Ser valent a vegades costa. Ser valent implica desafiar i no sempre s’està disposat a fer-ho. Desafiar no té perquè implicar desafiar a una persona, es pot desafiar una situació, un context, una organització o un col·lectiu sense que això comporti una confrontació personal. Desafiar tampoc té perquè tenir connotació negativa, ja que molts cops a la història els avenços s’han produït a partir dels desafiaments que un grup, una persona o una gent han dut a terme contra allò establert. Sense el desafiament de Copèrnic a les lleis eclesiàstiques no s’hagués descobert que la Terra no és el centre de l’univers. Al fer aquest desafiament, Copèrnic va ser valent.
Ser valent també és desafiar les situacions difícils. Ser valent és comprometre’s, és fer un pas endavant, com aquell que abans de què la marea l’arrossegui prefereix ajudar a remar el vaixell. Ser valent implica no arronsar-se i demana la defensa sense complexes del que un creu, sempre en base a arguments. Ser valent vol dir que quan tot és negre es continua caminant i fent camí per arribar a la clariana on poder veure el sol. Ser valent vol dir no aturar-se.
Ser valent vol dir perseverar en allò que ens uneix i treballar encara amb més força per llimar les diferències, sabent però, que la diferència d’opinions no fa més que enriquir un grup o un col·lectiu.
Ser valent vol dir fer cas de les crítiques sense que aquestes et transportin en un núvol tempestuós de dubtes poc fonamentats. Ser valent vol dir aprendre dels errors i tenir consciència d’aquests.
Però el més important per ser valent, és la voluntat de ser-ne. Sense la voluntat de ser valent res és possible. Si no hi ha aquell sentiment individual i intransferible de la voluntat de cadascú d’exercir aquesta valentia no hi haurà res que es mogui.
A mi m’agrada la gent valenta. És per aquest motiu que avui, juntament amb diferents companys i companyes d’Esquerra, participo en la candidatura a l’executiva local del partit a Vilafranca. Perquè la gent valenta és aquella que lluita, que escolta, que avança i que no s’atura.
Avui comença un nou cicle a Esquerra, el de l’Esquerra valenta.
Ser valent també és desafiar les situacions difícils. Ser valent és comprometre’s, és fer un pas endavant, com aquell que abans de què la marea l’arrossegui prefereix ajudar a remar el vaixell. Ser valent implica no arronsar-se i demana la defensa sense complexes del que un creu, sempre en base a arguments. Ser valent vol dir que quan tot és negre es continua caminant i fent camí per arribar a la clariana on poder veure el sol. Ser valent vol dir no aturar-se.
Ser valent vol dir perseverar en allò que ens uneix i treballar encara amb més força per llimar les diferències, sabent però, que la diferència d’opinions no fa més que enriquir un grup o un col·lectiu.
Ser valent vol dir fer cas de les crítiques sense que aquestes et transportin en un núvol tempestuós de dubtes poc fonamentats. Ser valent vol dir aprendre dels errors i tenir consciència d’aquests.
Però el més important per ser valent, és la voluntat de ser-ne. Sense la voluntat de ser valent res és possible. Si no hi ha aquell sentiment individual i intransferible de la voluntat de cadascú d’exercir aquesta valentia no hi haurà res que es mogui.
A mi m’agrada la gent valenta. És per aquest motiu que avui, juntament amb diferents companys i companyes d’Esquerra, participo en la candidatura a l’executiva local del partit a Vilafranca. Perquè la gent valenta és aquella que lluita, que escolta, que avança i que no s’atura.
Avui comença un nou cicle a Esquerra, el de l’Esquerra valenta.
Entrades
2 comentaris:
Uns es proclamen la casa gran del catalanisme, i vosaltres fareu la casa dels valents o, com diuen els americans al seu himne, "the home of the brave". Hehehe
Molta sort amb aquest projecte!
Eduard,
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada