6 d’abril del 2011

El Japó Com Exemple


El Japó està vivint des de fa unes setmanes un dels moments més tràgics i difícils de les últimes dècades. Al tsunami devastador que ha arrasat centenars de pobles s’hi ha afegit la problemàtica de les fuites nuclears que no només posa en perill la població nipona sinó que ha comportat un augment, quasi paranoic, a tota la comunitat internacional que ha començat a qüestionar la seva aposta per les nuclears.

Més enllà de la situació i del debat sobre la idoneïtat de continuar amb l’energia nuclear, un dels factors més sorprenents d’aquests dies, al meu entendre, ha estat les constants mostres de penediment i de demanar perdó dels líders japonesos i dels gestors de la central nuclear de Fukushima.

Evidentment és una qüestió cultural, però veure a tot un primer ministre fer reverències als desplaçats que s’amunteguen en poliesportius, és una imatge que sorprèn i que, perquè no dir-ho, fa sentir certa enveja. Algú s’imagina, per exemple, a un president de la Generalitat Valenciana demanant perdó per suposats actes de corrupció? Algú s’imagina el president de, per exemple, la Caixa demanar perdó pels accidents de les autopistes? No, realment és impossible.

Vivim en una societat on demanar perdó i acceptar les responsabilitats dels actes que un comet és un fet poc habitual. Potser seria hora que aprenguéssim ni que fos una mica de com es comporten els líders del Japó i augmentar d’aquesta manera el prestigi d’una classe política que està pels terres.

Tots hi sortiríem guanyant.

article publicat al 3 de vuit