19 d’octubre del 2010

El Perquè de la Porra


Quan falten quaranta dies per les eleccions catalanes, les enquestes electorals cada cop centraran més l’atenció, tant dels partits i candidats com també de tot el circ mediatic que envolta la competició per les urnes. Unes enquestes que es podran publicar fins pocs dies abans de la cita electoral, una barrera però, que fa quatre anys ja es va encarregar El Periódico de burlar. Veurem què faran els mitjans aquest any.

A part de les enquestes el que també es converteix en esport popular, són les porres electorals. Qui més qui menys en fa. Hi ha qui hi juga per passar el temps, hi ha qui simplement ho fa per compromís o fins i tot algú intenta pensar de manera raonada quin número posa a cada formatget.

Abans de seguir cal reconèixer una cosa: m’agrada molt fer porres. No sé massa quin és el motiu, ja que rarament l’encerto, per tant no té res a veure amb una certa creixença de l’ego personal. Amb tot però, m’agrada. I evidentment, per les eleccions catalanes tinc la meva porra.

Els resultats es poden veure a la imatge i són els següents: CIU 59 diputats; PSC-PSOE 30; ESQUERA 14; PP 14; ICV 10; C’S 3; SI 3; PXC 2.

Bé, aquesta és la predicció, agosarada com tota predicció, a quaranta dies de les eleccions. I la veritat és que aquest cop he intentat pensar abans de posar els números.

CIU 59. Convergència guanyarà les eleccions però crec que estarà lluny de la majoria absoluta. CIU té l’electorat més mobilitzat i segur que el sabrà mantenir actiu fins el 28-N. Ara bé, el seu creixement es deu a les fugues que arreplega d’altres partits i aquestes són les que poden fallar-li al final. El fet de què ningú, a part de Montilla, discuteixi que Mas guanyarà les eleccions i que aquesta sensació s’hagi imposat de manera clara a la ciutadania, pot resultar finalment que possibles votants de CIU decideixin apostar per les opcions de partida o, i potser caldria dir sobretot, per la Solidaritat Catalana de Laporta.

PSC 30. El PSC-PSOE s’ha vist obligat a fer un pas més que al 2006. Si en aquelles eleccions ja van deixar clar que el seu objectiu era buscar l’elector de l’àrea metropolitana, ara amb l’elecció de Corbacho de número tres demostra que aquesta voluntat és més gran que mai. Saben que és l’única manera que tenen de recuperar part del terreny perdut desprès de set anys al govern en què s’han vist obligats a cavalcar primer amb l’Estatut i desprès amb la crisi econòmica, dos temes incomodes ja que el primer no formava part de la seva agenda, i el segon ha castigat de manera més evident les seves bases que no les del seu principal rival.

Esquerra 14. Catastrofista? No, crec que no. Desprès de passar-se una legislatura on la desavinença interna ha sigut el pa de cada dia, i on els avenços aconseguits des del govern no s’han rendibilitzat, crec, i tan de bo m’equivoqui, que Esquerra patirà una davallada considerable. I sincerament, és molt injust. Injust perquè s’han fet actuacions d’una valentia més que considerable. La llei del cinema, la d’acollida, la de serveis socials... tot un paquet de mesures que quedaran engolides per la demagògia i l’oportunisme adolescent d’uns i per la falta de lideratge, de discurs i de relat dels altres.

PP 14. Descens d’un diputat per l’espanyolisme majoritari del Parlament. El PP té una bossa molt fidel de votants que depenen de l’abstenció que es registri li permetrà arribar als 16 o baixar fins als 14 o 13. L’aposta per centrar el debat en mesures extremistes en immigració li pot reportar un augment de vots, tot i així, el PP continua plenament estigmatitzat a Catalunya i per tant, crec, que aquest possible augment quedaria més limitat.

ICV 10. Pagarà els plats trencats per Saura al govern. Les constants polèmiques de Saura i cert cansament envers el tripartit poden fer baixar ICV. O així ho entenc. A més, cal considerar que, juntament amb Esquerra, ICV és el partit que pateix més amb l’abstenció degut a l’alt grau d’exigència del seu electorat i al fet que és majoritàriament jove.

C’s 3. Repetirà presència. Gran mèrit d’Albert Rivera que, en cas de repetir, es podrà adjudicar sense cap problema i amb tota justícia aquest triomf. Perquè repetir per ells és una gran victòria. Desprès de superar una escissió, desprès de veure com UPYD s’implantava a Catalunya amb un ex-dipiutat del partit i desprès de què només ell hagi acabat la legislatura en el grup de Ciutadans seria un èxit que el partit anticatalà tornés a tenir presència a la cambra catalana.

SI 3 i PXC 2. Solidaritat tindrà la seva oportunitat per entrar. L’independentisme en busca de l’èpica perduda serà més solidari que reagrupat, i més desprès de tota la polèmica de l’Assemblea de compromissaris. Laporta podrà, amb el victimisme, agrupar i cohesionar la seva massa crítica.
La diferència d’aquesta porra és que dono a Plataforma per Catalunya 2 diputats. Aquest fet es deu a que considero que és possible, a partir de les enquestes, que aconsegueixi representació. Que entre un 0.8 i un 1% dels enquestats reconeguin que votaran a Plataforma ja és un gran èxit, ja que els partits ultres normalment obtenen una penalització a les enquestes per culpa del vot ocult. Amb això em baso per atorgar-li 2 diputats.

