1 de juny de 2009

El jou, les fletxes i la Chacón


Que la democràcia espanyola és deficient és un tema llargament debatut i cada cop compta amb més defensors que veient com l’estat, suposadament, de dret pren decisions de manera arbitraria carregant de desigualtats el sistema democràtic present a l’estat espanyol diuen prou. Les desigualtats s’expressen per exemple amb les diferències de com són tractats diversos partits envers les convocatòries electorals. Resulta xocant com el "ministerio de justicia" o el "del interior" fan mans i mànigues fent lleis -de partits- per tal d’impedir a l’esquerra abertzale participar en eleccions i en canvi deixen participar com qui res a Falange Española y de las JONS amb anuncis a la televisió i tot.

La democràcia a l’estat, doncs, no és una cosa que en diguéssim ben arrelada.
Més enllà de prohibicions i il.legalitzacions de partits, una de les deficiències més notòries del Regne d’Espanya és la seva negativa a acceptar el seu passat. Durant la legislatura passada es va intentar acabar amb aquest oblit elaborat pels vencedors de la Guerra espanyola, però l’intent va quedar amb fracàs, ja que la dita llei de la memòria no deixa de ser una presa de pèl duta a terme pel PSOE, IU, ICV i CiU. Tot i així la llei tan sols tenia algun punt salvable, fer-ho tot malament és quasi impossible. Aquest punt salvable era que obligava a l’estat a retirar i eliminar tota simbologia feixista dels edificis que pertanyen al Regne d’Espanya.
Doncs bé, ara resulta que la molt "niña de González" Carmen Chacón ha dit que no, que dels més de 330 símbols cessats en edificis oficials només en retirarà 25 adduint arguments artístics i tècnics.

La veritat és que ser membre d’un estat que no fa tot el que pot per retornar la dignitat a aquelles persones i aquelles institucions o organitzacions víctimes del feixisme em produeix un gran rebuig, però que a més a més l’estat mateix garanteixi que la simbologia feixista continuï presidint edificis oficials em fa preguntar si és que s’ha avançat alguna cosa des de què es va produir la transacció de règim.

L’únic element positiu d’aquesta bruta decisió és que una vegada més la veritable cara dels socialisme espanyol queda al descobert. Ni dretes ni esquerres, el que és el PSOE és espanyol, i punt. Ni espanyes plurals ni espanyes federals. España una, grande y libre.

Amb aquest, i ja en van uns quants, els postulats de PSOE i PP coincideixen de manera fefaent. Coincideixen en la defensa del que consideren que és l’essència del Regne d’Espanya, és a dir, els 40 anys de la dictadura feixista, una essència que ja es pot intuir tan sols pronunciant el nom oficial de l’estat : Reino de España, per la gràcia de Franco, és clar.

4 comentaris:

Albrock ha dit...

Bé, deixant de banda la retòrica excessiva, sí que és veritat que resulta absurd que aquests signes encara estiguin en monuments i edificis públics. Mentre que altres demandes de "lleis històriques" jo no les veig pas clares, i són més una cosa per remoure excessivament el passat, això de no retirar la simbologia és força indignant.

Anònim ha dit...

Cada vegada costa més pensar que en el bipolarisme PSOE-PP que es viu a l'espectre polític espanyol, el PSOE és lo bó. Simplement, i com a molt, serà el menys dolent. Pero cada dia estic més convençut que aquest PSOE deixa molt que desitjar. Unit a això el PP sempre fa por, així que la missió dels qui no ens agrada tot això és acabar amb el bipolarisme que al 2008 es va fer més gran.

Tens raó: sembla mentida com Chacón diu que no es retira la simbologia feixista sense morir-se de vergonya o sense perdre l'amor propi. Sembla mentida com es fa una llei que tindría que ser com la Guerra de les Galaxies: necessitaria 6 parts per ser complerta i cobrir tots els aspectes que la primera no va cobrir.
Sembla mentida com cada vegada veiem més diferències entre la política espanyola i la catalana. La realitat social diuen que no acompanya a aquesta diferència, però la forma d'actuar...deixa molt que desitjar de les persones que estan a Madrid.

Sincerament, els polítics del Congreso de Diputados que més m'agrada sentir son els de grups petits (comparats amb PSOE i PP) com l'Erkorera (sap el que diu aquest home!), el Ridao i fins i tot el Duran

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Les lleis de memòria històriqca serveixen per fer justícia. Justícia a qui per tenirunes idees la van assassianr. Justícia per aquella organització que per defensar uns valors li van prendre totes les seves propietats. Justícia per aquella família que mai ha pogut enterrar el seu fill, pare o avi perquè va morir al front.
Justíca per tot aquell que va morir defensant uns ideals, la memòria del qual els vencedors i els usurpadors li han negat la dignitat.

Adrià,

Si evidentment cada cop sembla més difícil trobar diferències substencials entre el PP i el PSOE, almenys pel que fa a terminiologia de model d'estat.
Ara s'està comprovant que d'Espanya només n'hi ha una de possible, la d'ara, la de sempre. És a dir, la centralista, la castellana, la uniformista...

El que hem dep ensar tots plegats és si val la pena continuar batalllant 300 anys més per canviar algú que està encantada de conèixer's a si mateixa.

Andrew ha dit...

Sí, ara l'Adrián votarà ERC al cap i a la fi.
A mi, aquests discursos plens d'arguments acomplexats i mancats de contingut com " el PSOE és el menys dolent" em fan venir nàuseas.

Pere, has d'entendre el que són els sociatas. Són una gent acomplexada que practiquen la política simpàtica i electoralista.
Et diuen allò que vols escoltar i després et fan una "Rubalcaba", és a dir, que por la espalda te la clava.
Els del PP són millors ja que els veus a venir. Et diuen les coses de cara i no t'enganyen.