30 de gener del 2008

Estat per fer Nació o Nació per fer Estat?


Des de diferents perspectives del catalanisme polític hi ha posicionaments contraposats en relació a la dicotomia sobre si primer va la construcció nacional o va primer la consecució de l'estat propi.


Podríem parlar molt sobre com voldríem que fos. Podríem dir que si s'és nació s'ha de ser Estat, però al dir-ho ens estaríem enganyant. A Europa hi ha moltes nacions que no en són d'estat. A Europa, ara, moltes d'aquestes nacions s'estan despertant i comencen a reclamar, democràticament, el seu dret a construir un estat propi com per exemple Escòcia, Flandes.... aquests països lluiten per constituir el seu propi color al mapa d'Europa.


Des de Catalunya aquest procés es mira des de formes diferents. D'una banda una part del catalanisme, advoca per seguir construint nació. Construir nació abans d'estat. Durant 27 anys s'ha seguit aquesta opció. Una opció que basada en el peix al cove tan sols ha estat capaç (tot i així cal treure's el barret) d'aconseguir unes quantes fites com podrien ser TV3 o els Mossos, bàsiques per la construcció de nació. Sense televisió pública pròpia i sense policia pròpia el procés cap a la construcció nacional és més complicat. Ara bé, aquest model, el de peix al cove, és el que ens ha donat dos Estatuts d'Autonomia el primer dels quals Espanya ni ens el va deixar d'acabar de desenvolupar i el segon és tan limitat que dos mesos desprès d'aprovar-lo ja va deixar clar que estava desfasat. Construir nació abans d'estat és molt bonic, ideal. Seria genial no haver de preocupar-se sobre si em de ser estat o no, si independentment de ser-ho poguéssim crear nació. Però això, igual que el federalisme, només pot succeir, i tenir èxit, en el conte d'Alicia al país de les Meravelles.

Per crear nació és necessari crear cohesió nacional, i aquesta va lligada a la cohesió social. No tindrem nació si no tenim país. I el país, el fer país, és fer hospitals, escoles, jutjats, carreteres, és tenir un aeroport intercontinental, és tenir un port capdavanter, és tenir unes pensions dignes, és oferir ajudes als joves.... i això s'aconsegueix amb recursos. I ara, Catalunya no té aquests recursos. Per més que ens esforcem a construir nació si no podem oferir un país no tindrem nació que valgui. Produïm molts recursos però degut a l'escandalós dèficit fiscal que patim, no podem invertir-los en benefici del país, de la gent.

Construir nació és necessari, sí, però no com a únic punt de lluita, perquè sense recursos no podrem fer-ho.


L'altre punt de vista és el que defensa la consecució d'un Estat propi abans de construir nació. La gran majoria de nacions s'han creat a partir de tenir estat. Era nació Estats Units abans de la independència? No, però ara segurament és la nació més important del món. Segurament hi haurà algú que dirà "per ser com Estats Units prefereixo no ser res", bé tot és respectable, però cal tenir clar que ningú decideix pels Estats Units sobre quina política econòmica ha de seguir, quines polítiques socials oferir o quina política exterior desenvolupar. A nosaltres ens ho dicten tot. Ens dicten el model de finançament, ens imposen els xecs, ens inclouen amb pactes Internacionals com el de les Açores, ens fan còmplices de guerres il·legals, ens neguen drets, ens neguen l'oficialitat de la llengua, ens retallen l'autonomia, ens espolien... A Escòcia on el debat sobre l'estat propi ha aflorat de manera molt important en els últims anys, es pregunten sinó els hi sortiria més a compte tenir un estat propi que no un Parlament regional que només pot decidir sobre si és fuma o no als llocs públics. El nostre Parlament no serveix ni per això. El nostre serveix per desenvolupar les lleis que pacten al Congrés dels Diputats i quatre competències més.

Construir nació és important, però no ens en sortirem si no tenim un estat al darrera que aguanti aquesta nació.

Primer estat o nació, aquesta és la qüestió.


5 comentaris:

Albrock ha dit...

L'estat pot ajudar, però ni molt menys construeix una nació. A Estats Units sempre hi hagut un sentiment de pertanyensa (o com es digui), amb estat darrera o no. De fet, com menys estat millor, perxò vam lluitar x la independència. L'obsessió catalana aquesta de convertir l'estat i el govern com a instrument principal per a construir una nació és ridícula. No per donar ajuts o per construir pisos gratis o altres parides comunistes per l'estil s'aconseguirà "fer país". Construir la nació ha de sortir de la gent, de la cultura i dels valors que la societat hauria de compartir; si aquest no és el cas, per molta parida comunista/paternalista faci l'estat, no hi haurà cap construcció nacional. La majoria de la gent, i sobretot la gent que vol aquestes ajudes no té ni idea qui'ls hi dóna, si la Generalitat o el Gobierno de España. La majoria dónen les gràcies a Zapatero i tant tranquils.

Com pots haver gratament observat, no he parlat de les primàries... ja pots imaginar-te perquè.

Lídia Pelejà ha dit...

Pere,

bufff. tot això és una palla mental. és molt complicat. Però vaja, el que està clar és que, després d'aconseguir un Estat Català, no es culminarà la nació plena. encara haurem de tenir Omniums, Plataformes per la Llengua, PUCs, etc... l'Estat pot ajudar perquè tenir una estructura com aquesta és crucial, però amb això no està pas tot guanyat.


Bona reflexió!

Anònim ha dit...

Jo ho tinc clar. Primer, sentiment nacional d'una gran part de la població (superior a majoria absoluta si s'escau) i després, creació d'un Estat.
Si segueixes la tònica contrària, es comet el mateix error que Espanya, una part de la població reaccionària i contrària que no acceptarà mai la teva legitimitat perquè no s'hi senten representats.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
No dic que simplement amb l'estat n'hi hagui prou. Dic que primer s'ha de tenir estat per poder construir (de manera plena i eficient) la nació.
Per cert, els amenricans la Guerra de la Independència la van iniciar per "calés" no perquè se sentissin diferents dels anglesos.

No sé perquè no vols parlar de les primàries de Florida... potser perquè ha guanyat el McCain?

Lídia,
Tens tota la raó, desprès d'aconseguir l'estat català encara quedarà molta, molta feina per fer. I si, les PUC, Òmnium, SiP... seran necessaries, perquè qualsevol nació necessita una societat civil forta, i sens dubte Catalunya també.

Gràcies per comentar una vegada més.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Evidenment l'arribada d'un estat propi serà perquè la majoria de la població hi estarà a favor. Una gran majoria social per la llibertat.
Sense això mai serà possible.