28 de març de 2010

Personatge de la setmana: Johan Cruyff


El 25 d’abril no només és el dia de la derrota d’Almansa de 1707, el 25 d’abril també és el dia en què a Amsterdam, i uns llargs anys desprès, va néixer-hi Johan Cruyff.

La vida de Cryuff ha estat indiscutiblement associada a l’esfèrica, ja que ha estat aquesta qui ha permès que durant tants i tants anys l’inventor de la “gallina de piel” enamorés a generacions i generacions. Cruyff ha estat el primer jugador en guanyar tres pilotes d’or, una tasca que per exemple ni Ronaldinho ha aconseguit. Cruyff ha guanyat quatre Copes d’Europa, tres com a jugador de l’Ajax i una com a tècnic del Barça, la mítica de Wembley 1992. Cruyff en definitiva, tal i com ho va reconèixer la FIFA, ha estat el millor europeu de tots els temps i un dels quatre millors jugadors del món juntament amb Pele, Maradona, Di Stefano, una tria dels quals tots menys Pele van ser jugadors del Barça, per més que l’últim el van robar. I cal esmentar també que l’astre holandès és des del passat novembre el seleccionador nacional de futbol.

Cryuff però, des d’aquesta setmana és una cosa més. Des d’aquesta setmana Johan Cryuff és President d’honor del Futbol Club Barcelona.

Cryuff va arribar al Barça per fer-se càrrec de l’equip l’any 1988, i és a partir d’aquell any quan el Barça evoluciona al què és avui dia. Fins aquell any el Barça era un gran club més que per els seu triomfs esportius per la seva repercussió social. El Barça era un equip que tot i guanyar títols ho feia de manera esporàdica tant en els campionats estatals com en els europeus. A més a més, el Barça patia una malaltia que avui encara pateixen la majoria dels equips, la de no tenir un patró clar de joc. Fins al 1988 cada entrenador imprimia el seu estil particular i quan aquest canviava es mutava d’estil i sant tornem-hi. És a partir de l’arribada de Cruyff que el Barça es fa admirador del futbol total, del futbol de toc, de l’estètica, de la filosofia del no n’hi ha prou en guanyar sinó que a més s’ha de jugar meravellosament bé.

És a partir de l’arribada de Cruyff que el Barça es converteix en una màquina de guanyar i tot i que han passat diversos tècnics per la banqueta del Coliseu blaugrana, tots han seguit practicant aquella filosofia de futbol importada per l’holandès volador. Robson, Van Gaal, Serra Ferrer, Reixach, Antic, Rijkaard i Guardiola, tots absolutament tots –amb les seves variants- han seguit l’estil de joc que va catapultar el Dream Team al capdamunt de la història mundial, no només per el que guanyava sinó per el com.
El Barça és un abans i un desprès a partir de 1988. I ho és perquè ha estat qui ha dominat el futbol en aquestes dècades. A nivell de títols i de manera de jugar, ha estat el Barça qui ha portat la batuta de l’esport rei. I en gran part això és gràcies a Cruyff.

Johan pot caure més bé o més malament. Es pot ser cruyffista o no. Pot haver agradat més o menys aquesta decisió. El que no és discutible és que sense Cruyff el Barça d’avui seria diferent. Cruyff ha fet gran el Barça, i ell s’ha fet també gran amb el club. Els grans clubs premien les seves figures més grans amb el reconeixement que es mereixen, i el Barça no podia ser diferent.

Cruyff es mereix ser President d’honor del Barça, per tot el què ha significat la seva estada en el club.

Cap comentari: