7 de febrer del 2010

Personatge de la setmana: Jordi Ausàs


Aquesta setmana uns dels focus mediàtics centrals ha estat l’aprovació per part del Govern de la Generalitat del projecte de llei sobre la reorganització territorial de Catalunya, un projecte que permetrà passar del model espanyol de les províncies a un nou model, català, de vegueries.

Aquest projecte és una iniciativa bàsica pel moviment catalanista ja que respon a una de les reivindicacions històriques del seu ADN. Amb la llei de Vegueries el catalanisme suma un triomf, un èxit. I això és inapel·lable. És per aquest motiu que sobten les crítiques absurdes de certs partits “catalanistes” quan diuen que com que hi ha crisi, ara la llei no toca. Quina diferència amb la primeria dels 80, quan tot i que l’atur superava el 20% el govern de CiU tirava endavant TVC. Abans tocava i ara no? Com és això? Serà potser perquè als 80 governaven ells i ara no? O potser és perquè tot i pretesos viratges pseudo-sobiranistes la CiU d’avui és menys ambiciosa que la de Pujol, Roca i Trias de Bes?

Alguns podran dir que la llei no és tal i com haguessin volgut. Sí, és evident, però cal tenir en compte una cosa molt important. En un govern de coalició s’han d’arribar a acords, i per arribar a acords s’ha de negociar. Al Govern ni PSC-PSOE ni ICV volien la llei de vegueries, i molt menys la vegueria Penedès. Doncs bé, desprès de negociar no només el Govern ha tirat endavant la llei de Vegueries, sinó que a més ha deixat la porta oberta de bat a bat a la vegueria Penedès. Que s’ha aprovat la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Sí, això és la negociació.
Però el més important és que el Govern tira endavant la llei de Vegueries i que la del Penedès té exactament les mateixes opcions de ser-ne com, per exemple, la dels Pirineus-Aran.

I qui ha tirat aquesta llei endavant han estat dues persones d’Esquerra. Joan Puigcercós i Jordi Ausàs. Es podrà dir que el resultat final no ha escoltat el clam del Penedès a ser vegueria, es podrà dir i no s’enganyarà a ningú. Però el que no es podrà dir mai és que Esquerra s’hagi plegat davant de ningú. Esquerra ha aconseguit tirar endavant una llei de país, de nació, d’estat. Pensar com haurà de ser l’organització territorial del país és pensar en visió d’estat, i això és el que ha fet Esquerra des del Govern. Que s’hagués pogut fer diferent? Sempre es pot fer diferent, però això pertany al camp de la ciència ficció. El que compta avui és que el catalanisme ha complert un dels seus objectius, arrencar les províncies espanyoles i apostar per l’organització pròpia amb les vegueries.

És per aquest motiu que el personatge de la setmana d’avui és el conseller Jordi Ausàs, perquè tot i no complir amb la voluntat del Penedès ni de la gent d’Esquerra al territori, ha tirat endavant una llei de país. Una llei d’estat.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Hace dos días, leí un artículo sobre las veguerías que debería hacernos reflexionar.
El alcalde de Sort (nacionalista él) comentaba que lo que le interesa al Pirineo no es una veguería sino una carretera.
Sinceridad rural.

Eduard ha dit...

Home, Andrew, això és una mica demagògic, recorda el discurs de Ciutadans quan diuen que a la gent del carrer no li interessa la política sinó que li resolguin els problemes. Com si això no fos política. Les Vegueries, si es fan bé, poden servir per distribuir millor els recursos en el territori i, entre altres coses, fer-hi carreteres.