30 de novembre del 2008

Personatge de la setmana: Martine Aubry


Finalment el procés tortuós del PS per elegir la persona que ocuparà la secretaria general ha arribat al final, i ha resultat que serà Martine Aubry, que en el recompte ha vist augmentada la seva migrada avantatge sobre Ségolene Royal.

A mitja setmana el Consell Nacional del Partit Socialista va donar com a guanyadora Martine Aubry com a nova líder del PS. Aubry, filla de l’històric Jacques Delors complirà el seu somni d’esdevenir la primera dona que arriba a la sala de màquines del PS com a capitana.
Aubry però arriba a una sala de màquines on la meitat optaven per una altra capità. Aubry es troba un partit completament dividit i sense tenir clara quina ha de ser l’estratègia a seguir en els pròxims anys.
Aquest és el principal desafiament de la nova líder socialista, unir el partit perquè només d’aquesta manera es podrà fer realment una oposició realista, pragmàtica i ambiciosa.

Aquest procés segur que ha provocat, degut a la pèssima imatge que el PS ha donat als francesos, que algun dirigent s’hagi preguntat si és convenient que el PS mantingui aquest sistema tant transparent i democràtic a l’hora d’escollir els seus líders, ja que la democràcia interna està molt bé, però el que no pot ser és que el partit en surti afeblit quan n’hauria de sortir reforçat.
Aquesta reflexió té part de raó, ja que la democràcia interna és altament positiva, però només si es fa correctament. Si la lluita, el debat, és únicament un combat fratricida entre dues persones, doncs és evident que la població castigarà la formació ja que considerarà que el partit no serà capaç de donar resposta als problemes que els ciutadans pateixen. Ara bé, si el debat és d’idees, de projectes, és evident també que la ciutadania respondrà positivament envers aquesta discussió.
La democràcia interna és positiva, però s’ha de fer bé.

Aubry té per davant a més de la necessitat d’unir el partit, on l’haurà d’ajudar necessàriament Royal, la immensa tasca d’articular un discurs, una estratègia que pugui ser alternativa real al neoliberlisme de Sarkozy. Aubry té per davant la responsabilitat de donar respostes als francesos, i també a tot el moviment europeu de l’esquerra.
Aubry però també haurà de fer possible l’establiment d’una gran coalició per afrontar les eleccions presidencials del 2012amb suficients garanties d’èxit per poder desallotjar Sarkozy del palau Presidencial.

França durant anys ha estat un model a seguir juntament amb Alemanya, curiosament els partits socialdemòcrates han patit crisis profundes. Ara però amb Martine Aubry al capdavant haurà de plantejar com fer front als desafiaments que ens evoquen a repensar les polítiques que s’han estat duent a terme els últims anys, i que des del camp de l’esquerra i de la socialdemocràcia no es pot deixar orfe.

El futur de França passa en gran part per Martine Aubry, la dona indomable, la dona que encarna com ningú què és el socialisme francès, una dona austera però forta, una dona ferma i de conviccions.
Una dona que ha arribat a la secretaria general del PS culminant la història que el seu pare va iniciar. El camí del 2012 ja és més a prop.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Tindrà dos grans problemes, la divisió interna (la Royal no pararà de fer la guitza) i fer front a SuperSarko.

Si Aubry no aglutina el vot centrista de Bayrou, serà molt difícil que els socialistes arribin a la presidència. La Segolene era una candidata més ideal per poder dur a terme aquest traspàs de vots encara que significava renunciar als ideals i les essències del PSF.

3 exemples de com es pot dur a terme la democràcia interna:
- L'èxit demòcrata Obama - Hillary.
- El fracàs de partits com el PSOE amb el cas de Josep Borrell.
- La tercera opció, la pitjor de totes. Intentar fer veure que hi ha democràcia interna on no n'hi ha... PPC

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

El vot centrista haurà de decidir què li interessa més, unes polítiques com les de Sarkozy, o un nou projecte basat en la socialdemocracia.

La democràcia interna, com dic, o es fa bé o millor no fer-la.