Queda un mes per les eleccions, i com diu el tòpic, ja es nota en l’aire. Queden doncs menys de 30 dies perquè es resolgui la incògnita de qui s’asseurà al Parlament i dirigirà el país durant els pròxims quatre anys.
Un dels debats que ha entrat durant els últims dies a la campanya, ha estat els anomenats “Ni-Ni’s”, els joves que ni estudien ni treballen. La polèmica ha sortit gràcies al pla d’ajudes que el govern ha aprovat aquesta última setmana.
No sé si els dirigents del PSC han pensat realment la introducció d’aquest tema en la campanya, però no deixa de ser curiós que justament quan s’anuncia el pla d’ajuts per aquest col·lectiu de joves, el mateix PSC iniciï la campanya “Ni independentista, Ni de dretes” i firmat com a “President Montilla”. No sé si és la millor estratègia presentar a un candidat que al mateix temps, encara, és President com un simple Ni-Ni.
El PSC es presenta com el partit Ni-Ni, i això és significatiu. Els socialistes per identificar-se neguen als altres. Per establir el què són, necessiten menysprear als que no pensen com ells. No han fet una campanya dient, per exemple, “Federalistes utòpics i de centre-esquerra transformista liberal”, no, han preferit negar els trets bàsics de Convergència i d’Esquerra per poder afirmar-se ells. Establir el seu marc de joc, tan ideològic com de possibles pactes, a partir de contraposar-se als altres. Amb aquesta campanya el PSC no està dient què pretén fer, quin és el seu projecte o quines propostes tenen, només diuen que no són independentistes ni de dretes. Molt bé, però què són llavors? Liberals progressistes? De centre? D’extrema esquerra? Federalistes, autonomistes? Recentralitzadors? No se sap. Només se sap que són Ni-Ni’s.
Les campanyes socialistes s’havien caracteritzat últimament per estar centrades en el rebuig frontal a les idees del Partit Popular. Ara en canvi es centren en contraposar-se, no a la dreta cavernícola, sinó a l’independentisme i a les forces de centre-dreta com CiU. Sincerament, costa d’entendre aquest canvi d’adversari.
Ja van avisar quan van canviar l’equip de campanya. Una nova generació, deien. Sí, la generació Ni-Ni.
Un dels debats que ha entrat durant els últims dies a la campanya, ha estat els anomenats “Ni-Ni’s”, els joves que ni estudien ni treballen. La polèmica ha sortit gràcies al pla d’ajudes que el govern ha aprovat aquesta última setmana.
No sé si els dirigents del PSC han pensat realment la introducció d’aquest tema en la campanya, però no deixa de ser curiós que justament quan s’anuncia el pla d’ajuts per aquest col·lectiu de joves, el mateix PSC iniciï la campanya “Ni independentista, Ni de dretes” i firmat com a “President Montilla”. No sé si és la millor estratègia presentar a un candidat que al mateix temps, encara, és President com un simple Ni-Ni.
El PSC es presenta com el partit Ni-Ni, i això és significatiu. Els socialistes per identificar-se neguen als altres. Per establir el què són, necessiten menysprear als que no pensen com ells. No han fet una campanya dient, per exemple, “Federalistes utòpics i de centre-esquerra transformista liberal”, no, han preferit negar els trets bàsics de Convergència i d’Esquerra per poder afirmar-se ells. Establir el seu marc de joc, tan ideològic com de possibles pactes, a partir de contraposar-se als altres. Amb aquesta campanya el PSC no està dient què pretén fer, quin és el seu projecte o quines propostes tenen, només diuen que no són independentistes ni de dretes. Molt bé, però què són llavors? Liberals progressistes? De centre? D’extrema esquerra? Federalistes, autonomistes? Recentralitzadors? No se sap. Només se sap que són Ni-Ni’s.
Les campanyes socialistes s’havien caracteritzat últimament per estar centrades en el rebuig frontal a les idees del Partit Popular. Ara en canvi es centren en contraposar-se, no a la dreta cavernícola, sinó a l’independentisme i a les forces de centre-dreta com CiU. Sincerament, costa d’entendre aquest canvi d’adversari.
Ja van avisar quan van canviar l’equip de campanya. Una nova generació, deien. Sí, la generació Ni-Ni.
Entrades
2 comentaris:
Pere,
Davant del desagraïment del PSC per l’ajut de crossa que ha tingut durant 7 anys, ara es despenja menyspreant el pacte, i dient que rebutja un pacte amb els independentistes, que fins ara li han donat suport, i que no repetira el tripartit. Això només indica dues coses, que el tripartit no sumarà ni de bon tros i per això es vol desmarcar i fer veure que el pes del govern l’ha dut el PSC i els altres han estat purs comparses. I la segona que si el PSC no suma amb ERC i ICV Montilla no serà president, perquè no podrà sumar amb ningú mes.
I a tot això, ERC que farà?? Si com sembla ERC es fot la patacada i passa a 12-13 diputats, quina reflexió faran??. Farà neteja dels dirigents?, es refondrà de nou ERC o no passarà absolutament res de res??.
En quant a CIU, si guanyem les eleccions , nosaltres aspirem a poder obtenir una majoria suficient per poder governar sols, sense lligams de cap tipus, i governarem amb pactes puntuals amb la resta de forces polítiques. I una cosa quedarà clara, tots els consellers de la Generalitat seran catalanistes, no n’hi hauran consellers del PSC ni per descomptat del PP.
Quim,
Caldria establir qui menysprea a qui. Si el PSC diu que no repetirà el pacte d'esquerres, no és perquè s'hagi il.luminat de cop, és perquè Esquerra ha dit que només pactarà amb qui proposi un referèndum per la independència, i ells com que no hi creuen, diuen que no hi pactaran. Perfecte.
Sobre els resultats electorals... doncs bé ja es veurà però en tot cas, el futur d'Esquerra el decidiran els 10.000 militants del partit amb sufragi universal, cosa que no fa cap altre partit.
I sobre CIU doncs ja veurem què farà...
Publica un comentari a l'entrada