17 de maig de 2009

Personatge de la setmana: Alexander Rybak


Alexander Rybak va néixer a Minsk, Bielorússia, al 13 de maig de 1986, però es va criar a Noruega, país on la seva família es va traslladar quan ell tenia poc més de tres anys.

Rybak des dels cinc anys toca el violí, un instrument que l’ha catapultat cap al cim més alt de la cançó a Noruega i a mig Europa. A Noruega s’ha convertit en el primer violí de l’Orquestra jove més important del país a més que encapçala la llista de més venuts del país nòrdic, així com també a diversos països europeus.

L’última efemèride que ha aconseguit el jove noruec es va produir ahir mateix. Alexander va guanyar per golejada absoluta el Festival d’Eurovisió celebrat a Moscou, un festival en el qual la representant espanyola va quedar penúltima.

El fet que avui escrigui sobre aquest "personatge" no es deu simplement al fet a que hagi guanyat Eurovisió, ja que l’únic que modestament m’interessa d’aquest aparador del frikisme europeu és veure si Espanya se supera any rere any, com ha resultat aquest.
La raó de col·locar a Alexandre Rybak com a personatge de la setmana és que ha guanyat Eurovisió amb una cançó de folk modernitzada, i crec que això és molt important.

Rybak no ha guanyat el Festival amb la típica cançó estúpida, carrinclona i bleda, sinó que l’ha guanyat amb un gènere tradicional, el folk, canviant-n’hi la imatge i l’estètica fent-lo atractiu i modern. I crec que aquest és el màxim triomf.

Sovint en la societat súper moderna que vivim tendim a considerar allò "tradicional" com a antic, anacrònic, aberrant i que s’ha d’exterminar. Caure en aquest parany és fàcil, en canvi sortir-se’n no. Rybak amb la cançó guanyadora d’Eurovisió ha aconseguit fusionar allò tradicional amb la modernitat actual, i això no té preu.

Rybak marca el camí que s’ha de seguir per tornar a popularitzar tot allò tradicional de la nostra cultura. No és "antic" allò tradicional, sinó que simplement s’ha de modernitzar per fer-ho més popular.

En un país normal es podria deixar aquesta acció a la creativitat de l’artista del moment, però en un país ocupat com són els Països Catalans, són les institucions les que han d’agafar la iniciativa per tirar-ho endavant. La creació d’un univers cultural propi també passa per aquí i és vital que ho aconseguim.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo aquest post, totalment d'acord. A més surt guapet a la foto i tot.

Un que va encertar el resultat... ha dit...

No tens ni punyetera idea del què és Eurovisió, però bé imagino que tots els aspirants a periodistes han de tenir la facultat d'intentar parlar de tot sense que es noti si hi entenen o no.

Primer, val a dir que la cançó és molt bona i trenca amb l'estètica de cançó cutre o de "culos i tetas" tan estesa als últims Festivals.

En segon lloc, si mires el seu origen pots entendre els vots dels països de l'Est en un festival que s'ha convertit en Tongovisión, Estevisión, Frikivisión o Maricavisión.

Per últim, el país que realment està fent atractiu aquest Festival als últims temps és Grècia amb una mescla de bon ritme i una posada en escena espectacular.
Kalomira, Sakis Rouvas, Antique-Helena Paparizou així ho amparen.
La diferència amb Espanya és que països com aquests s'ho prenen amb seriositat i porten cantants que a Espanya equivaldrien a un estil mediàtic com Bisbal o Canto del Loco.

Però, l'esfera corrupta que envolta el Festival també desincentiva...

Anònim ha dit...

Sí, Grècia ha aportat molt bones coses al llarg de la història

Pere Sàbat ha dit...

Anonim1,

Gràcies per lo del post.
I sobre les fotos, sempre intento que la foto sigui bona, sempre i quan no tingui certa tírria a qui hi surti.

Un que....

Sobre Eurovisió només un tema. En sé tant com m'he pogut informar, i punt. Ja sé que hi ha grans intel.lectualitats en el tema (Urribarri...) però la veritat és que per l'únic que m'interessa el tema és per veure Espanya fer el ridicul.

Anònim 2,

Sí Grècia va aportar moltes coses, la democràcia per exemple.

Roger ha dit...

Cal afegir que la tradició violinista del centre i l'est d'Europa ha estat molt poderosa i, sens dubte, el mèrit de Rybak ha estat connectar entre un sentiment que podríem definir d'identitari per fer-lo modern.

D'altra banda no cal dir que la seva pròpia bellesa i elegància de ben segur han estat elements importants per al públic.