6 de novembre del 2009

Aprofitar Carod


Al passat mes d’octubre saltava a les portades dels diaris publicats a Catalunya que Carod-Rovira no formaria part de les llistes electorals de l’independentisme a les eleccions de la tardor del 2010 i que segurament tampoc formaria part d’un futurible i hipotètic govern on Esquerra participés.

A partir d’aquella notícia tot d’opinadors van llençar-se a la piscina mediàtica - més aviat era l’escorxador – per començar a titllar de mort vivent a l’actual vice-president del Govern, amb un brillant exemple de patriotisme i de posar el país per damunt dels interessos de partit o dels grups de comunicació –sic-.
Carod, però no està mort.

No descobriré res si dic que personalment la figura de Carod-Rovira al capdavant d’Esquerra, ja sigui al partit o al govern, la trobo passada, és a dir, que ja ha complert el seu cicle i per tant crec que és encertat que es prescindeixi d’ell en les llistes per el 2010.

Ara bé, que no vagi a les llistes no vol dir que Carod-Rovira s’hagi mort. No. Carod-Rovira és qui més ha fet per articular un discurs nacional progressista a favor de la independència, un discurs allunyat d’essencialismes inútils i de immòbilismes que no fan més que encarcarar el país.

La conferència de Carod a la Pedrera és molt bona. És realment una aproximació al país actual com poques vegades s’ha fet. Amb la conferència, val la pena llegir-la i escoltar-la, Carod posa de manifest que l’única via per tal d’arribar a la llibertat és mitjançant la inclusió de grans parts de la població en el patriotisme, i deixant de banda certs tics nacionalistes que amb vocació o no, acaben excloent. El patriotisme social és la via per tal d’avançar a nous escenaris polítics per Catalunya. Algú podrà dir, ostres si es defensa el patriotisme social s’està defensant el tripartit. No. Defensar el patriotisme social és defensar la via més majoritària per tal d’arribar a la majoria social per exercir el dret a decidir, cosa que no té perquè correspondre amb defensar les maneres de com s’està aplicant actualment.

Carod-Rovira encara té molt a donar al país, Carod pot i ha de ser l’ideòleg del moviment independentista d’esquerres per els propers anys. Carod té un gran capital polític, intel·lectual i cívic que cal aprofitar, perquè no anem precisament sobrats d’aquest capital.

El temps electoral de Carod potser ha passat, però Carod és més que un cartell enganxat en una paret.

6 comentaris:

Albrock ha dit...

No crec que et sorprenguis quan et digui que el que va dir a la conferència no em va agradar gens.
El patriotisme "social", o el nacionalisme d'esquerres ha fet més mal que bé al país, fins al punt que s'ha arribat a confondre independentisme amb ultraesquerranisme. Ai, què dirien els homes de la Renaixença si sentissin les idees "d'inclusió" del Carod...

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Els homes de la renaixença es moririen tan sols de veure que la majoria de la població sap el català.
I sobre lo de les idees d'inclusió, doncs home, el que ens hem de preguntar és is guanyarem alçant només la moraneta o si hem de fer alguna cosa més. I aquesta cosa és el patriotisme social.

Albrock ha dit...

"Els homes de la renaixença es moririen tan sols de veure que la majoria de la població sap el català."

Quina tonteria acabes de dir. El català el sabia la immensa majoria de la població més que res, perquè, ves eren catalans. Altre cosa és que no el sabéssin escriure i tal. I això sí que és un èxit modern, i ells bé el lloarien. Però també entristirien en veient el què s'ha tornat Catalunya.

I això de la moreneta vs. "alguna cosa més" és d'una dicotomia simplista increïble.

Eduard ha dit...

Doncs a mi em costa d'imaginar-me el Carod fent res de rellevant en els propers anys. Dins d'Esquerra està clar que no, si no plega el Puigcercós. A Reagrupament o a la CUP no crec que el vulguin, i no el veig tan estúpid per muntar una aventura com el PI de la Rahola i el Colom.
Tal com està muntat ara el sistema, si no és dins d'un partit polític, ja em diràs quin paper es pot fer dins la política del país.

Anònim ha dit...

33!

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Amb què s'ha convertit Catalunya?

I en quant a la simplificitat, home intento estar a l'alçada.

Eduard,

Carod el que ha de fer es continuar elaborant discurs, que és el que sap fer. I això ho pot fer dins d'Esquerra. I és evident de que no anirà ni a Cup ni RC, ja que no anirà a les opcions essencialistes de l'independentisme quan precisament ell en defensa un que no és essencialista.