui el dret de dir que pagar la milionada aquella pel Cristiano Ronaldo és una barbaritat. Potser ell també pensava que els seus 10,000 milions eren una barbaritat. Però si és una barbaritat de la qual et pots aprofitar doncs perquè no. Aviam quan entendreu que la majoria de jugadors són jugadors professionals, i van allà on els paguin més. Normal. És com si tu treballessis en una empresa, i t'oferissin la mateixa posició en un altra empresa amb el doble de salari. L'individu racional va allà on li donin més. Les excepcions són jugadors que de veritat senten els colors perquè han mamat barça tota la vida. Però vaja, són una minoria, i una anomalia en el món del futbol actual. Queixar-se encara de Figo és absurd i infantilòide.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Home jo crec sincerament que el fet que per ell es pagués el que es va pagar l'invalida bastnat a l'hora de parlar sobre el tema i més en els termes que ho ha fet.
A més les clàusules de recessió només tenen efecte quan el jugador està conforme a executar-la, per tant Figo estava d'acord en què ell valia aquells 10.000 milions de pessetes.

I tampoc estic d'acord quan asimiles les empreses al futbol, el futbol per més professional que un sigui també és sentiment, cosa que en una empresa difícilment podria passar, i Figo, tot i que estava en el seu dret, s¡ho va saltar de mala manera.

I no em queixo de Figo, tansols intento exposar que crec que és un complet hipòcrita.

Andrew ha dit...

UN ORGULLO DEL MADRIDISMO !!!!
LUIS FIGO !!!

Un jugador que entre el bien y el mal, supo escoger el bien.