26 de novembre del 2009

L'Oda dels Dotze


La unitat és una excepcionalitat històrica en el nostre país. Aquest és un fet incontestable. No hi va haver unitat durant la República, no n’hi va haver durant els primers anys de la democràcia i tampoc n’hi va haver durant el tràmit de l’estatut del 2005 del Parlament al Congrés dels diputats espanyols. És per aquesta tendència a la no unitat que els actes que precisament s’han caracteritzat per abraçar aquest concepte es recorden de tant en tant. Tothom ha sentit a parlar de Solidaritat Catalana per exemple.

La unitat doncs, no és un gen que aparegui massa en l’ADN català, tot i que aquest fet no hauria de ser considerat negatiu de per si, ja que s’hauria de considerar sí la unitat en cas d’arribar és positiva o no, per què interessa una unitat basada en la renúncia sistemàtica i en la pròpia negació de la realitat nacional? Interessa una unitat que intenta retenir un sistema caduc, fracassat i basat en l’immobilisme?

Avui els diaris que s’editen a Catalunya, un total de dotze, han sorprès al lector amb un Editorial conjunt titulat “La Dignitat de Catalunya”, on es feia una encesa de l’actual Estatut, el de La Moncloa.

Les reaccions a l’Editorial no s’han fet esperar, i tota la brunete mediàtica nacional-catòlica s’hi ha llençat en massa. Aquests mitjans han qualificat, entre d’altres improperis, el text dels dotze diaris com a “cop d’estat mediàtic” i han presentat el text com que “intenta enfrontar l’Estatut amb la Constitució”.
No cal dir que era més que previsible aquesta reacció tan primària i reaccionaria d’aquests mitjans espanyols, ja que no fa més que complementar les seves línies editorials, en què tots sense excepció, han jugat amb l’anticatalanisme més barroer, cutre i nostàlgic per tal de fer encara més present l’odi d’Espanya cap a Catalunya.

Personalment aquest editorial em sona com una “oda a Espanya” perquè escolti les clemències d’aquell que se sent al corredor de la mort i llança l’últim crit d’esperança per salvar-se. Un crit per demanar que si us plau no s’executi l’acció que marcarà sense possibilitat de capgirar el guió, un desenvolupament que portarà a una sortida no volguda. L’Editorial dels Dotze intenta exposar a Espanya que amb la sentència de l’Estatut no només està en joc una llei orgànica del Regne d’Espanya, el que està en joc amb la sentència és el mateix pacte constitucional i la relació de poders establerts en aquests 30 anys de certa democràcia.

Saben els Dotze que amb la presumible retallada del Tribunal Constitucional a l’estatut de La Moncloa, s’acabarà una etapa, la de l’autonomisme i del peix al cove. Saben el Dotze que amb la retallada només quedarà una sortida per mantenir “la dignitat de Catalunya”, que és la de l’estat propi i la independència. Saben els Dotze que amb la retallada s’inicia el camí cap a la llibertat.
Els Dotze ho saben, i per això fan l’oda a Espanya, pregant que els escoltin i que no executin l’acció final – la retallada- per evitar d’aquesta manera que el procés per l’estat propi avanci com el foc d’una metxa que ja ha estat encesa.

L’Editorial dels Dotze és un cant de socors a Espanya, a una Espanya integradora i plural, a una Espanya, però, que si ha existit mai ara ja ho ha deixat de fer.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Després d'una llarga absència per motius recurrents a la falta de respecte, torno a escriure al blog.

L'Estaut té apartats inconstitucionals, això és evident.
Ha llançat per terra els dogmes de qualsevol constitucionalista; per encaixar un Estatut d'aquesta mena és indispensable reformar la CE ja que l'Estatut(et) no hi cap en l'actual CE.

Sobre l'editorial, s'han adherit diaris i ràdios de diversa mena.
Jo mai recordo haver vist un consens d'aquest tipus, solament comparable amb les reaccions dels demòcrates davant algun atemptat terrorista.
Com a mínim, des dels partits i la societat civil, ens ho hauríem de fer mirar el descontentament existent a Catalunya.

Haurem d'asseure'ns en una taula i replantejar l'encaix de Catalunya dins Espanya?
Sembla ser que amb els referèndums i aquest fet anecdòtic, sí.
Que alguna cosa nova comença a covar-se a Catalunya.

Eduard ha dit...

A mi també m'ha sobtat una defensa tan unànime d'un Estatut que, d'entrada, ja està retallat respecte al que van pactar els partits catalans en el seu moment i que, certament, no va tenir un suport enorme del poble català, quan es va votar en referèndum, vista la participació.
Comparteixo la sensació que l'editorial conjunt és una mena d'oda a mantenir l'ordre establert, i a evitar que una sentència molt desfavorable faci créixer l'independentisme o, fins i tot, provoqui algun petit terratrèmol a nivell de partits, en obligar els polítics a posicionar-se.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Sobre la no constitucionalitat de l'estatut, home, si una birria tant birria com l'estatut ja és inconstitucional...

Sobre l'editorial, sí la unió és bona, però depen del perquè es faci servir. Un editorial pro-espanya com el dels 12 diaris, no sé si és el millor.

Sobre que alguna cosa es mou, tens raó, però l'encaix entre Catalunya i Espanya era l'estatut del 30 de setembre, i posteriorment el de la Moncloa. Si Espanya no accepta ni l'estatut retallat, ja no hi ha res a discutir.

Eduard,

Tens tota la raó, però divergeixo en un punt. Aquest editorial, tot i fer un tuf horrible d'espanyolisme "plural", és un pas endavant de la premsa. És un pas endavant perquè s'ha marcat el minim comú denominador. A partir d'ara qualsevol cosa per sota d'aquest estatut queda fora de la centralitat, i per tant qui accepti les retallades queda exclòs.
La sentència les té totes per ser una gran bufetada, per tant les passes endarrera quedaran, en part, frenades. És aquí quan els diaris, com diu avui el Salvador Cot a l'Avui, hauran de fer l'últuim editorial conjunt. S'atreviran?