5 de novembre de 2009

Desprès del Pretòria; Canviar el Sistema


Des de fa setmanes que per tots els cantons ens ataca com un exèrcit ben planificat i estructurat tota una allau de notícies odioses en quan a casos de corrupció urbanística, ara però amplificats per el fet de veure’ls al costat de casa. Les notícies relacionades amb la trama de corrupció a Santa Coloma de Gramanet i amb les detencions de l’alcalde socialista i de gent dels Govern de Jordi Pujol a la Generalitat posen de manifest de què potser no tot rutlla com hauria de rutllar.

Davant d’aquests casos hi ha diverses actituds a prendre. La primera, la més primària, és la que han pres els responsables del PSC i CiU, que han iniciat una guerra estúpida i lamentable que consisteix en veure qui és el més brut i el més condescendent amb els imputats del seu partit. El partit de ping-pong que estan jugant els Icetes, Zaragozas i els Puigs, Pujols i Mas… és d’una baixesa moral i d’una inutilitat flagrant. Els mateixos que diuen que els ciutadans estan allunyant-se de la política són precisament els que més treballen perquè així sigui. Lamentable vaja.
Una altra manera de veure el tema és apostant clarament perquè la justícia faci el que ha de fer, és a dir, investigar fins al final i si finalment es confirmen els fets per els quals han estat acusats que se’ls condemni severament.

Hi ha qui davant d’aquests fets tan escabrosos n’ha intentat treure profit tot llençant-se a glorificar que cal una gran reforma del sistema i que tot està podrit. Realment caldria que es posessin els coses al seu lloc. Primer, cal fer una reforma del sistema, sí, però afirmar que tot està podrit és d’una irresponsabilitat brutal alhora d’una absoluta falta a la veritat, ja que, per sort, no tota la gent que es dedica i participa de la política perverteix el seu ús com l’alcalde socialista de Santa Coloma. Tirar brossa sobre el fet polític no crec que sigui l’opció intel·ligent per tornar a recuperar la confiança amb la gent, i tampoc crec que sigui bo intentar erigir-se com a únic regenerador possible de la política catalana, i menys quan hi ha casos de transfuguisme disfressat, però transfuguisme al cap i a la fi.

Cal reformar el sistema? Sí, cal apropar la política a la gent, i per això és tant important la reforma de la Llei Electoral, una llei pendent des de fa 30 anys per culpa de les disputes –una vegada més- entre PSC i CiU sobre els guanys d’uns i altres. Ara que comença la comissió redactora de la llei al Parlament, caldria demanar als partits que no la bloquegin més. Aquesta reforma hauria d’avançar cap a la creació de circumscripcions electorals més petites i properes al ciutadà, per exemple amb les 8 Vegueries. I per altra banda amb un sistema desbloquejat de les llistes electorals que permeti a la població escollir les seves preferències a les llistes dels partits. Cal una reforma, i els més interessats per dur aquesta feina són els partits mateixos.

Per altra banda, cal que tot el sistema es corregeixi i reformi. Cal que la Sindicatura de Comptes tingui més competències per controlar els comptes del partits polítics. Cal limitar la despesa electoral. Cal també reformar el finançament de les Fundacions del partits, per evitar que aquestes rebin donacions anònimes tipus Palau-CatDem/Trais-Fragas. Cal en definitiva que s’imposi la transparència als comptes de partits i fundacions.
I en quant a temes com els Pretòria, cal que l’Oficina Anti-Frau pugui actuar amb llibertat política per inspeccionar i fiscalitzar tot allò que cregui convenient de les institucions.

El sistema s’ha de reformar i ha d’avançar en quant a transparència i proximitat. I per això cal que es reformi el finançament dels partits i s’elabori una nova llei electoral. Amb això no es resol el problema de la desafecció i la desconfiança, però és un inici per on començar.

I cal començar.

3 comentaris:

Eduard ha dit...

A mi el que potser em dol més és que hagi hagut de venir el Garzón a destapar tot el tema. Que ningú, des del propi país, hagi estat capaç d'estirar la manta, és potser el símptoma més greu que no anem bé. I costarà molt, però molt, que la gent torni a confiar en els polítics. Estic d'acord que s'han de fer canvis en el sistema electoral, però també hauria d'haver-hi un relleu en els quadres dirigents dels partits, per donar pas a cares noves, menys desgastades per tot plegat. I ara mateix no sembla que hi hagi gaire gent disposada a abandonar la poltrona. En cap partit. Això va per llarg.

Albrock ha dit...

No n'hi ha per tant. Ha estat tot plegat un cas explotat pels mitjans i pel sempre narcissista Garzón. No oblidem tampoc que encara no hi ha cap sentència, ni s'ha provat res... Però, sí, tothom ara convençut que calen no sé quantes reformes i mil-i-una regeneracions...

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Estic d'acord amb tu, les reformes al sistema per si sol no faran tornar la confiança en els partits, però tot ajuda. En quant als canvis de lideratge, la prova del cotó serà en les properes eleccions on TOTS s'hi juguen molt més que el resultat.

Àlex,

Regeneracions en calen més enllà que s'hagi trobat aquesta corrupció sociovergent.
Una de les possibles seria l'implementació de primàries per l'elecció dels líders del partits.