El nombre exacte és, com no, una mica aleatori, i per tant ja sé de partida que no n’endevinaré cap ni un. Però crec que les tendències sí que poden anar per aquest camí.
Però després de tot, cal recordar que, això, només és una porra i que demà tot pot canviar…

4 comentaris:

Andrew ha dit...

Hola Pere!!!
En primer lloc, m'alegro de tornar a passar per aquest bloc i veure que tot et va la mar de bé. Espero que estiguis feliç inmers de ple en el teu somni de ser periodista.

Parlant de porres electorals, aquí va la meva:

- CiU 62
Estaran molt a prop de la majoria absoluta. Mantenen una tendència a l'alça constant durant l'últim any. El debat ja no serà si guanyaran o no sinó saber amb qui pactaran.

- PSC 29
Et dono tota la raó. Amb Corbacho, busquen el seu vot fidel de l'àrea metropolitana. Saben que és l'única esperança que tenen per obtenir un resultat decent. Tot i que PP (Badalona) i CiU (Bcn ciutat) cada cop estan penetrant amb més força en aquest territori.

- PPC 14
Has comès un petit error. El PPC actualment en té 14 i no 15 diputats. Tenia 15 al 2003 amb Piqué i al 2006, en van baixar un.
Crec que repetiran el resultat de 2006, o fins i tot podrien pujar-ne un o dos ja que l'abstenció normalment els sol beneficiar. Sincerament, un resultat d'aprovat, però que els hauria de saber a poc després de tot el que ha caigut i plogut al país en els últims quatre anys.

- ERC 12
La gran davallada, cataclisme electoral. L'independentisme està desenganyat amb vosaltres i percep que votar-vos a vosaltres és com donar alhora un xec en blanc a Montilla.
Els independentistes s'han dispersat, pel desengany del tripartit, cap a altres formacions com SI, Rcat o CUP.

- ICV 9
Tornaran al lloc on els hi correspon. La gestió del Saura a Interior (gran jugada mestra que va fer el Ridao) els impedirà rentabilitzar la seva feina (si se'n pot dir així) al Govern.

Andrew ha dit...

Després dels partits grans, passo a parlar-ne dels petits...

- C's 3-4
Et torno a donar la raó. Després dels problemes que han viscut, repetir la xifra de 3 diputats seria tot un èxit pel partit monotema. (Alguna enquesta he vist que fins i tot els hi donava 4) La campanya del Rivera serà sonada. A més, ara disposa de més plataformes que al 2006 per fer-se sentir com Veo7 o Intereconomía.

- SI 0-2
Pel que he llegit, sembla ser que l'Hèctor tindria encara més opcions de sortir escollit que el mateix Laporta. Des de la distància abismal que ens separa, crec que l'entrada de López Bofill seria molt bona pel Parlament ja que necessita de persones del seu perfil: acadèmic, desacomplexat, inquiet i que doni molta canya.

Del Laporta, m'estalviaré comentaris perquè ja saps el que en penso. No penso justificar la meva opinió al igual que va fer ell amb 80 milions d'euros. (sempre i quan creient-nos al peu de la lletra l'auditoria KPMG).

- Reagrupaments, Nebrera, etc. dubto que arribin al 3% dels vots.
El que em desconcerta una mica és l'Anglada. En principi, PxC no entra segons cap enquesta, però mai se sap com pot evolucionar o per on pot transcórrer la campanya.

En fi, això és tot per la meva part. Ja sé que la porra no suma 135 escons en total, però més o menys, així és com veig el panorama.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Hola Pere. es el primer cop que escric al teu bloc, i espero que no t'importi que ho segueixi fent.
La meva Porra coincideix bastant no amb la teva sinó amb la del Andrew, encara que jo crec que CIU s'acostarà als 64 escons.
i SCI en traurà de 0-3 els tres per Barcelona. i tot i que L’Héctor no em desagrada no crec que surti per Tarragona.
en quant a ERC us quedareu en 12-13 escons que son els que sempre havíeu tingut tret de les dos darreres legislatures que veu créixer a costa de CIU, i que si haguéssiu sabut llegir el missatge (pacte catalanista en lloc de pacte de esquerres) ara estaríeu en condicions de lluitar per la presidència de la Generalitat i no per lluitar per no desaparèixer.
vinga una abraçada.

PD. Tens facebook??

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Ben retrobat! Periodisme va tot molt bé. Espero que dret vagi igual de bé ;)

En quant a la teva porra. Estic d'acord amb la tendència, crec que en això hi ha certa unanimitat arreu. Amb tot, crec que realment el joc d'aquestes eleccions és qui serà tercera força política, i per tant, cap on es condicionarà el govern: espanyolisme o independentisme. I ara per ara no tinc massa clar què pot passar.
I també em reafirmo amb la idea de què PXC entra al Parlament.

Bé, seguim parlant!

Salut!

Quim,

Com he dit amb l'Andreu, en quant a tendències tots estem en línies generals d'acord.

Ara bé amb l'anàlisi del perquè dels resultats en les enquestes d'Esquerra no hi estic en absolut d'acord.

Sincerament no veig per enlloc la màxima de què pactant amb CIU el 2003 i el 2006 ara Esquerra estès en una millor posició. Sincerament, no ho veig. I no em val allò de "heu fet president a un espanyol", perquè és massa simple i reduccionista.

Encantat de comptar amb els teus comentaris al bloc. Benvingut!